Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Classificació General Mundial de Pilots

Articles dependents
Damon Hill
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Automobilisme (193)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Gerard Berger (4)
Graham Hill (2)
Jacques Villeneuve (8)
Jean Alesi (5)
Martin Brundle (1)
Michael Schumacher (79)
Mika Hakkinen (16)
Olivier Panis (4)
Entitats Entitats
Ferrari (35)
Gran Premi de Bèlgica d`automobilisme (6)
Gran Premi de França de Fórmula 1 (7)
Gran Premi de la Gran Bretanya de Fórmula 1 (7)
Gran Premi de l´Argentina de Fórmula 1 (1)
Gran Premi de San Marino de Fórmula 1 (11)
Gran Premi del Brasil de Fórmula 1 (9)
Gran Premi del Canadà de Fórmula 1 (3)
Gran Premi del Japó (11)
Gran Premi d`Alemanya de Fórmula 1 (7)
Gran Premi d´Austràlia de Fórmula 1 (9)
Gran Premi d´Espanya de Fórmula 1 (18)
Gran Premi d´Itàlia (6)
Jordan (8)
McLaren (25)
Renault (27)
Williams (26)
82 lectures d'aquest article
12 impressions d'aquest article
764 recomanacions d'aquest article
Fórmula 1
Un campió fill de campió
Setze carreres arreu del món durant vuit mesos van tenir un final de pel·lícula en el Mundial de Fórmula 1 del 1996: el títol va ser per al britànic Damon Hill el fill de Graham Hill que havia aconseguit el títol el 1962 i 1968. Damon Hill va dominar les primeres carreres, però el campionat va conservar l'emoció fins a l'última prova, on el quebequès Jacques Villeneuve encara hauria pogut guanyar el títol. Aquests dos pilots de Williams-Renault i el de Ferrari Michael Schumacher, campió del món l'any anterior van ser els tres grans protagonistes de la temporada. Hill va ser primer en vuit proves, Villeneuve en quatre i Schumacher en tres. En la classificació final, Hill, amb 97 punts, va anar seguit de Villeneuve, amb 78, i de Schumacher. amb 59 punts.

Al Mundial de 1996 van entrar en vigor noves normes de seguretat que van afectar la construcció dels vehicles. Es van eliminar les parets laterals dels habitacles dels monoplaces per ampliar-los i es va incloure una protecció als costats i darrere el pilot per evitar els cops de cap contra els laterals del cotxe en cas d'accident. Aquests canvis de construcció van evitar lesions greus en alguns accidents espectaculars, com el del britànic Martin Brundle (Jordan Peugeot), al circuit de Melbourne, que va sortir il·lès i pel seu propi peu de les restes del cotxe.

Pel que fa als entrenaments, també va aparèixer una normativa, la del 107 per cent, destinada a eliminar els més lents el dia abans de la carrera. Aquells que no van complir un temps menor al 107 per cent del temps de referència fixat la temporada anterior van quedar exclosos de la competició definitiva.

El gran espectacle de la Fórmula 1 va arrencar amb el Gran Premi d'Austràlia el 10 de març. Ja en aquesta primera carrera, Hill va batre el seu company d'equip, el quebequès Jacques Villeneuve, a qui li va fallar el motor a cinc voltes del final quan dominava la prova. Els Ferrari de Michael Schumacher i Eddie Irvine es van mostrar millors del que s'esperava.

Schumacher va ser l'únic que va aguantar el ritme dels Williams, fins que es va haver de retirar per problemes en els frens. Irvine va continuar i va portar el seu cotxe al tercer lloc. Amb aquest primer triomf de la temporada Damon Hill igualava el seu pare, Graham, quant a nombre de victòries de Gran Premi, catorze.

Hill va tornar a guanyar al Gran Premi del Brasil, el 31 de març, quedant en la primera posició després de dominar pràcticament des del començament. Només va cedir el liderat al francès Jean Alesi (Benetton Renault) durant dues de les setanta-una voltes. Alesi es va guanyar el seu segon lloc, seguit de Schumacher. Villeneuve va sortir de la pista a la volta 26 quan provava de defensar la seva segona posició davant Alesi.

El Gran Premi de l'Argentina, el 7 d'abril, va representar el tercer triomf consecutiu de Damon Hill, en una carrera amb nombrosos incidents que van obligar el cotxe de seguretat a intervenir. Villeneuve va tornar a ser segon, i el tercer va ser Alesi. Cal ressaltar la gran lluita de Schumacher, que va ser l'únic, amb Alesi, capaç de seguir el ritme de Hill, però al final un tros del monoplaça del britànic va impactar contra el seu cotxe i el va obligar a abandonar.

