Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Motociclisme (191)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Adam Raga (6)
Albert Cabestany (4)
Álex Barros (7)
Andrea Dovizioso (7)
Carles Checa (37)
Casey Stoner (19)
Dani Pedrosa (63)
Héctor Barberà (7)
Jeroni Fajardo (3)
Joan Olivé (6)
Jorge Lorenzo (22)
Loris Capirossi (11)
Marco Simoncelli (4)
Marco Melandri (9)
Mika Kallio (3)
Rubèn Xaus (4)
Sebastián Porto (6)
Sete Gibernau (33)
Thomas Luthi (2)
Toni Elias (29)
Valentino Rossi (62)
Entitats Entitats
Aprilia (18)
Copa del Món del Trial (10)
Ducati (8)
Escuderia Gas Gas (Trial) (4)
Gran Premi de Catalunya de Motociclisme (17)
Gran Premi de França de motociclisme (7)
Gran Premi de la Xina de Motociclisme (3)
Gran Premi de Malàisia de motociclisme (11)
Gran Premi de Motociclisme de la Comunitat Valenciana (9)
Gran Premi de Motociclisme de la República Txeca (8)
Gran Premi de Motociclisme de Portugal (4)
Gran Premi d`Alemanya de motociclisme (6)
Gran Premi d`Holanda de motociclisme (11)
Gran Premi d´Anglaterra de motociclisme (9)
Gran Premi d´Espanya de motociclisme (17)
Honda Motor Co. Ltd (21)
Sherco (1)
Yamaha (25)
46 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
Una gran temporada de Rossi, Pedrosa i Raga
Motociclisme
El mundial de motociclisme va tenir, l’any 2005, un clar dominador: l’italià Valentino Rossi, il dottore. Rossi es va imposar en nou dels 12 GP disputats demostrant una superioritat incontestable en la seva categoria, Moto GP. Ben al contrari, la competició de 250cc va ser escenari d´una lluita aferrissada entre Dani Pedrosa i Casey Stoner. Finalment, el pilot vallesà es va adjudicar el títol, encarrilant de forma magistral el seu pas a Moto GP previst per a la temporada 2006. El campionat de 125 cc se’l va adjudicar el suís Thomas Lüthi amb només cinc punts d’avantatge sobre el finlandès Mika Kallio.

La primera prova de l’any va ser el Gran Premi d’Espanya, celebrat al circuit de Jerez de la Frontera, davant més de 120.000 espectadors. En la categoria de Moto GP, Rossi (Yamaha) fou el guanyador de la cursa per davant del barceloní Sete Gibernau que va estar liderant tota la cursa fins els darrers dos revolts, quan l’italià el va avançar i li va tancar el pas amb una maniobra molt polèmica. Pel que fa als altres catalans de la categoria reina, Carles Checa (Ducati) va quedar en desena plaça, el recentment incorporat Toni Elias (Yamaha) acabà en dotzena posició i Rubèn Xaus, divuitè. En la categoria de 250cc s’imposà el pilot vallesà Dani Pedrosa (Yamaha) fent embogir els espectadors que omplien les grades del circuit. En aquesta categoria debutaven el mallorquí Jorge Lorenzo i el valencià Héctor Barberà ,que van acabar en sisè i cinquè lloc respectivament. En la categoria de vuitè de litre el guanyador va ser l’italià Marco Simoncelli (Aprilia), que ja s’havia imposat al mateix circuit l’any anterior. El millor català fou Joan Olivé, que va acabar en vuitena posició. La segona cursa del mundial se celebrà al circuït portuguès d’Estoril. Alex Barros (Honda) es va imposar en la categoria reina, seguit per Rossi i Max Biaggi (Honda). En el quart de litre, el vencedor va ser l’australià Casey Stoner (Aprilia). Pel que fa als pilots catalans, Gibernau va haver d’abandonar la cursa de Moto GP i Pedrosa va acabar en quarta posició a causa de problemes amb els pneumàtics.

Valentino Rossi es va adjudicar les dues següents curses, el GP de la Xina i el de França, i va refermar així la seva posició de líder del mundial. En els 250 cc, Casey Stoner es va endur la victòria a la Xina i es va col·locar al primer lloc del Mundial, posició que Pedrosa li robaria en vèncer a França. Al següent GP, el d’Itàlia, Pedrosa s’imposà en els 250 cc sobre el mallorquí Lorenzo, que va acabar per primer cop al podi. També pujà al podi en la categoria de 125 el català Joan Olivé amb una tercera plaça. A Moto GP, Rossi va sumar una nova victòria, la quarta en cinc proves disputades.

