Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Tosovsky, primer ministre txec a l'acabar l'any

Václav Havel (a la dreta) va forçar la dimissió del cap de govern de Txèquia, Václav Klaus

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política europea (690)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Josef Tosovsky (2)
Josef Lux (2)
Václav Klaus (10)
Václav Havel (26)
Entitats Entitats
Organització del Tractat de l`Atlàntic Nord (264)
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (66)
Partit Democràtic Cívic (Rep. Txeca) (4)
Unió Cristianodemòcrata (República Txeca) (2)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
República Txeca (28)
185 lectures d'aquest article
7 impressions d'aquest article
El final de la Revolució de Vellut
Txèquia
El 16 de desembre de 1997, el president txec, Vaclav Havel, va nomenar nou primer ministre del país el fins llavors governador del banc central, Josef Tosovsky. El nomenament havia estat una solució d’emergència pactada entre les principals formacions polítiques per posar fi a la crisi de govern oberta el 30 de novembre amb la dimissió del primer ministre liberal Vaclav Klaus, relacionat amb un cas de corrupció, i era el prolegomen d’unes eleccions legislatives anticipades que ja havien estat convocades pel 30 de juny de 1998.

Vaclav Klaus, màxim dirigent del Partit Democràtic Cívic (ODS), havia exercit la presidència del govern des del 1992 i des de les eleccions del 1996 governava en coalició amb la Democràcia Cristiana i l’Aliança Democràtica Cívica, formacions aquestes que van retirar-li el suport en considerar-lo responsable d’haver rebut diners com a comissió per l’adjudicació d’una empresa privatitzada a Moràvia, la siderúrgica Trinecké Zelezny.

El nou primer ministre Tosovsky, un liberal partidari de la disciplina monetària i del rigor pressupostari, va criticar la gestió del govern anterior, al que acusava d’haver aturat el creixement econòmic del país, situat al cap de l’any en un escàs 1%, i de no haver afrontat les privatitzacions del sector públic i de la banca, que el 1997 encara ostentaven el control del 65% de l’activitat productiva del país.

Les crítiques de Tosovsky, però, van sorprendre considerablement l’opinió pública, en haver estat considerat Klaus com un tecnòcrata eficient i el millor representant del pragmatisme que havia portat al país l’anomenada “revolució de vellut”, que tan bona acollida havia tingut a Occident i que havia estat fonamental per a l’admissió del país a l’OTAN i l’UE, decidida el 1997.

Autor de la reforma econòmica impulsada per l’antic Fòrum Democràtic que el 1990 va substituir en el poder als comunistes, Klaus havia impulsat la reintroducció de la propietat privada instaurant una mena de capitalisme popular que va convertir en propietaris 6 dels 10 milions d’habitants del país. El 1992 va guanyar les eleccions, va conduir amb molta mà esquerra la segregació d’Eslovàquia el 1993 i va aconseguir que Txèquia fos admesa a l’OCDE el 1995. Tots aquests canvis es van produir en un marc d’estabilitat econòmica sorprenent a l’Europa de l’Est fins a tal punt que en aquests anys la moneda txeca no va patir cap mena de devaluació.

Però a les eleccions de juny de 1996 no va aconseguir la majoria absoluta i va haver de formar un govern de coalició amb la democràcia cristiana i l’Aliança que no va ser capaç de redreçar l’alentiment del creixement econòmic i la greu crisis financera que va desembocar en la fallida de 10 dels 12 bancs del país. Les constants picabaralles amb els opositors, el president de la república Vaclav Havel i els socis de govern, van minar l’acció de Klaus i van acabar per abocar-lo a la dimissió.

Vaclav Havel va forçar la dimissió de Klaus apel•lant a l’ètica dels dirigents polítics, però buscant també recuperar el protagonisme polític que en els darrers temps li havia pres el primer ministre gràcies a l’admissió del país a l’OTAN i l’UE i que el president necessitava de cara a la seva reelecció prevista pel gener de 1998.

Havel va anunciar el seu desig de nomenar com a cap de govern el democristià Josef Lux, que també va jugar un paper central com a desencadenant de la crisi. Però la posició ferma de l’ODS, que va revalidar el lideratge de Klaus en un congrés extraordinari, va obligar a buscar la solució de compromís de nomenar un primer ministre tecnocràtic i convocar eleccions anticipades.