Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
L'audiència de les cadenes

La mort de l'Eulàlia i el Mateu Montsolís van seguir-la milers de persones i va generar polèmica

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Comunicadors, periodistes (132)
Economistes, empresaris, emprenedors (301)
Estudis, estadístiques, audiències i sondejos (1173)
Televisió (467)
Personatges Personatges
Albert Om (13)
Augusto Pinochet Ugarte (116)
Fernando López-Amor (2)
Genoveva Reig (2)
Jaume Ferrús (5)
Javier Gómez de Liaño (27)
Javier Díez de Polanco (2)
Jordi Pujol i Soley (858)
José Forner (1)
Josep Maria Benet i Jornet (21)
Juan Luis Cebrián (3)
Lluís Oliva (8)
Pedro Pérez (3)
Pío Cabanillas (11)
Toni Soler (9)
Entitats Entitats
Antena 3 Televisión (76)
Canal 33 (49)
Canal 9 (66)
Canal Plus (25)
Canal Satélite Digital (12)
Convergència i Unió (1824)
Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (116)
Euskal Telebista (11)
Federació d´Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics (11)
Partit dels Socialistes de Catalunya (1256)
Sogecable (31)
Tele 5 (58)
Televisió de Galícia (7)
TV3 (363)
TVE (95)
Vía Digital (20)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
Catalunya (2926)
96 lectures d'aquest article
20 impressions d'aquest article
TV3, més líder
Televisió
TV3 va ser la cadena que més va créixer de tot l’estat durant l’any 1998, batent el seu propi rècord d’audiència i situant-se en una mitjana del 23,6%, 1,6 punts pel damunt de les xifres assolides l’any anterior, segons dades de Sofres La segona cadena en audiència a Catalunya va ser Tele 5 amb un 21,9%, seguida d’Antena 3 TV, amb un 19,4% i TVE-1 amb un 18,5%. La 2 va tenir un 6,7% i Canal 33 va aconseguir un 5,7%.

TV3 seguia ocupant, també, la primera posició en el rànquing de televisions de la Forta, seguida de Telemadrid (20,6%) i Canal Sur (19,6%). Canal-9, que el 1997 havia estat la segona cadena autonòmica més vista, per darrera de TV3 (amb un 20,6%) va perdre 2,4 punts el 1998 i va acabar l’any amb un 18,2%, ocupant la quarta posició de la Forta, només per davant de TVG i ETB.

En el conjunt de l’estat destacava el lideratge de TVE, amb un share del 25,6% i un increment de mig punt respecte de l’any anterior, una situació que contrastava poderosament amb el seu declivi a Catalunya fins el 18,5%. Podia ser el resultat d’una aposta on les varietats i el folklore espanyol hi jugaven un paper molt destacat. De les dues grans cadenes privades, Antena 3, amb un 22,8%, va guanyar clarament la partida a una Tele 5 que només va aconseguir arribar al 20,4% al conjunt de l’estat.

Els bons resultats de Televisió de Catalunya (TVC) van coincidir amb la celebració del seu quinzè aniversari que va tenir lloc l’11 de setembre del 1998. El director de TVC, Lluís Oliva, va fer un balanç positiu d’aquests quinze anys destacant la seva contribució a la normalització lingüístia, els seus bons resultats d’audiència i el caràcter plural de la cadena, així com la qualitat de l’oferta del Canal 33, creat el 1989.

La raó de l’èxit d’audiència de TV3 estava en la bona acceptació del seus serveis d’informatius, en l’encert obtingut en les sèries de producció pròpia i en la bona factura d’alguns programes de prime time. La finalització el 3 de maig de la sèrie Nissaga de Poder en clau de tragèdia, després de 476 episodis, va ser un dels punts àlgids de l’any, congregant davant el televisor 1.490.000 persones, una xifra que posava molt alt el llistó de la nova sèrie, Laberint d’Ombres, del dramaturg Josep Maria Benet i Jornet i ambientada a Sabadell. Entre les produccions dramàtiques pròpie, Estació d’enllaç es va mantenir en una mitjana setmanal d’audiència setmanal de 672.000 espectadors, després de quatre anys d’emissió.

En programes, Malalts de Tele, de Toni Soler i Albert Om, va ser el de més èxit de la temporada, amb una mitjana setmanal de 825.000 espectadors i una audiència del 31,3%, xifres només superades –i no per molt- pel programa estrella a tot l’estat, Médico de familia, amb 984.000 espectadors i una audiència del 36,5%. L’èxit de Malalts de Tele va ser reconegut el 12 de novembre amb el premi Ondas al programa televisiu més innovador. El programa 30 minuts de TVC també va ser guardonat per un reportatge sobre la repressió al Xile d’Augusto Pinochet, que incloïa en primícia mundial la confessió dels seus crims per part d’alguns repressors.