El Gran Premi de Catalunya, sisena prova del campionat, celebrada al circuit de Montmeló a mitjans de juny, va registrar un nou rècord d’assistència en motos amb un total de 106.000 espectadors. Un cop més, Sete Gibernau va ser incapaç de vèncer Rossi, tot i dominar la cursa des del primer moment. El català va donar-ho tot, però a tres voltes del final, l’italià es va desenganxar de la seva cua, va marcar volta ràpida, nou rècord de pista i va guanyar la cursa. Amb la cinquena victòria, Rossi, pletòric, es refermava en el seu lideratge amb un avantatge de 56 punts sobre el segon classificat del campionat, Marco Melandri (Honda). Els espectadors de Montmeló, veient com Gibernau ja no tenia opcions davant del Dottore, esperaven amb delit la cursa del quart de litre, escalfada per la guerra entre Pedrosa i Lorenzo. Al final, Pedrosa es va imposar sumant la seva tercera victòria consecutiva, amb tot l’orgull d’haver guanyat a casa i ampliant el seu liderat per davant d’Stoner i Andrea Dovizioso (Honda), els seus perseguidors al Mundial. Lorenzo va patir un accident a la desena volta i va haver de ser operat posteriorment d’una doble fractura a la clavícula.

Rossi va dominar el Moto GP la resta de la temporada, i es va imposar als Grans Premis d’Holanda, Alemanya, la Gran Bretanya i la República Txeca. En aquest darrer, Sete va seguir el seu calvari particular quedant-se sense combustible a l’última volta quan lluitava per la victòria. En aquest mateix Gran Premi, Pedrosa es va endur la victòria als 250cc davant d’un combatiu Lorenzo, que va acabar segon. A aquestes alçades del mundial, Pedrosa era líder de la competició, amb Stoner a 59 punts, i tothom esperava ja que revalidés el seu títol mundial.

Al GP de Malàisia, el tretzè de la temporada, Rossi es va proclamar campió del món en la categoria de Moto GP després d’aconseguir el segon lloc a la cursa, per darrere de Loris Capirossi i per davant de Carles Checa. Aquest era el setè mundial per Rossi, que ja havia guanyat els del 1997 (125cc.), 1999 (250 cc), 2001(500cc) i 2002, 2003 i 2004 (Moto GP). Dani Pedrosa va haver d’esperar una mica més per proclamar-se campió del món en la categoria de 250cc. Ho va fer en guanyar el GP d’Austràlia, el quinzè del mundial, disputat al circuit de Phillip Island. El català, que corria amb el cap de l’húmer trencat, no ho tenia gens fàcil per obtenir el títol en aquesta cursa, ja que necessitava guanyar i que no puntués el seu rival més directe, Casey Stoner. Stoner va caure a la vuitena volta i va facilitar la gesta al vallesà, que a la darrera volta va avançar Sebastian Porto (Aprilia) i el va superar per tan sols 27 mil·lèsimes a la línia d’arribada.

Dani Pedrosa (250), Valentino Rossi (MotoGP) i el finlandès Thomas Lüthi (125) es van retratar com a campions del món del 2005 al final del Gran Premi de la Comunitat Valenciana, celebrat al circuit de Xest. Pedrosa va acomiadar-se de la categoria del quart de litre, abans de passar a Moto GP, guanyant la seva última cursa en un pols colze a colze amb Jorge Lorenzo. El suís Thomas Lüthi també es va endur la victòria a Xest i, finalment, va guanyar-li la partida al finlandès Mika Kallio i va obtenir el títol amb només cinc punts d’avantatge.

Fora dels circuïts de velocitat, va destacar la victòria del pilot d’Ulldecona Adam Raga (Gas Gas), de tan sols 23 anys, en els campionats mundials de trial indoor i outdoor. Raga es va adjudicar el seu tercer campionat del món en pista coberta consecutiu a mitjans de març, a falta de dues proves perquè acabés la temporada. L’altre títol de la temporada, que suposava el primer mundial a l’aire lliure en el seu palmarès, el va aconseguir a mitjans de setembre i després d’haver vençut a vuit de les proves del campionat, inclosa l´última. Per si això fos poc, a finals de setembre, la selecció espanyola, formada íntegrament per pilots catalans, entre ells Raga, es va proclamar campiona del Trial Indoor de les Nacions.

A més de Raga, altres pilots catalans van ocupar posicions capdavanteres durant els mundials. Albert Cabestany (Sherco) es va proclamar subcampió mundial indoor i va acabar el mundial a l’aire lliure en quarta posició. Jeroni Fajardo (Gas Gas) va acabar tercer en el mundial en pista coberta, completant un podi integrament català. Aquests resultats, i els que van seguir a l’inici de la temporada 2005-2006, van refermar el trial català en una de les primeres posicions del món.