Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Noves modalitats de turisme rural a la comarca del Bages

Una de les atraccions estrella de Port Aventura, el Tuki Splash

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Economia catalana (535)
Infrastructures d`oci: parcs temàtics, atraccions (48)
Turisme (208)
Personatges Personatges
Javier Gómez Navarro (6)
John G. Kemper (1)
Jordi Pujol i Soley (858)
Lluís Rullan (2)
Entitats Entitats
Air Nostrum (6)
Anheuser-Busch (4)
Caixa d`Estalvis i Pensions (171)
Conselleria de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya (11)
Fecsa (14)
Generalitat de Catalunya (1919)
Pearson (3)
Port Aventura (22)
RENFE (133)
Transmediterránea (6)
Unió Europea (1018)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
Salou (29)
Vila-seca (8)
90 lectures d'aquest article
101 impressions d'aquest article
L'any de Port Aventura
Turisme
El 1995 va ser un bon any per al turisme català. El sector va enregistrar les millors estadístiques des del 1990, cosa que va ajudar a fer créixer les expectatives per als anys següents i va millorar sensiblement les xifres de la balança estatal de pagaments. Tot això va anar acompanyat d'una millora general del sector, que va afavorir la contractació i el manteniment de llocs de treball i va fer augmentar els beneficis dels empresaris.

En xifres, la temporada turística estival es va tancar amb un augment del 7% en el nombre de visitants estrangers i amb un volum total de facturació de l'ordre dels 2,097 bilions de pessetes a tot l'Estat. Les dades, de fet, van confirmar les expectatives creades a principis d'any, que parlaven d'un augment d'entre un 7% i un 8%, acompanyat d'un augment dels preus, que, finalment, es va situar en gairebé un 10%.

Les causes d'aquest increment positiu de les estadístiques turístiques s'havien de buscar, en termes generals, en la recuperació econòmica enregistrada als països de la Unió Europea i als països nòrdics, en la devaluació de la pesseta i en la crisi política que travessaven els països del Magrib i Turquia, tradicionals competidors del turisme espanyol.

Molts experts també van destacar la tasca feta per la Generalitat de Catalunya en els últims anys i, particularment, el departament de Comerç, Consum i Turisme, que el 1995 va desenvolupar una sèrie d'iniciatives destinades a afavorir la demanda en el sector. La filosofia que impulsava el departament des de feia anys era la de creació de nous productes turístics per poder ser més competitius. L'anàlisi de l'evolució de la indústria turística al món evidenciava que el turista com a consumidor tendia a no conformar-se només amb una estada en qualsevol lloc del món, sinó que buscava el benestar.

En el cas català, això volia dir que el turista estranger, i més particularment el provinent de països nòrdics o de l'Europa comunitària, no es conformava ja només disposant d'un llit, bevent de nit i prenent el sol de dia. Li calien més al·licients. Si el sector volia ser competitiu, havia d'oferir aquests al·licients, no només per fer més grata l'estada al turista, sinó per establir un factor diferencial definitiu amb l'oferta que poguessin fer els països del Magrib, Grècia o Turquia.

En aquest sentit, la inauguració el 1995 del parc d'atraccions Port Aventura va assenyalar una via nova per fer venir la gent d'arreu i oferir-li la possibilitat de ser en un lloc únic en el món. El parc havia suposat una inversió de 48.000 milions de pessetes i empleava 170 persones fixes i 2.000 de temporals. Al final de la temporada, el parc havia demostrat sobradament la seva viabilitat, ja que havia rebut uns 2,8 milions de visitants. Segons el director general del parc, Lluís Rullan, Port Aventura no havia estat un èxit exclusiu per als organitzadors, sinó també per al sector turístic en general, ja que, segons ell, durant la temporada més del 50% dels visitants es quedaven a dormir a la rodalia, i gairebé un 75% hi feien, com a mínim, un àpat.

Malgrat tot, iniciatives com la de Port Aventura només constituïen una cara de la moneda en les necessàries millores que s'havien de fer al sector. Diferents estudis fets per experts posaven en relleu que a Catalunya només hi havia entre un 5% i un 10% d'hotels que fossin realment competitius. Entre un 50% i un 60% ho podien ser si s'hi feien inversions significatives, i un 30% dels hotels eren catalogats com a obsolets.

La clau de la qüestió, segons aquests experts, estava en el fet que la major part de la indústria turística catalana estava constituïda, de fet, per petites explotacions familiars que no podien o no volien afrontar les inversions necessàries per aconseguir una millora important de la seva oferta.

Amb tot, segons les dades aportades pel departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat, la situació no era pas greu, almenys atenent les denúncies efectuades durant l'any pels visitants estrangers. En total, només havien protagonitzat denúncies un 2,5% dels visitants. El 60% de les queixes havien estat com a conseqüència d'haver llogat serveis en establiments massa econòmics, i el 80% se centraven només en un 30% dels establiments, justament els que els analistes havien catalogat prèviament com a obsolets.

Respecte al futur, els experts partien de la premissa que el sector turístic aportava, de fet, el 13% del producte interior brut de Catalunya i donava feina al 14% de la població activa, amb un volum de negoci superior als 2 bilions de pessetes, segons les previsions, en constant creixement. Catalunya rebia cada any uns 16 milions de visitants estrangers i era una de les destinacions turístiques preferides d'Europa. Catalunya concentrava el 3% del turisme mundial i representava el 25% del volum turístic espanyol global.

L'aposta pendent, de cara al 2000, era aconseguir un repartiment proporcional de tota aquesta riquesa, a més de fer que s'incorporessin a la indústria totes les comarques del Principat, de manera que el turisme deixés de ser un negoci només per a les costaneres.

