Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2009

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escàndols polítics (441)
Illes Balears i Pitiüses (531)
Personatges Personatges
Albert Moragues (7)
Antoni Pascual Ribot (3)
Bàrbara Galmés Chicón (6)
Bartomeu Vicens (10)
Batomeu Llinàs (3)
Carles Manera (9)
Francesc Antich (131)
Francesc Fiol (9)
Francina Armengol (4)
Jaume Matas (174)
Joan Lladó (5)
María Ángeles Leciñena (2)
Maria Antònia Munar (52)
Mariano Rajoy (296)
Miquel Nadal (21)
Miquel Àngel Flaquer (9)
Pilar Costa (6)
Rosa Estaràs (19)
Entitats Entitats
Agència Tributària (60)
Agrupació Independent Popular de Formentera (6)
Ajuntament de Palma de Mallorca (18)
Bloc per Mallorca (23)
Consell de Mallorca (33)
Entesa per Mallorca (6)
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Ferratur (1)
Grup Mixt (12)
Parlament de les Illes Balears (58)
Partit dels Socialistes de Mallorca - Partit Socialista de Mallorca (78)
Partit Popular (1639)
Partit Socialista de les Illes Balears (77)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Sacresa (4)
Unió Mallorquina (123)
Unión, Progreso y Democracia (25)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Mallorca (Illes Balears) (95)
50 lectures d'aquest article
8 impressions d'aquest article
UM a l'ull de l'huracà
Govern balear
El 2009 Unió Mallorquina (UM) va centrar l’actualitat política de les Illes, primer, pel paper frontissa que va tenir en la conformació del nou pacte de progrés liderat pel socialista Francesc Antich sorgit de les darreres eleccions i, segon, per les moltes imputacions en casos de corrupció que la justícia balear va efectuar sobre diversos dirigents del partit.

Al darrer trimestre de l’any 2008, un dels tres diputats de la formació UM, Bartomeu Vicens, va resultar imputat per un cas de presumpta facturació falsa. El president balear Francesc Antich va demanar a Vicens que renunciés al seu seient al Parlament balear, cosa a la qual ell es va negar i Unió Mallorquina el va haver de suspendre de militància el 26 d’octubre de 2008, passant així a formar part del Grup Mixt.

Tot i la crisi al si d’UM i la labilitat del pacte de govern, el 17 de desembre de 2008 el Parlament balear va aprovar els pressupostos de 2009 gràcies als vots favorables del Partit Socialista de les Illes Balears (PSIB), el Bloc per Mallorca i el Grup Mixt, en una sessió en què van votar en contra el PP i el diputat de l’Agrupació Independent Popular de Formentera, si bé aquest s’abstingué quan es va votar la partida de vuit conselleries.

El volum pressupostat per al 2009 ascendia a 3.558,9 milions d’euros, registrant un augment d’un 7% en relació als comptes del 2008. Així mateix, els pressupostos integraven una vintena d’esmenes de les set-centes presentades per l’oposició. El diputat del PP, Francesc Fiol, va censurar que el govern hagués aprovat els pressupostos amb el vot de Bartomeu Vicens, implicat en un cas de corrupció i en llibertat sota fiança.

A principis del 2009, la justícia va vincular novament a episodis de corrupció un membre d’UM, en aquest cas Miquel Àngel Flaquer, en relació a l’anomenat cas Can Domenge. La justícia estava investigant les operacions immobiliàries en aquesta finca de Mallorca arran de la querella interposada per la promotora Núñez i Navarro, que havia perdut al seu dia el concurs per adquirir el solar contra els consellers insulars de PP i d’UM i contra els principals responsables polítics del Consell de Mallorca i alguns funcionaris. La investigació va imputar nombrosos polítics i alts funcionaris per prevaricació, malversació de cabals públics i revelació de secret oficial.

