Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Milers d'estudiants es manifesten en contra de la Llei Orgànica d'Universitats

Articles dependents
Antoni Caparrós
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Manifestacions, concentracions, moviments socials/cívics (442)
Poder executiu i governs (1139)
Universitats i ensenyament universitari (275)
Personatges Personatges
Andreu Mas-Colell (58)
Antoni Caparrós (7)
Enric Argullol (3)
Ernest Lluch Martín (25)
Joan Tugores (8)
Joandomènec Ros (12)
Jordi Pujol i Soley (858)
Josep Maria Nadal (6)
Manuel Castellet (12)
Miquel Porter i Moix (16)
Pilar del Castillo (31)
Rosa Virós (4)
Xavier Trias (90)
Entitats Entitats
Agència Catalana d`Avaluació (1)
Coalició Canària (99)
Convergència i Unió (1824)
Institut Universitari Joan Vives (3)
Izquierda Unida (222)
Partit Popular (1639)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Universitat Autònoma de Barcelona (131)
Universitat Catalana d´Estiu (61)
Universitat de Girona (34)
Universitat de Saragossa (11)
Universitat del País Basc (3)
Universitat Oberta de Catalunya (18)
Universitat Pompeu Fabra (84)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
Madrid (Comunitat de Madrid) (909)
Prada de Conflent (França) (31)
70 lectures d'aquest article
11 impressions d'aquest article
La llei d’ordenació universitària
Universitat
L’u de desembre del 2001, milers d’estudiants i professors universitaris de tot l’Estat (entre 50.000 i 300.000, segons les fonts) es van manifestar pels carrers de Madrid. Era la culminació d’una llarga campanya de mobilitzacions contra la llei orgànica d’universitats (LOU) elaborada pel govern espanyol. Els manifestants protestaven contra el contingut de la llei i exigien que fos debatuda amb la comunitat universitària. La ministra espanyola d’Educació, Cultura i Esports, Pilar del Castillo, va respondre que les lleis de caça no es negocien amb els conills.

El govern espanyol va presentar la LOU com una reforma imprescindible per adequar la més alta institució educativa als reptes dels nous temps, que requerien una sintonia i connexió més grans amb l’àmbit laboral, de l’empresa i la investigació, d’una banda, i de l’altra, com una manera d’acabar amb el corporativisme que regia a les institucions universitàries. També assenyalava el benefici que n’acabarien obtenint els alumnes en poder optar a uns estudis menys massificats i especialitzats. A fi de garantir aquests objectius, es fixa un control de les universitats més gran per part dels poders públics i dels consells econòmics i socials, es modifica el mecanisme d’elecció dels rectors (amb una proposta inicial d’elegir-los per sufragi universal, després modificada), es substitueix la selectivitat per una prova específica de cada centre i es centralitzen les oposicions per accedir a places de professor numerari.

Aquestes idees generals van ser contestades immediatament pel conjunt de la comunitat universitària, particularment a Catalunya, on van ser nombroses les veus que van advertir els perills d’uniformització cultural i lingüística que la nova llei podia suposar. Així, el nou rector de la Universitat de Barcelona, Joan Tugores,va demanar al president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, que hi intervingués per evitar el que va qualificar de regressió històrica i social, i es va mostrar preocupat perquè no es reconegués l’Agència Catalana d’Avaluació ni el traspàs de les beques i, sobretot, per l’habilitació dels professors i la dimissió obligada dels rectors per anar cap a unes noves eleccions un cop fos aprovada la llei.

Tot i això, i malgrat les massives manifestacions celebrades a diferents punts de l’Estat que demanaven la retirada de la llei i la dimissió de la ministra Pilar del Castillo, el 31 d’octubre el ple del Congrés dels Diputats va aprovar el projecte de llei orgànica d’universitats amb els vots a favor del Partit Popular, Coalició Canària i Convergència i Unió i l’oposició del PSOE, IU i el grup mixt. L’endemà, Andreu Mas-Colell, conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, i Xavier Trias, portaveu de Convergència i Unió al Congrés els Diputats, van comparèixer davant dels mitjans per justificar el seu vot. Van adduir que CiU havia aconseguit modificar alguns aspectes essencials de la llei i que tal i com havia quedat finalment redactada deixava la porta oberta a la creació d’una llei universitària catalana “potent” i permetia la continuïtat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Els dies que van seguir, estudiants, professors i personal administratiu i de serveis de les universitats catalanes van fer diverses manifestacions i vagues que van culminar amb la concentració de milers de persones a la plaça Sant Jaume, amb l’únic incident de la despenjada de la bandera espanyola del terrat del Palau de la Generalitat per part d’un jove (un estudiant de topografia de la UPC) que va ser detingut pels Mossos d’Esquadra.

Finalment i després del seu pas pel Senat, el 20 de desembre el Congrés dels Diputats va aprovar la llei orgànica d’universitats (LOU) en la mateixa sessió que van ser aprovats els pressupostos generals de l’Estat i la llei de finançament autonòmic, així com la pròrroga del concert econòmic basc, amb l’oposició dels nacionalistes bascos i catalans.

LOU a banda, el 2001 va ser també un any de canvis en els llocs de màxima representativitat de les universitats catalanes, presidits per la trista notícia de la mort del que llavors ja era rector en funcions de la Universitat de Barcelona, Antoni Caparrós, que, després de completar dos mandats, va morir cinc dies després que el claustre hagués elegit el seu successor en la persona de l’economista Joan Tugores. La sobtada desaparició de Caparrós també va motivar l’elecció del rector de la Universitat de Girona, Josep Maria Nadal, pel segon semestre de presidència del Consell General de l’Institut Joan Lluís Vives (IJLV), format per 18 universitats dels Països Catalans.

L’11 de juny, la catedràtica de ciència política i de l’administració Rosa Virós, de 65 anys, va obtenir la majoria absoluta a la primera volta de les eleccions al rectorat de la Universitat Pompeu Fabra, en substitució d’Enric Argullol. Es va convertir en la primera dona a dirigir una universitat catalana. També el 16 d’agost, el rector de la Universitat Catalana d’Estiu, Miquel Porter i Moix, va anunciar la seva intenció de deixar el càrrec durant la celebració de la 33a edició de l’UCE a Prada de Conflent, dos mesos després que Manuel Castellet, president de l’Institut d’Estudis Catalans, dimitís de la presidència de la Fundació de l’UCE. El mes d’octubre va ser elegit nou rector l’ecòleg Joandomènec Ros, de 55 anys, que havia format part de l’equip de Porter com a responsable de l’àrea de ciències naturals de l’UCE.

A l’actualitat universitària de l’any cal afegir-hi encara l’homenatge que van dedicar a Ernest Lluch, en el primer aniversari del seu assassinat per ETA, les universitats de Barcelona, el País Basc, València i Saragossa, les quatre en què Lluch havia fet de professor.