Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2011

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Educació: ensenyament primari i secundari (417)
Estatut d`Autonomia de Catalunya (EAC) (630)
Justícia, judicis i sentències (1209)
Llengua catalana (1362)
Universitats i ensenyament universitari (275)
Personatges Personatges
Irene Rigau (29)
Muriel Casals (5)
Entitats Entitats
Òmnium Cultural (140)
Tribunal Constitucional de l`Estat espanyol (377)
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (130)
Tribunal Suprem de l`Estat Espanyol (223)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
32 lectures d'aquest article
14 impressions d'aquest article
Ultimàtum contra l’ús preferent del català a les escoles
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va establir, a partir del 2 de setembre, dos mesos de termini perquè la Generalitat equiparés l’ús del castellà al del català en tots els cursos de l’ensenyament obligatori. El Tribunal Suprem (TS) ja havia instat el govern català al desembre del 2010 a introduir les mesures necessàries en aplicació a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut, de juliol del mateix any, que considerava el castellà llengua vehicular a l'ensenyament juntament amb el català. L’incompliment, va anunciar el TSJC, podia comportar la imposició de multes i l’obertura de diligències penals als funcionaris o autoritats que no complissin la seva interlocutòria.

El TS va donar la raó a un grup de famílies que havien presentat tres recursos en els quals demanaven que l’ensenyament per als seus fills fos en castellà, així com també les comunicacions del centre escolar. El TSJC, en conseqüència, va demanar al departament d'Ensenyament que donés explicacions sobre les mesures preses després de la sentència del Suprem, ja que les famílies recurrents havien reclamat la seva execució.

La Generalitat, per la seva part, ja havia enviat un document al juliol amb dades estadístiques sobre l’ús del català i del castellà on es concloïa que per garantir l'exigència legal del ple domini de les dues llengües, calia mantenir el model d'immersió lingüística actual. Però el TSJC el va considerar insuficient en entendre que no acatava el dictamen del TS i va instar el Govern a modificar el sistema educatiu vigent. La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va anunciar que presentaria un recurs contra la interlocutòria del TSJC, i va insistir en la plena constitucionalitat del model d’immersió en català. La consellera va assegurar que no calia introduir cap canvi lingüístic durant curs 2011-2012 perquè ja es complia la llei catalana amb totes les garanties. Rigau va afirmar, a més a més, que el model educatiu català “és un patrimoni col·lectiu que no ha generat conflictes i ha garantit la cohesió social”, i va assenyalar que els estudis demostraven que l’aprenentatge del castellà estava al mateix nivell que a la resta de l’Estat espanyol.

L’ultimàtum del TSJC va desencadenar la polèmica per la diversitat lingüística a Catalunya i va provocar la reacció de sindicats de mestres, associacions de pares i mares i entitats cíviques i socials, que van criticar la decisió judicial i van fer una crida per a la desobediència. La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, va defensar que: “el model educatiu català ha estat aprovat al Parlament de Catalunya per un amplíssim consens, és el pacte per l'educació i és el que el poble de Catalunya vol”. En la mateixa línia es va expressar la presidenta de la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’alumnes, Imma Fuyà, que va assegurar que no deixarien de treballar per preservar el model lingüístic de l’escola catalana.

Tanmateix, els defensors del bilingüisme, organitzats en la plataforma Convivència Cívica Catalana, i amb el suport del PP i Ciutadans, van exigir l’aplicació de la resolució. La resta de partits polítics es van posicionar per mantenir l’actual immersió lingüística a les escoles.

D’altra banda, el 19 de setembre, el TC va admetre el recurs presentat pel Govern espanyol contra la llei de l’occità, aprovada el febrer de 2010 pel Parlament, que feia oficial aquesta llengua i la seva variant aranesa a Catalunya i a la Vall d’Aran. L’executiu espanyol sostenia la seva inconstitucionalitat per atorgar un caràcter preferent a la llengua occitana a l’Aran, tant en l’ensenyament con en l’administració pública. El síndic d’Aran, Carlos Barrera, va qualificar de patètica l’actitud del govern del PSOE, i va recordar que l’Estat espanyol havia ratificat el 2001 la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries. Aquest document obliga a protegir i fomentar les diferents llengües del territori. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, també va manifestar la seva indignació: “La decisió del govern espanyol escapça la potestat de Catalunya per organitzar el seu àmbit lingüístic”. També ho va fer el Partit Occità, que va expressar el seu suport als governs d’Aran i Catalunya, així com també a la seva ciutadania, que el que vol és “conservar la seva llengua i assegurar-ne el seu ús”.

Aquest dictamen era conseqüència de la retallada de l'Estatut de Catalunya imposada pel TC, que es marcava un termini de cinc mesos per anunciar la seva sentència.