A principis de març van ser citats a declarar el president d’UM, Miquel Nadal, fins llavors conseller de Turisme del govern balear i regidor a l’Ajuntament de Palma, i Antoni Pascual Ribot, vicepresident del Consell de Mallorca per UM i responsable de l’àrea de Carreteres des de 1999.

Miquel Nadal era vicepresident del Consell de Mallorca el 2005 quan es va vendre el solar de Can Domenge i va ser qui va signar el plec de condicions del concurs perquè Maria Antònia Munar, l’aleshores presidenta del Consell, estava malalta. Així, Nadal hauria participat des l’inici de l’expedient a més de votar, com la resta de consellers del PP i UM, a favor de l’adjudicació a les empreses Ferratur i Sacresa. Per la seva banda, Pascual Ribot estava implicat en una altra operació anomenada Peatge, vinculada a les obres de desdoblament de la carretera Palma-Manacor, que es van dur a terme quan UM presidia el Consell de Mallorca. La fiscalia anticorrupció investigava en aquest darrer cas suposats delictes de suborn i malversació de cabals públics comesos per empresaris, professionals, alts càrrecs i funcionaris del Consell de Mallorca.

L’episodi va crear una forta crisi al govern balear, que va endegar alguns canvis, emparat no només per les incriminacions dels polítics d’UM sinó per la crisi econòmica en curs, la qual, segons el president de l’executiu balear, Francesc Antich, precisava d’un pla d’austeritat.

Respecte al pla, el president balear va anunciar mesures per contrarestar el descens del 35% dels ingressos de les Illes, en un context d’alts percentatges de desocupació i d’una caiguda del PIB. El conseller d’Economia, Carles Manera, va explicar que les mesures abastaven sis àmbits diferents: gestió financera, austeritat, mesures tributàries, habitatge, reactivació de l’ocupació i funcions socials. També es va referir a la nova Llei del Sector Públic, en procés de negociació. Pel que fa a la gestió financera, el govern participaria amb 2,4 milions d’euros més en el fons de la Societat de Garantia Recíproca (ISBA), i en tributació, Manera va dir que l’Agència Tributària ampliaria el límit de la garantia per la concessió d’ajornaments i fraccionaments del pagament de deutes tributaris. També va assegurar que augmentaria la deducció de l’IRPF per a les persones més grans de 65 anys i per la compra de llibres de text. Sobre habitatge, s’ampliarien les condicions de la primera hipoteca i les entitats financeres concediran préstecs per a pisos de protecció oficial.

En relació al nou model de finançament, Antich va apuntar que una part de la quantitat adjudicada a les Illes es destinaria a ajudar la gent més desemparada i a cobrir el dèficit de la comunitat, que estava xifrat en 730 milions d’euros.

Pel que fa a la crisi política, a principis de juny, Unió Mallorquina va nomenar president de la formació Miquel Àngel Flaquer i va anunciar un congrés extraordinari per a ratificar-lo en el càrrec, seguint la pauta marcada pels estatuts del partit. Però la remodelació del govern no va arribar fins el 15 de setembre, quan Pilar Costa i Bartomeu Llinàs van assumir les carteres d’Innovació, Interior i Justícia i d’Educació i Cultura, respectivament, substituint María Ángeles Leciñena i Bàrbara Galmés. Al mateix temps, Antich va alliberar d’una part de les seves funcions les conselleries d’Economia i Hisenda i la de Presidència, dirigides per Carles Manera i Albert Moragues, respectivament.

Des de l’oposició, el PP va considerar que la remodelació del govern de les Illes era una maniobra de distracció i va acusar el president de l’executiu balear de no tenir autoritat a les conselleries del seu partit, ja que els canvis afectaven, justament, dos departaments dirigits pels socialistes.