Els informatius també van mantenir el seu lideratge i, segons les enquestes sociològiques, eren els que els catalans consideraven més veraços. Tot i això, no es van escapar de la polèmica a causa de l’ambient preelectoral que es vivia. Durant tot l’any, el PSC va denunciar al Parlament que la presència del president de la Generalitat era excessiva comparada amb la de la resta de líders polítics. La polèmica va culminar el 3 de desembre quan tots els grups parlamentaris, excepte CiU, van rebutjar la invitació que se’ls havia fet per intervenir en un programa de Canal 33 dedicat als 20 anys de la Constitució, pel “tracte preferencial” que, segons ells, atorgava la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) a Jordi Pujol, qui uns dies abans havia protagonitzat una entrevista en exclusiva a TV3. La direcció de la cadena va contestar que Jordi Pujol tenia un paper institucional com a president de la Generalitat i que totes les televisions públiques del món dedicaven un tracte preferent al cap de govern del seu país.

Un altra qüestió destacada al llarg de l’any va ser el conflicte sorgit a les Illes entre el Govern Balear, d’una banda, i el Consell de Mallorca i l’Obra Cultural Balear (OCB), de l’altre, entorn dels repetidors que permetien que arribés el senyal de TVC a les Balears. El 27 de gener, el Consell de Mallorca va assumir les despeses dels repetidors de Voltor, que facilitaven l’arribada del senyal de TV3, Canal 33 i Canal-9 a les Illes, després que el Govern Balear negués la subvenció que atorgava tradicionalment pel seu manteniment. Després d’un any d’enfrontaments, en acabar l’any, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) va anunciar la cessió al govern balear del controls dels equips reemissors de les ràdios i televisions públiques catalanes i valencianes, preveient l’aprovació el gener del 1999 al Congrés dels Diputats d’una norma que exigiria l’acceptació explícita d’un govern perquè el senyal de televisió d’una altra comunitat arribés al seu territori.

A l’altra televisió de la Forta que es rebia a les Illes, la Televisió Valenciana, va haver-hi canvis importants. El 23 de setembre, Genoveva Reig va substituir José Forner en la direcció general de Canal-9. Antiga cap de premsa de l’Ajuntament de Benidorm, exdiputada del Partit Popular, exdirectora general de Mitjans de Comunicació i exdirectora de protocol i Agenda, Reig havia estat considerada responsable de les llistes negres de periodistes a Ràdio 9 i de la marginació econòmica i institucional dels diaris Levante i Información, així com de la revista El Temps.

En l’àmbit de parla catalana, destacava també l’acord assolit el 16 d’octubre per tretze televisions locals i privades de diferents poblacions de Catalunya i les Illes per crear l’empresa Canal Local Català, amb l’objectiu d’emetre una programació conjunta amb unes previsions de mercat de dos milions d’espectadors.

Al conjunt de l’estat i des del punt de vista empresarial va seguir la polèmica per la compra per part de Telefònica de España del 25% del capital social d’Antena 3 de TV. L’Audiència Nacional va revocar una primera sentència suspenent cautelarment aquesta compra, decisió que va determinar que Telefónica consolidés la seva posició i es plantegés constituir un important grup multimèdia a partir d’Antena 3.

Un altra decisió judicial important va ser l’adoptada el 17 de juny pel Tribunal Suprem de processar el jutge de l’Audiència Nacional Javier Gómez de Liaño per tres possibles delictes de prevaricació comesos en la instrucció del cas Sogecable i arxivar el sumari que aquell jutge havia obert contra el grup Prisa. Dos dies més tard, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va suspendre cautelarment el jutge, decisió que va ser ratificada pel Tribunal Suprem el 8 de juliol.

Coincidint amb aquest final de la fase judicial a que havia arribat la guerra entre grups de comunicació, el 7 de juliol, el director general de Canal Satélite Digital, Jaume Ferrús, i el president de Vía Digital, Pedro Pérez, van donar per acabada la guerra entre totes dues empreses i, dues setmanes més tard, les dues plataformes de distribució de televisió digital per satèl•lit van signar un acord d’intencions per desenvolupar una plataforma digital única. L’1 d’octubre, però, Sogecable i Telefònica van suspendre formalment les negociacions.

Tot i així, el nomenament el 13 de novembre de Pío Cabanillas Alonso com a nou director general de Radiotelevisió Espanyola (RTVE), en substitució de Fernando López-Amor va assenyalar canvis en l’horitzó digital, en provenir Cabanillas del grup Prisa i comunicar en la seva primera compareixença al Congrés dels Diputats, el 16 de desembre, que l’ens públic es desfaria del seu 17,5% a Vía Digital i centraria la seva activitat en la producció de continguts. Paral•lelament es produïen també significatius canvis en l’estructura empresarial de Canal Satélite. El 15 de desembre el consell d’administració de Sogecable va nomenar Juan Luis Cebrián, fins llavors conseller delegat del Grupo Prisa, vicepresident de Sogecable i Javier Díez Polanco, fins al moment conseller delegat de la cadena SER i els diaris AS i Cinco Días i director general d’El País, conseller delegat de Sogecable. Tots aquests moviments empresarials semblaven anunciar que s’acostava la consecució d’una definitiva pau digital.