Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2010

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Política europea (690)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
José Luis Rodríguez Zapatero (808)
Miguel Arias Cañete (17)
Oriol Jonqueras (2)
Ramon Tremosa (29)
Raul Romeva (21)
Willy Meyer (1)
Entitats Entitats
Parlament Europeu (140)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Europa (194)
Estat Espanyol (1908)
29 lectures d'aquest article
Unió Europea: Zapatero presideix el Parlament Europeu



L’1 de gener del 2010 Espanya va assumir la presidència de la Unió Europea per quarta vegada a la seva història. En aquest aspecte, el president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero va començar el seu any europeista amb un repte clar: sortir de la crisi econòmica i establir un gran pacte social entre treballadors i empresaris capaç de generar creixement i feina per als propers deu anys. Sis mesos després, el balanç del semestre presidencial espanyol al capdavant de la Unió Europea no va ser tant entusiasta com la seva estrena, ja que el col·lapse financer de Grècia i el contagi a Espanya i Portugal, entre d’altres coses, van modificar objectius i prioritats.


Després de la primera intervenció de Zapatero davant del Parlament Europeu, alguns diaris estrangers, com The Economist i el Financial Times, criticaven els plans de la presidència espanyola amb titulars com “Una Espanya feixuga guiarà Europa”. Tanmateix, el president espanyol emprenia la seva tasca al capdavant del Parlament Europeu encaminat a mirar de treure Europa de la crisi econòmica i a aconseguir que els ciutadans s’identifiquessin més amb el projecte europeu. En aquest sentit, es va comprometre a impulsar un mercat energètic comú, un mercat digital europeu, una estratègia comuna a favor del cotxe elèctric i una universitat “cada cop més europea”. A més d'aquestes quatre propostes per aconseguir una economia sostenible i competitiva, Zapatero va apostar per “mantenir els estímuls fiscals fins que la recuperació sigui una realitat” i garantir que el 2013 es complissin els compromisos del Pacte d'Estabilitat.

Per al president espanyol, aquests sis mesos representaven l’oportunitat de “convertir Espanya en un element cada vegada més fort en el context internacional” i aconseguir “una Europa que defensi i estengui els valors de la pau, de la cooperació, del diàleg entre els pobles i nacions”.

Passat mig any, en el seu balanç sobre la presidència espanyola, José Luis Rodríguez Zapatero va destacar la posada en marxa de nous instruments de cooperació, com el que ha fet possible el rescat de Grècia, “on hem estat els primers a contribuir en 3.675 milions d’euros”, i una perspectiva més exigent per al compliment del Pacte d’Estabilitat i Creixement. Entre els instruments de cooperació, el president espanyol va subratllar el mecanisme que farà possible mobilitzar fins a 750.000 milions d’euros per ajudar països amb problemes financers. Zapatero també va incloure, en la part positiva de la seva gestió, l’anomenada “Estrategia 2020”, que el president va definir “com una estratègia més ambiciosa per a la nostra competitivitat, per a la innovació, per a la generació de llocs de treball i la inclusió social”. L’eurodiputat d’Izquierda Unida Willy Meyer, en canvi, es va mostrar especialment crític amb aquesta mesura, a causa de les seqüeles que està provocant la crisi econòmica.
Pel que fa a la política exterior, el president espanyol va donar especial importància a les cimeres celebrades a Rússia, Japó, Marroc i Canadà, i va treure foc al fet que no s’hagués celebrat una gran cimera amb els Estats Units i que s’hagués ajornat la Cimera per a la Mediterrània a causa de la conflictivitat a la zona. Però, segons els seus crítics, una característica de la presidència espanyola va ser la manca de poder de convocatòria. Així, la cita transatlàntica entre els Estats Units i la Unió Europea es va veure aigualida per l’absència del president americà Barack Obama. “Cada presidència posseeix el seu segell... i el segell espanyol ha estat el de les grans absències”, va considerar el polític Miguel Arias Cañete. Per a l’europarlamentari del PP, “la presidència espanyola va generar massa expectatives i la collita ha estat molt més modesta...”.

Tanmateix, Zapatero es felicitava per haver arribat a grans acords amb els Estats Units com “el pacte dels cels oberts”, que representa el 60% del tràfic aeri, i l’anomenat “acord Swift”, que fa referència a la transferència de dades bancàries en la lluita contra el terrorisme. Zapatero també va voler destacar els acords en matèria de Drets Humans i els avenços fets en la protecció de dones maltractades.
La tasca espanyola al capdavant de la UE, però, va tenir molts detractors. En aquest sentit, l’alemany Alexander Lambsdorf, líder dels liberals, va declarar que “la presidència espanyola em sembla com el Mundial de Fernando Torres: genera moltes expectatives però després decep”. Aquesta va ser només una de les moltes crítiques que va rebre el president José Luis Rodríguez Zapatero durant la seva compareixença al Parlament Europeu per acomiadar-se de la presidència espanyola. Per la seva part, el líder dels Verds, Daniel Cohn-Bendit, va considerar que “ningú no nota un gran avenç”. També els nacionalistes catalans i bascos van tenir retrets per al president espanyol. Així, Ramon Tremosa, de Convergència i Unió, va acusar Rodríguez Zapatero de no haver fet res pel català, i es va queixar per la impossibilitat d’utilitzar aquesta llengua. “Senyor Zapatero —va dir Tremosa— li vaig proposar per avui l’ús del català en aquesta cambra i vostè no ho ha volgut. Veig que vostè comparteix a nivell internacional el model lingüístic de la solució final”. Per la seva part, els eurodiputats d’ICV i d’Esquerra Republicana de Catalunya, Raül Romeva i Oriol Junqueras, respectivament, li van retreure el fallo del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. “A Catalunya estem profundament decebuts per la sentència”, va dir Romeva, mentre que Junqueras etzibà: “Vostè és un excel·lent recurs didàctic de per què volem constituir-nos en Estat dins de la UE”. Per la seva banda, l’eurodiputat d’Izquierda Unida Willy Meyer va al·legar que el “lema de la Presidència era la innovació, i d’això n’hem vist poc”. I va afegir que “presideixi qui presideixi la Unió Europea, si no canvia la orientació econòmica de fons, la UE està cridada a desmantellar el model social europeu”.