Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Més de 12 milions de turistes van visitar Catalunya al llarg dels 11 primers mesos del 2004

Vídeos Vídeos
Excel·lents resultats en el sector turístic
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Turisme (208)
Personatges Personatges
Joaquim Nadal (189)
Josep Huguet (100)
Montserrat Tura (66)
Pere Esteve (40)
Entitats Entitats
Mossos d`Esquadra (346)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Garraf (6)
Maresme (15)
Barcelona (3483)
Lloret de Mar (15)
25 lectures d'aquest article
14 impressions d'aquest article
Uns resultats excel·lents
Turisme
Segons totes les dades oficials, el turisme català va continuar gaudint de bona salut el 2004. A més de ser Catalunya la destinació preferida dels turistes estrangers que van visitar l’Estat, va augmentar el nombre de viatgers que es van allotjar en hotels de quatre estrelles, amb una variació interanual del 18,7%. De la mateixa manera, les pernoctacions en aquest tipus d’establiments també es van incrementar un 18,5%. Fins al novembre, un total de 12 milions de turistes forasters havien visitat alguna de les zones turístiques catalanes, xifra que representava un increment del 8,5% interanual.

Dels 6 milions de turistes rebuts als hotels i per nacionalitats, van augmentar les visites d’italians, un 20,7%, i de britànics, un 16,2%, si bé en números absoluts la Gran Bretanya liderava el rànquing de visites individuals, amb 1,2 milions de viatgers. El segon país que més visitants va aportar al sector turístic català el 2004 va ser França, amb més d’1,1 milions de visites. En canvi, es va reduir el nombre de visitants belgues i d’Holanda en un 5,3%. En total, les pernoctacions dels turistes estrangers van arribar als 23,7 milions, amb un lleuger increment de l’1,4%. Pel que feia als turistes procedents d’altres llocs de l’Estat, en van arribar a Catalunya 2,2 milions, gairebé un 10% més que l’any anterior, principalment provinents d’Andalusia, el País Valencià i Madrid, i van sumar un total de 5,7 milions de pernoctacions.

Totes les marques turístiques catalanes van incrementar el nombre de visitants. Percentualment, la que més va créixer va ser la costa del Garraf, que va rebre un 13,7% més de visitants, fins a situar-se en els 617.000. La va seguir Barcelona, amb un augment del 10,6%, superant els 3.700.000 visitants. Destacava també el fort increment del turisme de muntanya, ja que a la zona del Pirineu el nombre de visites va pujar un 7,6% fins a arribar a les 700.000. La zona que menys va incrementar les visites va ser la Catalunya central, que només va rebre un 0,7% més de turistes. Les zones costaneres, Costa Brava, Costa Daurada, costa del Garraf i costa del Maresme, van acaparar més de 5,5 milions de visitants, gairebé la meitat del total, i van rebre més visitants que l’any anterior, però en proporcions diferents: un 3% més la Costa Brava, un 8,7% la del Maresme, un 11,4% la Daurada i, tancant la llista, un 13,7% la del Garraf.

Aquest conjunt de dades desmuntaven les hipòtesis llançades des d’algun sector oficial i empresarial sobre una suposada crisi del tradicional turisme de sol i platja, entre les quals van destacar les fetes pel portaveu del govern català, Joaquim Nadal, després que els hotelers advertissin que la temporada no havia començat amb bon peu. En sentit contrari i sintonitzant amb la tendència, a l’agost el llavors conseller de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya, Pere Esteve, va interrompre les seves vacances per sortir al pas de la polèmica i declarar que “no es pot parlar de sector en crisi” i que “Catalunya té molt futur com a destí turístic”, argumentant que era “un sector en què no hi ha desinversió, ni deslocalització, ni tancaments; tot al contrari, hi ha un augment d’inversió i d’oferta”. El conseller va aprofitar per descartar així mateix els rumors sobre la possibilitat que el govern català volgués aplicar una ecotaxa similar a la que en el seu dia va regir a les Illes Balears, tot i reconèixer que calia buscar fórmules per millorar el finançament dels municipis turístics. Raonaments similars van servir a Esteve per neutralitzar les declaracions fetes cap a mitjans d’agost, aquest cop per la consellera d’Interior, Montserrat Tura, sobre el que va anomenar “turisme de borratxera”, després que uns dies abans un nombrós grup de joves estrangers (majoritàriament italians) organitzés una batalla campal contra els Mossos d’Esquadra i la policia local a Lloret de Mar. El 16 d’octubre, Esteve va dimitir del càrrec per raons de salut, i va ser substituït per Josep Huguet, d’Esquerra Republicana de Catalunya.