Al Gran Premi d'Europa, a Nurburgring, el 28 d'abril, les coses van començar a canviar. El quebequès Jacques Villeneuve va fer una sortida impecable i va marcar diferències amb una conducció agressiva que li va permetre separar-se dels seus rivals i obtenir el primer triomf de la temporada.

La cinquena carrera del Mundial va tornar a donar la victòria a Damon Hill al Gran Premi de San Marino, on Ferrari no va aconseguir veure triomfar a Itàlia l'alemany Michael Schumacher, que va quedar en la segona posició. Des del 1983 cap constructor italià havia guanyat a Imola. El 1996 tampoc, per culpa de Hill, que obtenia la quarta victòria de cinc carreres i augmentava distàncies a la general. L'austríac Gerhard Berger (Benetton-Renault) va aconseguir el tercer lloc.

Schumacher, però, va donar una empenta important a Ferrari amb el segon lloc de San Marino i va demostrar que valia els 6.000 milions per temporada que li pagaven els seus patrocinadors italians al Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1, on va ocupar el primer lloc. El triomf de Michael Schumacher a Montmeló va significar també que les distàncies es fessin més estretes entre Hill i els seus immediats seguidors, Villeneuve i Schumacher, a la general. La lluita pel títol donava només 17 punts d'avantatge al britànic, que va haver d'abandonar, estampat contra el mur davant la tribuna.

La victòria de l'alemany s'havia aconseguit en unes condicions climàtiques extremes, sota una pluja intensa i en una carrera on només sis cotxes van arribar a la meta. Era la seva gran victòria amb l'escuderia Ferrari malgrat una pèssima sortida. Pitjor va sortir Hill, el líder del campionat, que va acabar la carrera a la desena volta.

Damon Hill es va retrobar amb la glòria al Gran Premi del Canadà, el 16 de juny, amb la cinquena victòria de la temporada i la número 18 en Fórmula 1. En aquesta prova van abandonar pilots com Schumacher, Berger i Panis: només vuit van arribar al final. Hill va conservar la primera posició, seguit d'Alesi i Irvine.

El 30 de juny, el britànic de Williams tornava a ser el primer a França al circuit Magny-Cours, després de dominar tota la carrera. Schumacher no va arribar a prendre la sortida a causa de problemes mecànics, tot i que tenia el millor temps als entrenaments. El seu company Eddie Irvine va abandonar a la cinquena volta.

Villeneuve, segon a França, es va consagrar a Sliverstone amb la seva segona victòria del Mundial, la del Gran Premi del Regne Unit. El quebequès va quedar davant de l'austríac Bergeri del finlandès Mika Hakkinen (Mclaren Mercedes), i en la classificació del Mundial es va col·locar a només 15 punts del seu company Damon Hill, que va haver d'abandonar a la volta 27.

Però Hill no va trigar a marcar més distància entre ell i Villeneuve. Ho va fer el 28 de juliol amb la victòria al Gran Premi d'Alemanya, i es va situar així a 25 punts del quebequès, que va arribar tercer. L'alemany Schumacher tampoc va pujar al podi a la seva terra, al quedar en quart lloc.

A Hongria l'11 d'agost, Jacques Villeneuve va aconseguir la seva tercera victòria imposant-se a Hill. Després d'aquesta carrera, l'escuderia de tots dos, Williams, ja s'havia assegurat la victòria. Era el vuitè títol mundial de constructors per a Williams, que igualava el registre de Ferrari.

Michael Schumacher va ressorgir el 25 d'agost al Gran Premi de Bèlgica i va tornar a ser el millor al circuit de Spa, on ja comptava amb tres triomfs. El pilot alemany va superar el quebequès per més de cinc segons, mentre que el líder del Mundial, l'anglès Hill, va acabar cinquè. Només quedaven tres grans premis i Hill avantatjava en 13 punts el seu seguidor Villeneuve: eren els únics candidats al títol de campió, però al circuit italià de Monza tots dos es van quedar sense puntuar. Els italians van poder celebrar la victòria del Ferrari de Schumacheral Gran Premi d'Itàlia el 8 de setembre.

A Portugal, el 22 de setembre, el triomf va ser per a Villeneuve, seguit de Hill, a 20 segons. Els dos primers del campionat quedaven separats per nou punts i tot era possible a Suzuka.

Però Hill no va fallar i es va adjudicar el títol guanyant el Gran Premi del Japó. Era la 21a victòria de la seva carrera i la vuitena de la temporada. El pilot es convertia en el primer fill d'un campió del món de F1 que també obtenia aquest títol. Se'l va assegurar quan quedaven quinze voltes per al final de la prova i el seu company d'equip i únic rival, Villeneuve, va quedar fora de la competició.