Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Unes nenes catòliques intenten arribar a l'escola protegides per la policia

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Conflicte irlandès (195)
Militars, policia, guerrillers (104)
Pau i resolució de conflictes (406)
Política europea (690)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
David Trimble (54)
Gerry Adams (60)
John Reid (10)
John de Chastelain (6)
John Hume (12)
Martin McGuinness (12)
Tony Blair (184)
Entitats Entitats
Govern de l`Ulster (6)
Irish Republican Army (110)
Partit Democràtic de l'Ulster (2)
Partit Unionista de l´Ulster (39)
38 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
L’ira comença el desarmament
Ulster
El 2001 l’Ulster va viure una de les pitjors crisis polítiques des de la signatura de l’Acord de Pau de Divendres Sant del 1998, que va permetre la creació d’un govern autònom a l’antiga província britànica. El moment àlgid de la crisi va ser la suspensió temporal de les institucions de l’Ulster decretada el 10 d’agost pel ministre britànic per a Irlanda del Nord, John Reid, per donar temps a buscar una alternativa a la situació creada per la dimissió l’u de juliol del primer ministre del govern autònom de l’Ulster i premi Nobel de la pau 1998, David Trimble. Trimble, que havia estat reelegit el mes anterior com a líder del Partit Unionista de l’Ulster (UUP), va fer responsable l’IRA, davant l’Assemblea nord-irlandesa, de la situació per no haver fet encara el lliurament de les armes previst en l’acord de pau.

La crisi institucional es va perllongar fins al mes d’octubre. Mentre als barris i carrers es reproduïen els enfrontaments entre catòlics i protestants i semblava que la violència tornava a enquistar-se en el país, a mitjans d’octubre John Reid va posar les institucions nord-irlandeses sota el mandat directe de Londres. Finalment, però, després de les pressions exercides pels màxims responsables del Sinn Féin, Gerry Adams i Martin McGuinness, el 23 d’octubre l’Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) va emetre un comunicat oficial en què anunciava que havia començat el procés de destrucció dels seus arsenals amb el propòsit de salvar el procés de pau a Irlanda del Nord, mesura que va ser confirmada per la Comissió Internacional Independent sobre el Desarmament que s’havia format tres anys enrere per verificar el procés i que estava presidida pel general canadenc John de Chastelain.

Després d’aquest comunicat, Gerry Adams va recalcar la necessitat de restablir el govern autònom de l’Ulster i que Londres iniciés també la desmilitarització de la zona. L’endemà, el primer ministre britànic, Tony Blair, va anunciar la immediata demolició de dues torres militars situades als turons de Sturgan i Camlough, al comtat de South Armagh, i el desmantellament de les bases militars i estacions de policia de Newtonhamilton i de Magherafelt, a Derry, a més de la retirada de fins a 13.000 soldats del territori. Això va permetre que es restaurés el funcionament normal de l’autogovern i que se salvés la crisi més greu que havia viscut el procés de pau a Irlanda del Nord.

Altres notícies de l’Ulster durant l’any van ser el reconeixement fet el 30 d’abril per part del ministre d’Ensenyament nord-irlandès i dirigent del Sinn Féin, Martin McGuinness, de la seva condició de número dos de l’IRA l’any 1972, quan es va produir la tragèdia del Diumenge Sagnant. També la retirada per motius de salut, el 17 de setembre, del líder del Partit Socialdemòcrata i Laborista d’Irlanda del Nord i premi Nobel de la pau el 1998, John Hume, de 64 anys. I l’assassinat el 29 de setembre a mans dels unionistes del periodista del setmanari de Dublín Sunday World, Martin O’Hagan, de 51 anys, que era el primer periodista que moria assassinat en els trenta anys de conflicte a Irlanda del Nord.