Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
L'accident de Sant Gotard va qüestionar la seguretat als túnels europeus

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Accidents i catàstrofes humanes (458)
Infraestructures viàries: carreteres, ponts, túnels (211)
Entitats Entitats
Consell General d’Aran (6)
Servei Català de Trànsit (53)
Unió Europea (1018)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Vielha e Mijaran (7)
Sant Gotard (Suïssa) (2)
75 lectures d'aquest article
8 impressions d'aquest article
Tragèdia de sant gotard i risc a viella
Túnels
El 24 d’octubre del 2001, el xoc entre dos camions al túnel de Sant Gotard, a Suïssa, va ser l’origen d’un incendi de grans proporcions al seu interior, que va provocar la mort de 14 de les persones que van quedar atrapades dins del túnel amb els seus vehicles. La gravetat de l’accident es va multiplicar per l’efecte de les flames i les altes temperatures assolides, que van impedir, durant unes hores, l’inici de les tasques de rescat i salvament per part dels bombers.

El túnel de Sant Gotard era el pas principal i més transitat entre Suïssa i Itàlia, amb 19.000 vehicles diaris, el 21% dels quals eren camions, i el més llarg del món, 16,9 quilòmetres, per sota d’una muntanya. Aquesta tragèdia va reobrir el debat sobre la seguretat als túnels de muntanya, dos anys i mig després de la tragèdia del túnel del Mont Blanc, en què van morir 39 persones i que precisament estava a punt de ser reobert quan es va produir l’accident del Sant Gotard.

Aquest túnel, que era considerat un dels més segurs del món, va romandre tancat al trànsit més d’un mes i les autoritats austríaques van plantejar-se d’eixamplar-lo, ja que alguns dels experts consultats van assenyalar el fet que el túnel disposés només d’un carril per banda com una de les principals causes de la catàstrofe.

L’accident va fer que molts països revisessin les condicions de seguretat dels seus túnels. Així es va fer a Catalunya, on algunes instal·lacions, especialment el túnel del Cadí, van ser considerades de les més segures d’Europa, mentre que d’altres, especialment, el túnel de Viella eren considerades de les més perilloses.

Aquest darrer túnel, un dels més transitats del país i amb un percentatge molt elevat d’usuaris de gran tonatge, havia quedat antiquat i no complia moltes de les recomanacions de seguretat fetes per la Unió Europea. L’impacte de l’accident dels Alps va servir perquè finalment el ministeri espanyol de Foment, responsable del túnel, accelerés els treballs per construir-ne un de nou. De manera provisional, i fins que no es disposés de la nova infraestructura, el Servei Català de Trànsit i el Consell General d’Aran van establir un conjunt de restriccions a la circulació, sobretot de camions, per evitar que es pogués produir a Catalunya un accident com els que anys anteriors s’havien produït als túnels alpins.