Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
Manifestació en contra de l'explotació infantil

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Infància, nens(-es) (125)
Manifestacions, concentracions, moviments socials/cívics (442)
Personatges Personatges
Kailash Satyarthi (1)
Phil Knight (1)
Entitats Entitats
Coalició del Sud-est asiàtic contra la Servitud Infantil (1)
Conferència Internacional del Treball (1)
Intermón-Oxfam (4)
Nike (11)
82 lectures d'aquest article
275 impressions d'aquest article
El món coneix l'explotació de la infància
Treball infantil
La Marxa Mundial contra l’Explotació de la Infància va recórrer l’any 1998 més de cent països per donar a conèixer una realitat esfereïdora: més de 250 milions d’infants de tot el món, d’entre 5 i 14 anys, eren obligats a treballar. D’aquests, 120 milions ho feien en condicions d’esclavatge i d’abús extrem, en jornades de més de 12 hores i en feines de gran perill per a la seva integritat física i psíquica. El continent asiàtic era on es donaven més casos, si bé la servitud dels nens no era pas un fet exclusiu del Tercer Món, ja que el 5% de casos s’enregistraven en països desenvolupats. Només a Espanya, segons un informe elaborat el 1995 pel sindicat UGT, 800.000 infants treballaven de forma gratuïta en l’agricultura, la restauració i la construcció.

Per tal de donar a conèixer el fenomen, el 27 de gener va sortir de Manila (Filipines), un grup de nois i noies encapçalats per l’ONG Coalició del Sud-est asiàtic contra la Servitud Infantil (SACCS), dirigida per l’hindú Kailash Satyarthi, que des de feia més de 20 anys es dedicava a lluitar contra l’explotació més infrahumana dels infants de l’Índia, lliurant-los del seu jou. La marxa, que va rebre el suport de més de 700 ONG de 97 països, tenia l’objectiu de despertar les consciències d’arreu del món davant una problemàtica que tenia com a rerefons principal la pobresa del Tercer Món, on moltes famílies havien de fer treballar els fills per subsistir. Es reclamava una política activa de cooperació internacional que alleugerés la misèria del subdesenvolupament i sol•licitaven més inversions en educació, protecció a la infància i una millora de les condicions econòmiques dels adults de cada família per tal d’evitar que fessin treballar els menors.

El pas per Espanya de la Marxa va tenir una resposta aclaparadora. Més de 200.000 ciutadans, la major part nens, van sortir al carrer o van participar en els actes convocats per la fundació Intermón. També es van recollir més de 800.00 signatures simbòliques, ja que es tractava d’estampar la firma amb el dit, fent al•lusió als milions de nens i nenes que no havien pogut accedir a l’educació. El 4 de maig, la marxa va arribar, simultàniament, a Oviedo i València, des d’on va recórrer diverses ciutats fins retrobar-se a Madrid, on els manifestants van ser rebuts per la reina Sofia. De Madrid, la marxa va anar cap a Guadalajara i Saragossa, primer, i cap a Lleida i Tarragona, després, on van arribar el dia 14. L’endemà, la marxa es va traslladar a Barcelona, on van participar en un acte institucional al Parlament i en una concentració multitudinària a la plaça de Sant Jaume, on van ser rebuts pels màxims representants de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament. La visita a Barcelona va finalitzar el dia 16 al matí, amb una gran festa de comiat al Moll de la Fusta. El mateix dia, la comitiva va acabar el seu recorregut per l’estat espanyol a Girona, iniciant l’última etapa cap a França i Suïssa, on a Ginebra, el dia 2 de juny, havia de començar la 86ena reunió de la Conferència Internacional del Treball (OIT).

Havien estat prop de cinc mesos de mobilitzacions arreu del món, durant els quals s’havia aconseguit el compromís explícit de col•laboració amb la causa d’alguna de les multinacionals més criticades per la política d’explotació que aplicaven en les seves fàbriques del Tercer Món. Així el president de Nike, Phil Knight, va assegurar el 17 de maig que vetllaria perquè no es contractessin menors de 16 anys a les seves factories i que procuraria millorar les condicions laborals i econòmiques del conjunt dels seus treballadors.

La reunió de la OIT va finalitzar amb el compromís dels 157 països participants d’elaborar un conveni internacional que prohibís les formes més perilloses i inhumanes d’explotació infantil com l’esclavitud, la venda o el lloguer de nens o la seva utilització en activitats il•legals com el tràfic de drogues, la pornografia i la prostitució. L’esborrany, que hauria de ser aprovat la primavera del 1999, preveia l’aplicació de dures sancions als infractors.