Lluny de finalitzar-se, les pugnes entre UM i PSIB s’estenien més enllà del govern insular. El 29 de setembre, Unió Mallorquina va comunicar que la formació trencava el pacte de govern al Consell de Mallorca, de manera que tots els càrrecs que ostentava UM dins la institució supramunicipal –consellers, secretaris tècnics i directors insulars- presentarien la seva dimissió a la presidenta del Consell, la socialista Francina Armengol. Ho va anunciar Miquel Àngel Flaquer, tot manifestant que la decisió havia estat adoptada de forma unànime per l’executiva del seu partit, els consellers d’UM al Consell i l’expresidenta de la formació, Maria Antònia Munar, i que responia a la voluntat de tenir llibertat de vot.

Davant la decisió presa per UM, es van iniciar immediates negociacions entre el PSIB, la mateixa UM i el Bloc per salvar el pacte de govern que havia quedat absolutament tocat. Així, el 14 d’octubre UM es va avenir a acabar amb els enfrontaments, a canvi de la tornada dels consellers del partit al govern del Consell de Mallorca i al compromís de revisar el Pla Territorial de Mallorca.

Tanmateix, l’estabilitat política a les Illes va veure’s altre cop seriosament amenaçada a finals d’any. El 17 de desembre de 2009, Vicens va ser condemnat pel cas Son Oms per malversació de fons públics i prevaricació a quatre anys i mig de presó. L’endemà de l’anunci de la sentència, va dimitir del seu escó parlamentari. Per la seva part, Joan Lladó, president d’Esquerra a les Illes va anunciar l’abandonament dels càrrecs al govern balear, al Consell de Mallorca i a l’Ajuntament de Palma, a causa dels episodis de corrupció, els quals, segons ERC, trencaven el codi ètic contra la corrupció que va permetre fa pocs dies salvar la crisi instaurada al govern i al Consell. Mentrestant, el president Francesc Antich intentava aturar la sagnia, assegurant que el pacte de govern seguia vigent i que descartava convocar eleccions anticipades.

Pel que fa a les eleccions europees del 7 de juny, el PP va erigir-se guanyador amb 110.533 vots, malgrat que la llavors presidenta de la formació, Rosa Estaràs, va obtenir gairebé 10.000 vots menys que quatre anys enrere. Per la seva banda, el PSOE va aconseguir 97.096 vots, 7.000 menys que el 2004, tot i repetir el mateix percentatge de vots (38%). A les eleccions, la dada més destacable van ser els 6.809 vots que va assolir Unió Progrés i Democràcia (UPyD), que es va convertir en la cinquena força. L’abstenció va ser molt elevada, situant-se al 64%, deu punts més que a nivell estatal.

Pel que fa a les forces nacionalistes, Unió Mallorquina, que formava part de la Coalició per Europa, va repetir resultats i va arribar a 9.586 vots. ERC i Entesa per Mallorca, del grup Europa pels Pobles, van obtenir 7.541 vots. Per primera vegada en la seva història, el Partit Socialista de Mallorca (PSM) no va participar en les eleccions europees després de no arribar a un acord amb ERC. Iniciativa Internacionalista va aconseguir 1.540 vots.
Per illes, el PP va ser la força més votada a totes menys a Formentera, on va guanyar el PSOE. A Palma, el PP va perdre en relació als comicis de 2004 més de 5.000 vots, i el PSOE, 3.000, mentre UPyD esdevenia la tercera força més votada.

En acabar l’any, i en relació al PP, va destacar la dimissió que el 10 de setembre va presentar la presidenta del partit, Rosa Estaràs, davant el Comitè Executiu Regional i davant la Junta Directiva Regional, després de comunicar-ho al líder de la formació, Mariano RajoyEstaràs havia dirigit el PP balear des la marxa de Jaume Matas als Estats Units el 2007. Posteriorment, el 5 juliol de 2008 havia estat elegida pel 12è Congrés Regional del PP de Balears com a nova presidenta de la formació, amb 867 dels 1.375 vots emesos. Hom va apuntar que en la decisió d’Estaràs hi haurien influït les accions que la justícia preparava contra Jaume Matas per la seva suposada relació amb el cas Palma-Arena, que investigava la malversació de fons públics en la construcció d’aquesta infraestructura esportiva de les Illes.