Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Literatura i llibres (278)
Recerca, i+d, innovació (148)
Personatges Personatges
Bill Gates (23)
Entitats Entitats
Fira del Llibre de Frankfurt (45)
39 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
Una mala salut de ferro



"La galàxia Gutenberg, tan intensament amenaçada d'un temps ençà per l'imperi audiovisual i les alternatives digitals, té en realitat una mala salut de ferro. Tanta, que potser ens enterrarà a tots"

Oleguer Sarsanedas
Director Editorial de Planeta


Si una cosa va quedar clara a l'edició d'enguany de la Fira del Llibre de Frankfurt, cita obligada de començament de tardor per a tots els qui viuen i treballen al món de l'edició, és que el futur, si més no pel que fa a això que hem acabat anomenant multimèdia, ja no és el que era. I de retruc que la galàxia Gutenberg, tan intensament amenaçada d'un temps ençà per l'imperi audiovisual i les alternatives digitals, té en realitat una mala salut de ferro. Tanta, que potser ens enterrarà a tots.

A la recta final del segle, resulta que l'esperança de vida del llibre és cada vegada més llarga. Ara, passat aquell moment de fascinació primera per les possibilitats tecnològiques de la revolució en curs, s'ha instal•lat entre nosaltres l'assenyada sobrietat que comporta el saber que el ritme (lent) d'ampliació del parc d'aparells lectors, la manca d'estabilització dels productes (CD-ROM? CDI? CDV?) i, sobretot, les grans inversions necessàries per a desenvolupar-los fan pràcticament impossible, malgrat les visions de futur del senyor Bill Gates, la substitució a mig termini d'un suport per l'altre (per cert: si encara no heu llegit el llibre de prospectiva de Gates The road ahead, feu-ho; diu coses força curioses).

Corria per Frankfurt que la majoria dels editors de bona fe que s'havien cregut els oracles i calculaven que, en un parell d'anys, els productes multimèdia podien arribar a representar entre un 20 i un 25 per cent de la seva facturació, estaven plegant veles: que si aquella editorial acabava de reduir a la mínima expressió el seu departament multimèdia esperant temps millors, que si aquella altra havia decidit simplement suprimir-lo, que si tal empresa de disseny i desenvolupament de productes multimèdia havia plegat... Qui ens ho havia de dir fa tres o quatre anys? Si semblava que s'ho havien de menjar tot! És clar que ja ho tenen, això, les revolucions (les tecnològiques i les altres): avancen dues passes i en tiren una enrera; segons com s'aturen i segons com s'acceleren.

Ara bé, fixeu-vos en aquest fet: els principals grups editorials, els més grans, els més potents, no, que no pleguen. I això, malgrat que mantenir-se actiu en el mercat multimèdia és, ara per ara, viure en una de les fronteres més salvatges del risc empresarial, on les possibilitats de trobar un producte rendible (com l'enciclopèdia Encarta de Microsoft, per exemple) són escasses i a un preu altíssim.

Però per als grans grups editorials, s'hi ha de ser. No es pot no ser-hi. A curt termini, la manca d'expectatives raonables de negoci en realitat no fa sinó netejar el mercat de competidors. I la travessa en el desert que representen les inversions en I+D pràcticament a fons perdut és el peatge que cal pagar per a poder estar ben situat a la línia de sortida en el moment precís, quan s'esvaeixin les incerteses i es pugui veure clarament el nord. El negoci multimèdia s'ha convertit, doncs, en una mena de club exclusiu, reservat als qui poden permetre's de posar damunt la taula autèntiques fortunes simplement per a començar a jugar. Acaben de repartir les cartes i tot fa pensar que la partida serà llarga. Mentrestant, al ciutadà-espectador cada vegada se li allunya més l'espectre de la fi del llibre com a possibilitat imminent i ara sosté l'opinió (generalitzada) que la gran fortuna del multimèdia seran les obres de consulta i els jocs, i no pas les novel•les, els reculls de contes o les antologies poètiques. Llibre i multimèdia estan cridats a conviure en un futur d'harmònica complementarietat.

En aquesta fe viu, o si més no va fent. Com si una certa serenitat hagués substituït l'esverament de fa un temps. O potser perquè de tant dir que ve el llop al final ningú no s'ho creu.

Al capdavall, el que passa és que el llibre, si us hi fixeu bé, és d'allò més modern. Té un disseny perfectament eficient per a les seves finalitats d'ús: és pràctic, manejable, transportable, infinitament consultable, fàcilment emmagatzemable, absolutament reciclable, d'una autonomia energètica total... No és, en absolut, un suport obsolet: més aviat sembla pensat amb mentalitat actual i aplicant-hi raonaments tan frescos que encara belluguen. Jo diria que és per això, i no per cap altra cosa, que encara no ha estat desbancat.