En els anys anteriors s'havia constatat un augment significatiu de la renda per càpita de comarques com la Vall d'Aran, el Baix Empordà, la Cerdanya i l'Alt Empordà. El 1995, el progrés més destacat va correspondre a les comarques del Garraf, l'Alt i el Baix Camp, i la Conca de Barberà, beneficiades per la presència de Port Aventura.

PORT AVENTURA
El 2 de maig de 1995 es va inaugurar el parc temàtic de Vila-seca i Salou, anomenat Port Aventura; sis mesos més tard, el 31 d'octubre, el complex lúdic tancava per primera vegada les seves portes amb un balanç molt positiu: dos milions set-cents mil visitants, amb què no només havia complert les expectatives anunciades, sinó que havia animat el sector turístic de la Costa Daurada fins a col·locar-lo en el lideratge del camp turístic català. En certa mesura, s'havia començat a complir el vaticini que el director general del parc, Lluís Rullan, havia fet a principis del mes de maig: "Hem de ser la Florida d'Europa."

El dia de la inauguració, el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, i el ministre espanyol de Comerç i Turisme, Javier Gómez Navarro, van sorprendre tota la comitiva oficial, integrada per les autoritats locals i els directius de les empreses accionistes (Pearson, La Caixa, Anheuser Bush i FECSA), quan van decidir que la millor manera de donar exemple i promocionar el parc era pujar a la que ha estat l'atracció estrella del complex lúdic de Vila-seca i Salou: el Dragon Khan, amb una altura màxima de 45 metres i una velocitat punta de 110 km/h; en els 1.285 metres de recorregut fa vuit loopings, motiu pel qual aquesta singular muntanya russa està inscrita en el llibre Guinness de rècords. La recomanació de Pujol en el sentit que tothom hi havia de pujar ("Jo tinc 64 anys i quan n'he baixat he quedat com nou") va fer fortuna durant tota la temporada de Port Aventura.

Fer Port Aventura va equivaldre a construir sis pobles, amb la seva xarxa de clavegueram, la de canals fluvials, la d'aigua potable, la d'aigua de reg, la xarxa de mitja tensió, la de comunicacions, la de gas... Però la construcció tenia una dificultat afegida: la tematització. No es tractava només de fer nous edificis, sinó d'imitar a la perfecció l'estil de cadascuna de les àrees temàtiques (la
Mediterrània, la Polinèsia, la Xina, Mèxic i el Far West) i, a més a més, fer-les ja envellides des del dia de l'estrena. Des del principi es va comptar amb la col·laboració de John G. Kemper. un arquitecte nord-americà que se sentia orgullós d'haver fet amb el Far West la millor obra des que treballava per a Anheuser Bush: "És clavat a un poble de l'Oest del 1876... És perfecte."

Durant el primer mes de funcionament, Port Aventura va enregistrar una mitjana de 10.000 visitants diaris, xifra que va anar augmentant progressivament fins als 20.000 de finals de juny i els pics de 30.000 d'alguns caps de setmana d'agost i setembre. No només sortien els números, sinó que també es complien les expectatives de despesa per persona: entre 5.000 i 6.000 pessetes, entrada inclosa (3.800 els adults i 3.000 els nens i els jubilats).
L'ampli abast del mercat turístic que va generar Port Aventura va ser determinant perquè les companyies de transports posessin en marxa diverses iniciatives: la Trasmediterrànea va obrir una línia regular Palma de Mallorca - Tarragona, la companyia Air Nostrum va posar un vol regular entre Palma, Reus i Madrid i, finalment, Renfe va construir un baixador a cent metres de l'entrada del parc.

El 31 d'octubre, a l'hora del primer tancament de Port Aventura, quedaven unes xifres que podien fer marejar tant com algunes de les atraccions del complex: tres milions de litres de begudes, 46.000 quilos de carn, 18.000 de peix, 7.200 de gelats, 500 d'arròs i 2.500 ous són les quantitats d'alguns dels productes alimentaris que es van consumir setmanalment al parc. Quan el nombre de visitants arribava als 30.000, i això va passar en més d'una ocasió, aquestes xifres es multiplicaven per dos.

Els 50.000 milions de pessetes invertits a Port Aventura haurien servit per fer, per exemple, set palaus com el Sant Jordi de Barcelona, però haurien calgut gairebé quatre complexos com el de Vila-seca i Salou per fer una Expo com la de Sevilla, que al capdavall no es tornarà a obrir mai més. Entre les 32 empreses del ram instal·lades a Tarragona sumaven 6.500 llocs de treball indirectes i 25.000 de directes. Al parc hi treballaven 2.200 persones, el 90% de les quals vivien en localitats situades a un radi de 12 km del complex; el 60% eren dones i el 66% tenien menys de 25 anys.

De fet, a banda de les atraccions, la gastronomia de cada àrea temàtica representada (la Mediterrània, la Polinèsia, la Xina, Mèxic i el Far West) també atreia molt el públic. De les 600 a les 4.000 pessetes hi havia tota mena d'àpats, des dels més senzills, com un sandvitx, fins als més complicats, com unes salsitxes Moa a la brasa. La gent omplia les mil places de La Cantina de Mèxic i el Barbeque del Far West, on podien menjar acompanyats de la música en viu dels mariachis del country-folk, però també les concentracions d'afamats van formar cues a La Fleca o El Pòsit (bar de tapes), tots dos a l'àrea Mediterrània.

Pel que fa a les atraccions, el Grand Canyon Rapids es va col·locar en el primer lloc del rànquing. L'emblemàtic i espectacular Dragon Khan no va tenir tants seguidors, donada la seva velocitat vertiginosa, i les atraccions que incloïen aigua van ser molt populars, com el Silver River Flume o el Tutki Splash.