Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Fernando Garcia, pare d'una de les nenes mortes

Miquel Ricart va ser l'únic condemnat per l'assassinat de les nenes d'Alcàsser

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Justícia, judicis i sentències (1209)
segrestos, robatoris, violacions, tortures, alliberaments (234)
Personatges Personatges
Antonio Anglés (2)
Desirée Hernández (1)
Enrique Anglés (1)
Fernando Garcia (2)
Juan Ignacio Blanco (1)
Miquel Ricart (6)
Míriam Garcia (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Alcàsser (Comunitat Valenciana) (5)
69 lectures d'aquest article
139 impressions d'aquest article
La sentència d'Alcàsser
Tribunals
El 12 de maig de 1997 es va iniciar a la sala segona de la Audiència Provincial de València, el judici per l’assassinat de tres joves d’Alcàsser, a la comarca de Lorca, els cossos de les quals havien estat localitzats el 27 de gener de 1993 en un barranc situat prop de l’embassament de Tous. Les noies, Miriam Garcia de 14 anys, Desirée Hernández de 14 anys i Antònia Gómez de 15, havien desaparegut el 13 de novembre de 1992, mentre anaven cap a una festa estudiantil a la discoteca Coolor de Picassent.

La desaparició de les nenes i la posterior localització dels seus cadàvers, així com la comprovació pericial de les tortures i vexacions a que havien estat sotmeses abans de morir, va convertir aquest crim en el crim de més ressonància dels darrers anys, creant una forta contestació social contra l’agressió i la violació dels més desvalguts i innocents.

Poques hores després de la descoberta dels cadàvers, la policia havia identificat els culpables en les persones dels delinqüents habituals Antonio Anglés Martins, Miquel Ricart i Enrique Anglés Martins i havia aconseguit detenir aquests dos últims, mentre el primer va aconseguir burlar el setge policial i fugir del país. Enrique Anglés Martins va ser posat, posteriorment, en llibertat provisional en no haver-se pogut demostrar la seva vinculació als fets.

Miquel Ricart Tàrrega, l’únic acusat pels crims s’enfrontava a una petició fiscal de 206 anys de presó pel rapte, violació i assassinat de les nenes i se li demanava una indemnització de 300 milions de pessetes. La defensa sol•licitava l’absolució Ricart en considerar l’inexistència de proves clares de la seva participació en els fets i adduïa problemes psicològics greus per part de l’acusat.

L’acusació particular, composada per les tres famílies, demanava 212 anys i 200 milions d’indemnització en el cas de la d’Antònia Gómez. 245 anys i responsabilitat subsidiària de l’estat en el cas de la de Desirée Hernández, mentre que la família de Miriam Garcia va retirar la seva acusació a última hora, considerant que Ricart no era l’autor dels fets, sinó que només havia estat un instrument en mans dels veritables assassins. Fernando García, el pare de Miriam, era el defensor d’aquesta tesi i havia deixat la seva feina per dedicar-se a investigar amb l’ajuda del criminòleg Juan Ignacio Blanco.

El judici, que va gaudir d’un fort seguiment televisiu, es va desenvolupar al llarg de 49 jornades de judici, finalitzant el 30 de juliol després de la compareixença de 132 testimonis, 32 perits i 300 proves pericials i les repetides declaracions de Ricart declarant la seva innocència.”

La sentència va arribar el 5 de setembre en un escrit de 33 pàgines, on els jutges Mariano Tomás, Roberto Beaus i Carmen Llompart condemnaven Miquel Ricart Tàrrega a 170 anys de presó, 30 per cada víctima i 20 per cada violació, més 20 més en la seva condició de cooperador necessari en les altres violacions, i al pagament de 50 milions de pessetes a cada un dels pares i mares de les víctimes, quantitat que s’incrementa en 50 milions en el cas de la mare de Desirée per la posterior mort del seu marit.

La sentència, però, va absoldre Ricart dels delictes d’encobriment d’assassinat, agressió sexual i tenència il•lícita d’armes que li havien imputat algunes de les parts. El convenciment de la segura participació d’almenys una altra persona va determinar als magistrats a ordenar al jutjat d’instrucció número 6 d’Alzira a continuar amb les investigacions que permetessin la localització d’Antonio Anglés.

En conèixer la sentència, l’advocat de Ricart, Manuel López Almansa i el pare de Miriam, Fernando García, van anunciar la presentació d’un recurs en considerar Ricart innocent. Fernando García, a més va anunciar la seva intenció de seguir investigant fins a trobar els culpables. Els altres pares, mentrestant, van acceptar la sentència, declarant que la consideraven justa, si bé el pare de Toñi, Fernando Gómez, es va adherir a la demanda de Ferrando García perquè es revisés cas.