Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Partits polítics i entitats (1853)
Política europea (690)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Anna Terrón (8)
Bill Clinton (277)
John Smith (4)
Lionel Jospin (68)
Margaret Thatcher (13)
Neil Kinnock (5)
Tony Blair (184)
Entitats Entitats
Partit Laborista Britànic (25)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Regne Unit (Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda Nord) (174)
30 lectures d'aquest article
12 impressions d'aquest article
Tony Blair i la nova esquerra



"Tony Blair és un home de contrastos, que aixeca a la resta d'Europa amors i odis tant de l'esquerra com de la dreta"

Anna Terrón i Cusi
Diputada al Parlament Europeu

L’ impacte que Tony Blair ha fet pot deduir-se de la inclusió de la paraula blairism, que en català vindria a ser blairisme, a la darrera edició del diccionari d'Oxford de noves paraules (Oxford Dictionari of New Words, 1997).

Tony Blair va aconseguir la direcció del Partit Laborista després de la mort sobtada de John Smith. EI partit ja havia començat un camí de transformació que Blair va acabar de recórrer, vencent les resistències d'alguns membres i les dels sindicats, que al darrer Congrés van perdre bona part del seu poder de decisió dins el partit.

Un nou discurs emergia amb força. Era el nou laborisme, en què la menció de la paraula esquerra es va substituir per la referència al centre i centreesquerra, i la idea de partit dels treballadors per la idea de partit de la gent o del poble, en anglès people's partv.

Però canviar el Partit Laborista no era l'objectiu de Tony Blair. Per dir-ho en paraules seves, no havia fet aquell camí per canviar el laborisme, havia canviat el laborisme per fer-ne un instrument útil per canviar el país. Un nou laborisme per fer una nova Gran Bretanya. Una Gran Bretanya que, segons el lema que van fer servir a la campanya electoral, mereixia el millor.

El laborisme britànic deixa de banda velles afirmacions de l'esquerra i proposa un programa que, un cop identificats els problemes, ofereix solucions concretes i pressupostades. Blair llança el seu famós "educació, educació i educació", tres propostes per al problema de l'atur, i també accés a les noves tecnologies, més capacitació professional i més incentius per treballar i menys per mantenir-se aturat amb subsidi. Parla de prosperitat personal i d'impostos justos, i promet que els impostos no pujaran amb els laboristes.

Apareixen amb força els conceptes de lluita contra el crim i suport a la família, tradicionalment vinculats als programes de la dreta i que Blair recupera per al laborisme. Recorda que les víctimes del delicte i de la crisi de la família són la gent més desafavorida.

Les altres dues banderes que aixeca Tony Blair són la descentralització, el reforç dels governs locals (i restitució a Londres del seu Ajuntament) i l'autogovern d'Escòcia i Gal•les, previ referèndum per decidir l'establiment d'institucions pròpies, í el final de l'aïllament britànica la Unió Europea.

Blair proposa un programa que no vol desfer allò que va fer Margaret Thatcher. Comprèn que el thatcherisme ja és part del país i demana als britànics un canvi perentraral nou segle i seguir avançant després de l'esgotament i la decadència dels conservadors.

Va convèncer els electors tradicionalment laboristes i molts conservadors, entre ells els de la City de Londres, on va prometre una entrada controlada a l'euro I amb consulta prèvia als ciutadans.
El primer de maig de 1997 el nou laborisme i Tony Blair confirmen la seva victòria aclaparadora. De matinada, quan es confirmava que el partit conservador havia perdut tots els escons de Gal•les i Escòcia, Tony Blair arribava a Londres procedent de la seva circumscripció situada al nord, gairebé a Escòcia. Al Royal Albert Hall, dalt d'un escenari tan meticulosament preparat com els de tota la campanya i després que un grup de pop-rock interpretés l'himne de la campanya, Tony Blair es va dirigir als seus demanant en primer lloc una pregària per l'ànima de John Smith i agraint a Neil Kinnock, present, que hagués iniciat el camí que els havia dut a la victòria. Tota una declaració de qui és Tony Blair. Un home de contrastos, que aixeca a la resta d'Europa amors i odis tant de l'esquerra com de la dreta.

Blair veu una nova Gran Bretanya. ¿Té al cap també una nova Europa? Per alguns observadors continentals, Blair va anar girant cap a un eurooptimisme moderat durant la campanya. Pels seus, va oposar a l'obstruccionisme sistemàtic dels conservadors a la construcció europea la idea d'una Europa on la Gran Bretanya tingui un nou paper líder. Blair, durant els mesos de campanya electoral, va evitar qualsevol polític continental. Els pocs que el van veure ho van feren privat. La fotografia se la va fer amb Bill Clinton. Una visió atlàntica d'una Europa el centre de la qual s'ha anat desplaçant en els darrers temps vers Berlín.

El 6 de juny Blair anava a Suècia, al Congrés del Partit dels Socialistes Europeus. Allà va dir que no el satisfeia aquesta Europa, que calia que l'agenda de la Unió Europea fos l'agenda dels ciutadans, amb el problema de l'ocupació al capdavant. Segons Blair, un sistema de benestar passiu, que manté la gent sense fer res en comptes d'ajudar-los a ser actius, ha de fer-nos reaccionar. Proposa reduir obstacles a la creació d'ocupació i a la flexibilitat del mercat de treball i demana menys burocràcia per a les petites empreses, les més actives en la creació d'ocupació.

El 18 de juny, durant la Conferència d'Amsterdam -d'acord amb Lionel Jospin, en tantes coses diferent de Blair-, aquests missatges es convertien en acords escrits al nou Tractat de la Unió.
A Suècia, Tony Blair va demanar igualment als socialistes europeus que no es quedin plantats davant del món, pensant que tenen la raó, i que busquin noves respostes als nous problemes, o acabaran sent nous partits conservadors.

¿Pensa Tony Blair en una nova socialdemocràcia, en una nova Europa? No ho sé, però a Europa i a l'esquerra ja res no és com era abans de Tony Blair.