Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Una operació policial contra el Sinn Féin a l'octubre va acabar amb la detenció d'un dels membres del partit

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Conflicte irlandès (195)
Personatges Personatges
Bertie Ahern (25)
David Trimble (54)
John Reid (10)
Paul Murphy (4)
Tony Blair (184)
Entitats Entitats
IRA Autèntic (7)
Ordre d´Orange (6)
Partit Conservador (Irlanda del Nord) (3)
Partit Unionista de l´Ulster (39)
Sinn Féin (84)
28 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Suspeses les institucions autònomes
Ulster
Després d’un any de tensions i conflictes interns –presidits pels tradicionals enfrontaments entre comunitats (desfilades de l’Ordre d’Orange de l’estiu)– entre els partits que les representaven per culpa de la demora en el desarmament de l’IRA, Irlanda del Nord va acabar el 2002 amb les seves institucions autònomes suspeses per quarta vegada des de la signatura de l’Acord de Pau de Divendres Sant del 1998.

Tot això, l’any en què la reina Elisabet II d’Anglaterra, amb motiu del 50è aniversari del seu regnat, va visitar oficialment l’Ulster el mes de maig i va fer al Parlament autònom un reconeixement explícit de la identitat irlandesa de l’Ulster: “Vull retre homenatge”, va dir, “als que se senten orgullosos de ser britànics i als que se senten profundament irlandesos en la seva identitat. Aquest Parlament pot demostrar que les dues tradicions poden conviure”. El 14 d’octubre del 2002 el govern britànic va suspendre el govern i les institucions autònomes de l’Ulster sense fixar cap termini per a la seva recuperació, a causa de l’impàs polític experimentat i per evitar la desfeta definitiva de les institucions. Tres setmanes enrere i després del reconeixement per part de l’IRA Autèntic de l’autoria de l’atemptat d’Omagh de l’agost del 1998, el primer ministre nord-irlandès, David Trimble, havia aconseguit convèncer el seu partit, el partit majoritari unionista, de donar un nou termini al Sinn Féin, perquè l’IRA abandonés definitivament les seves activitats violentes. Però la detenció el 4 d’octubre d’un membre del Sinn Féin per presumpte espionatge i la confiscació de diversa documentació en una oficina del partit republicà van precipitar els esdeveniments.

El 24 d’octubre, el primer ministre britànic, Tony Blair, va substituir John Reid per Paul Murphy, un catòlic que fins ara era ministre per a Gal·les, com a primer ministre per a l’Ulster, mentre que vuit dies més tard l’Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) anunciava la ruptura dels seus contactes amb la Comissió Internacional sobre el Desarmament a Irlanda del Nord, si bé garantia el manteniment de la treva anunciada el 1997.

En acabar l’any i malgrat els esforços diplomàtics fets per Blair i el seu homòleg irlandès, Bertie Ahern, poques esperances quedaven als partidaris de la pau. Només quedava el record del comunicat emès per l’IRA el mes de juliol anterior, en què demanava perdó pels assassinats comesos sobre civils durant els seus 30 anys d’activitat i la seva promesa de mantenir el compromís amb la pau i la reconciliació. Una promesa que mai havia estat suficient pel Partit Unionista de l’Ulster i el Partit Conservador. “Un comunicat no és el desarmament”, van dir, i van exigir l’acompliment efectiu del desarmament de l’IRA, que, al seu parer, era i havia de ser l’únic i veritable desllorigador de la pau.