Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2010

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Aviació, aeroports (349)
Condicions laborals (226)
Conflicte laboral, vaga (241)
Sindicats (223)
Personatges Personatges
Alfredo Pérez Rubalcaba (65)
Cándido Conde-Pumpido (13)
José Blanco (57)
Entitats Entitats
Aeroports espanyols i navegació aeria (96)
Ministeri de Foment (122)
Unió Sindical de Controladors Aeris (11)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
36 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
Una vaga salvatge dels controladors aeris atrapa milers de passatgers durant el Pont de la Constitució
En democràcia, mai no s'havia decretat l'estat d'alarma. El dissabte 4 de desembre del 2010, el portaveu i vicepresident primer del Govern, Alfredo Pérez-Rubalcaba, anunciava aquesta mesura extraordinària per donar resposta al caos generat pel col·lectiu dels controladors aeris, que van deixar el seu lloc de treball el dia 3 sense avís previ, la qual cosa va obligar a tancar l'espai aeri en ple Pont de la Constitució.

Els aeroports van anar tancant progressivament i es van aturar totes les operacions excepte als aeroports andalusos. Durant el tancament de l'espai aeri espanyol, no hi ha hagut cap enlairament ni aterratge i cap avió podia sobrevolar l'espai afectat. Segons AENA, es van cancel·lar 1.700 vols i 330.000 passatgers es van quedar sense la possibilitat de gaudir d'un pont de cinc dies. El president d'AENA, Juan Ignacio Lema, va advertir els controladors que la decisió de paralitzar el trànsit aeri del país constitueix una falta greu que pot ser sancionada amb un acomiadament disciplinari i els va demanar que es reincorporessin a la feina i abandonessin “el xantatge” a què sotmetien “la societat espanyola”. El ministre de Foment, José Blanco va afegir en el mateix sentit que si no deixaven “d'utilitzar els ciutadans com a ostatges”, el Govern actuaria amb determinació.

Però el col·lectiu no va cedir. El mateix dia de l'aturada s'havia aprovat per Reial Decret una nova regulació dels seus horaris, en què s'establia que només en podien fer 1.670 a l'any, i volien expressar el seu rebuig als canvis que suposava, tot i que les seves reivindicacions havien començat al novembre del 2009, quan els havien anunciat canvis per abaratir costos. Lema havia xifrat aleshores en 350.000 euros anuals el salari mitjà dels controladors a Espanya. Al llarg de l'any la relació entre la Unió Sindical de Controladors Aeris (USCA) i AENA s'havia anat tibant. El dia 3, segons va declarar un portaveu del sindicat a TV3, es va produir una protesta en cascada perquè se sentien “fustigats pel Ministeri”.

A les 18:00h, per fer front al caos, Blanco va convocar un gabinet de crisi i va anunciar que el Ministeri de Defensa assumiria “el control de la circulació aèria general en tot el territori nacional”. Era la primera vegada de la història de la democràcia que es militaritzava l'espai aeri del territori espanyol. L'endemà, es decretava l'estat d'Alarma. Poc a poc, la situació es va anar normalitzant. La tarda del dissabte 4 de desembre, el 90% dels controladors havia tornat al seu lloc de feina, però Rubalcaba va avisar que passarien entre 24 i 48 hores més perquè el trànsit tornés a la normalitat.

Després del caos, els controladors va haver de fer front a les conseqüències dels seus actes. El dia 7, Foment anunciava que havia obert expedient disciplinari a més de 400 controladors. La fiscalia general de l'Estat va anunciar que demanaria penes d'entre tres i vuit anys de presó. Cándido Conde-Pumpido va parlar de sedició, un delicte que consisteix a alçar-se públicament i de forma tumultuosa contra un poder establert. La fiscalia de Madrid va obrir una investigació a 175 controladors que es van negar a declarar i la fiscalia de Catalunya a seixanta-vuit tècnics més a tres aeroports. Mentrestant els afectats s'agrupaven en una plataforma i anunciaven que reclamarien 10.000 euros a Foment i AENA.

Les aerolínies, els hotels i el sector turístic en general feien números. I és que el turisme representa aproximadament l'11% del Producte Interior Brut (PIB) d'Espanya. Les primeres estimacions apuntaven que el perjudici ocasionat per les 22 hores que va estar tancat l'espai aeri podien costar prop de 500 milions d'euros en total. El Govern va deixar clar que no permetria que es tornés a produir una situació semblant. “No hi haurà problemes ni per Nadal, ni després. Aquest és el compromís del Govern”, va assegurar Rubalcaba. El dia 16, el 85% dels controladors signava una carta en què es comprometien a no fer vaga per Nadal si s'aixecava l'estat d'alarma i on es mostraven a favor de reprendre les negociacions sobre el conveni col·lectiu, tot i que amb certes condicions. Finalment, però, el Congrés va aprovar la pròrroga de l'estat d'alarma fins al 15 de gener del 2011, amb el suport de Convergència i Unió (CIU), el Partit Nacionalista Basc (PNV) i Coalició Canària (CC). Els controladors, per la seva banda, van acordar amb AENA designar un àrbitre per tancar el conveni i el gestor aeroportuari va recordar que la negociació s'havia de tancar abans del 31 de gener del 2011.