Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Marc Colomer celebra la consecució del títol de campió del món de trial

Articles dependents
Marc Colomer
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Motociclisme (191)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Amos Bilbao (1)
Dough Lampkin (2)
Jordi Tarrés (10)
Kenichi Kuroyama (1)
Marc Colomer (10)
Entitats Entitats
Copa del Món del Trial (10)
Escuderia Gas Gas (Trial) (4)
Montesa Honda S.A. (6)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Garrotxa (12)
Rellinars (2)
78 lectures d'aquest article
5 impressions d'aquest article
Un altre campió català
Trial
Des del 1987 el Campionat del Món de trial estava dominat per un català: Jordi Tarrés. Excepte els anys 1988 i 1992, Tarrés va aconseguir el títol mundial cada any, fins a un total de set. L'any 1996, quan Tarrés va fer ja trenta anys, va semblar que havia arribat l'hora del relleu. El testimoni el va agafar un altre català vuit anys més jove que ell: Marc Colomer, que es va proclamar campió del món després d'aconseguir pujar al podi en totes les curses del Mundial de trial.

El campionat va començar els dies 13 i 14 d'abril amb el Gran Premi d'Espanya, a Navacerrada. Era el primer cop que la sierra madrilenya era escenari d'una prova del Campionat del Món de trial. El pilot de Rellinars Jordi Tarrés va sortir amb l'objectiu d'aconseguir el seu vuitè títol mundial i el quart per a l'escuderia Gas Gas. Però no va ser Tarrés sinó el jove Marc Colomer, de Montesa, qui va encapçalar la classificació a Navacerrada. Colomer es va col·locar líder des del principi i no va donar cap opció a Tarrés, que va acabar la carrera amb 87 punts de penalització.

El pilot de Santander Amos Bilbao va pujar al tercer lloc del podi gràcies a una actuació de molta regularitat que li va valer el zero en deu de les catorze zones disposades a la tercera i definitiva mànega. Bilbao va desbancar el britànic Dough Lampkin i el japonès Kenichi Kuroyama.

Marc Colomer es va haver de conformar amb un segon lloc als Grans Premis de la Gran Bretanya (Hawhstone Park) i d'Irlanda (Redhall). Als Estats Units (Exeter) només va aconseguir el tercer lloc, però al Canadà, disputat a (Alma), va recuperar el liderat que havia aconseguit a la primera cursa.

La competició francesa prometia ser un inici de la segona meitat del Mundial molt emocionant. Lampkin era el tenaç, Tarrés el veterà, però les ganes de guanyar del garrotxí li van donar el triomf a Senez, França.

Colomer va aconseguir la tercera victòria consecutiva a Bardonecchia (Itàlia), i semblava que tenia ja garantit el títol mundial. Però a Grossheubach (Alemanya) només va ser tercer i l'emoció es va mantenir fins al final.

A Nepomuck (Txèquia), el 28 de juliol, va tornar a aconseguir la victòria. En tenia prou quedant onzè al trial de Bèlgica, l'últim Gran Premi de la temporada per ser campió del món.

El 18 d'agost. Colomer va confirmar els pronòstics i es va proclamar campió del món. Al Gran Premi de Bèlgica (Bilstain) no va arriscar i va quedar tercer, darrere de Tarrés i del japonès Kuroyama. La victòria de Jordi Tarrés en aquesta prova era una nova mostra del domini català en el món del trial i de la voluntat de l'heptacampió mundial de seguir lluitant pel títol la temporada següent.