Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Jimmy Carter, contrari a la política de Bush, premi Nobel de la pau

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Pau i resolució de conflictes (406)
Premis Nobel (196)
Personatges Personatges
Billy Carter (1)
George W. Bush (404)
Gerard Ford (4)
Richard Nixon (13)
Ronald Reagan (21)
Theodore Roosevelt (1)
Woodrow Wilson (1)
Entitats Entitats
Fundació Carter (1)
Partit Demòcrata dels Estats Units (37)
Premis Nobel (98)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estats Units d´Amèrica (EUA) (574)
87 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
Un reconeixement a Jimmy Carter
Nobel de la pau
L’11 d’octubre del 2002, l’expresident dels Estats Units Jimmy Carter (1977-1981) va ser guardonat amb el premi Nobel de la pau en reconeixement al seu treball de dècades en la recerca de “solucions pacífiques als conflictes internacionals, l’avenç de la democràcia i els drets humans, i la promoció del desenvolupament econòmic i social”.

El 38è president dels Estats Units havia intervingut, després del seu pas per la Casa Blanca, com a mediador en conflictes al Pròxim Orient, Corea del Nord, Haití i Eritrea, i era el tercer cap d’Estat nord-americà que rebia el guardó, després de Theodore Roosevelt (1901-1909) i Woodrow Wilson (1913-1921).

El 2002, als Estats Units, la figura de Carter era molt controvertida a causa de la seva negativa a donar suport a l’atac de Washington contra l’Iraq, que tan fermament defensava el president George W. Bush. La concessió del Nobel de la pau a Carter va ser interpretada com una crítica a la política internacional de Bush i de tots els països que li donaven suport.

Jimmy Carter va néixer l’1 d’octubre del 1924 a Plains, Geòrgia, en el si d’una família adinerada de conreadors de cacauets. Va començar estudis militars, però els va abandonar després de la mort del seu pare, el 1953, i va reorientar la seva carrera cap a la política a les files del Partit Demòcrata. Senador en exercici, va derrotar la candidatura presidencial de Gerald Ford el 1977 i va preconitzar una política antibel·licista per part dels Estats Units, que havien sortit molt mal parats de l’experiència del Vietnam i de l’escàndol Watergate de la presidència Richard Nixon.

Tot i que el seu nom legal era James Earl Carter, el dia que va jurar com a president, ho va fer amb el diminutiu familiar del seu nom, Jimmy, trencant la tradició, i va renunciar a l’ús de cotxe oficial. Va encetar una política d’acostament a antics enemics dels Estats Units i va culminar els seus esforços amb els acords de Camp David del 26 de març del 1979, que van posar fi a 30 anys d’hostilitats entre Israel i Egipte.

Tot i això, la caiguda dels índexs de popularitat de Carter va ser imparable els darrers dos anys del seu mandat, a causa de la inestabilitat generada al Pròxim Orient i la consegüent pujada del preu del petroli, que va provocar un augment de la inflació i de l’atur als Estats Units. Finalment, va ser decisiva la seva incapacitat per resoldre la crisi de l’ambaixada dels Estats Units a Teheran, on 53 americans van estar 444 dies segrestats. A tot això s’hi van sumar els problemes del seu germà Billy Carter i la manca de confiança en el si del Partit Demòcrata.

En ser derrotat per Ronald Reagan, Carter va fundar la Fundació Carter amb seu a Atlanta, dedicada a promoure solucions pacífiques als conflictes mundials. Així, Corea del Nord, Uganda, Sudan, Haití i Cuba van figurar en la llista de les seves mediacions. La Fundació Carter, a més, va fer una gran tasca en la lluita contra les malalties al Tercer Món, defensa dels drets humans i supervisió de processos electorals (Panamà, Zàmbia, Nicaragua i Bòsnia).