Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2000

Imprimir    Recomanar article
Cartell de normalització lingüística en un bar d'Andorra

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Andorra (264)
Personatges Personatges
Enric Casadevall (3)
Enric Pujol (4)
Estanislau Sangrà (3)
Jaume Bartumeu (17)
Lionel Jospin (68)
Marc Forné (93)
Òscar Ribas Reig (28)
Entitats Entitats
Govern d`Andorra (30)
Grup d´Opinió Liberal (3)
Iniciativa Democràtica Nacional (6)
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (66)
Partit Demòcrata d`Andorra (5)
Partit Liberal d'Andorra (23)
Partit Socialdemòcrata d'Andorra (14)
Tradició i Progrés (Andorra) (1)
Unió Europea (1018)
Unió Liberal (Andorra) (5)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Andorra (206)
70 lectures d'aquest article
5 impressions d'aquest article
Un altre pas cap a Europa
Andorra
El procés de reformes a Andorra iniciat amb l’aprovació, el 1993, d’una nova Constitució al país i amb la construcció d’un nou espai de relacions socials i polítiques. Així durant l’any va destacar la signatura al mes de novembre de la Carta Social Europea per part del govern andorrà, `presidit pel liberal Marc Forné, que reconeixia oficialment els drets de tots els treballadors del Principat, nacionals i residents, i suposava la creació, a mig termini, d’un sindicat andorrà.

De cara al futur, Andorra es plantejava, a mig termini, obtenir la seu dels Jocs Olímpics d’Hivern de l’any 2010, el que feia preveure una gran mobilització ciutadana per a la preparació de la candidatura i requeriria una profunda transformació de les seves infraestructures. A curt termini, Andorra havia de regular la seva situació fiscal d’acord amb l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i esperava la cita de març del 2001 per celebrar eleccions generals.

L’OCDE va valorar, a finals de juny, la feina feta pel Govern andorrà en fer públic que el país havia quedava fora de l’anomenada llista negra dels països que no cooperaven en la lluita contra el blanqueig de capitals. En aquest sentit, l’11 d’octubre el Consell de Ministres va aprovar per llei la creació d’una unitat d’informació financera que analitzaria les operacions sospitoses d’ocultar delictes.

Políticament, Andorra havia estat set anys sota un govern i una majoria parlamentària de signe liberal, dirigida pel cap de govern, Marc Forné, i aplegant un conglomerat de petits partits procedents de les set circumscripcions parroquials que traduïen les expectatives dels electors del país. Aquest procés havia anat acompanyat també de la creació d’altres formacions polítiques diferenciades del Partit Liberal d’Andorra (PLA), com el Grup d’Opinió Liberal (GOL) i Tradició i Progrés (TiP), que el 6 de febrer del 2000 es van fusionar en el Partit d’Unió (PDU) a la parròquia de la Massana. Per altra banda, Nova Democràcia (ND), liderada per Jaume Bartumeu, es va dissoldre a finals de febrer amb la intenció d’integrar-se al Partit Socialdemòcrata (PS), creat a primers de juliol amb la finalitat d’aglutinar els més petits i convertir-se en una veritable alternativa de govern. El 6 d’abril també va aprovar la seva dissolució Iniciativa Democràtica Nacional (IDN), poc abans de néixer el Partit Demòcrata (PD), que recollia una munió de notables procedents de l’entorn de l’antic cap de govern Oscar Ribas (1993-1995). Cara a les eleccions de l’any vinent, a finals d’any, s’especulava amb una possible aliança del PS i el PD per fer fora el Partit Liberal del govern.

En l’àmbit governamental, el 14 de març el cap de Govern va anunciar una remodelació ministerial en la qual Estanislau Sangrà va assumir la cartera de Finances per combinar-la amb Interior; Enric Casadevall va rellevar aquest al Ministeri de la Presidència, i Enric Pujol, fins aleshores titular de Turisme i Cultura, va ser nomenat nou portaveu del Govern. La necessitat de millorar les infraestructures del país va dur a Forné a reclamar al primer ministre francès, Lionel Jospin, una millora de l’eix viari Andorra-Tolosa a principis de gener, i un mes més tard, a presentar un projecte per a la construcció d’un metro elevat que enllacés la frontera espanyola amb Escaldes per descongestionar les saturades carreteres del país. Segons el projecte, el metro hauria de fer 17 parades al llarg dels 10 quilòmetres del seu recorregut, que faria en 30 minuts. En quant a les relacions exteriors, el Principat va ampliar el mes de febrer l’acord amb la Unió Europea (UE) pels productes exportables i el 16 de març Andorra va signar amb Rússia un ampli pla de cooperació que incloïa tràmits per adoptar nens russos, crear empreses mixtes i fomentar intercanvis educatius

Durant l’any, el control del contraban a la frontera amb l’Estat espanyol va tenir les primeres conseqüències negatives pels empresaris andorrans del tabac a causa del descens de les vendes i el 10 de juny es va saber que el Principat havia reduït a la meitat les plantacions i que les previsions de producció per al 2000 eren de 350.000 quilos. Aquestes dades parlaven de la transformació de les activitats econòmiques que havien estat tradicionals al Principat, que, per altra banda, continuava sent un pol d’atractiu per la força laboral provinent, principalment, d’Espanya i Portugal. Aquest flux migratori tenia conseqüències sobre la realitat lingüística del país, tal com havia posat de manifest al mes de febrer un estudi del Servei de Política Lingüística del Govern d’Andorra en revelar que el castellà havia desbancat el català com a primera llengua al Principat. El mateix estudi, però, també destacava el creixement del parc d’ordinadors al país, amb una presència d’un 46% a les llars i d’un ordinador per cada 10 alumnes a les escoles, percentatges que situaven Andorra al nivell dels països escandinaus en l’ús de la informàtica.