Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
La Universitat Oberta de Catalunya incorpora les més avançades tecnologies telemàtiques

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Telecomunicacions, innovacions tecnològiques (99)
Telefonia i internet (62)
Universitats i ensenyament universitari (275)
Personatges Personatges
Gabriel Ferraté (3)
Jordi Pujol i Soley (858)
Entitats Entitats
Generalitat de Catalunya (1919)
Parlament de Catalunya (723)
Universitat Nacional d'Educació a Distància (2)
Universitat Oberta de Catalunya (18)
46 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
Universitat Oberta de Catalunya
El 31 d'octubre el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, va inaugurar la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la universitat catalana a distància, una iniciativa que el Parlament de Catalunya havia aprovat el 29 de març de 1995 davant la impossibilitat que fos traspassada i normalitzada lingüísticament la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED).

La nova UOC, que funcionaria com una fundació privada amb majoria de capital públic, tenia previst iniciar el funcionament normalitzat a partir del curs 1996-1997, però el curs 95-96 ja van començar amb caràcter experimental alguns estudis. En un principi, la UOC va obrir les matrícules de ciències empresarials i psicopedagogia, per obtenir una diplomatura en el primer cas i una llicenciatura en el segon. A un ritme de dos o tres carreres cada any, s'hi anirien incloent fins al 2000 estudis de dret, humanitats, enginyeria tècnica, informàtica, filologia catalana, filologia anglesa i administració i direcció d'empreses.

La UOC tenia com a objectius els tradicionals de les universitats a distància, és a dir, permetre a les persones adultes iniciar o reprendre els estudis universitaris, oferir formació continuada a persones que no poden o no volen deixar la seva activitat professional, ajudar a fer present la universitat a la gent que no pot traslladar-se físicament i fer possible l'estudi a les persones discapacitades; però la seva modernitat d'infraestructures li permetia, a més, inaugurar nous camps d'interrelacions institucionals i pedagògiques, que en un futur facilitarien la total integració entre estudiants, professors, biblioteques, centres de documentació o arxius empresarials, tant nacionals com estrangers.

Un dels principals impulsors i nou rector de la UOC, Gabriel Ferraté, va imprimir la seva tradicional preocupació per les tecnologies més avançades a la nova universitat. Llicenciat en enginyeria industrial, Ferraté va començar la seva carrera a la indústria privada el 1958, fins a arribar a director general d'Universitats i Recerca de l'Estat espanyol, i posteriorment va ser rector de la Universitat Politècnica de Catalunya.

La vessant tecnològica de la nova universitat va causar una forta impressió no només a Catalunya, sinó en l'àmbit internacional. De fet, al món existien ja algunes universitats que utilitzaven els sistemes telemàtics per connectar alumnes i professors. Els precedents més significats eren els del Quebec (Tele-université) i de Mèxic (Seis). Però tots els especialistes internacionals van coincidir que el sistema de la UOC la convertia, de llarg, en la universitat a distància més avançada del món, en estar totalment organitzada al voltant de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació.

L'únic requeriment per cursar tots aquests estudis era disposar d'un ordinador personal, una impressora, un mòdem, un televisor, un casset i un vídeo i una connexió electrònica tipus Xarxa Digital de Serveis Integrats (XDSI) o Xarxa Telefònica Commutada (XTC).

La seu de la UOC era a l'avinguda del Tibidabo de Barcelona, però virtualment el seu potencial arribava a tot el món, en desenvolupar-se les seves activitats a través d'ordinadors i connexions telemàtiques, cosa que volia dir poder treballar a qualsevol hora o dia, consultant tot el material requerit que fos classificat informàticament a les innombrables bases de dades, enciclopèdies, llibres electrònics (documents que contenien els arxius directes o indirectes (connectats a les xarxes ) de què disposava la UOC.

Des del punt de vista de la implementació física de la UOC, tot aquest entramat logístic havia començat a materialitzar-se a través de la potenciació dels anomenats centres de suport a la docència a distància, utilitzant la via de la signatura d'acords amb els Consells Comarcals del Vallès Occidental, el Bages, el Gironès i el Baix Ebre i l'aprofitament de seus d'altres administracions per ubicar-hi centres de suport a la docència a totes les comarques. Aquestes seus es farien servir per disposar d'una bibliografia bàsica i acollir les trobades semestrals d'alumnes i professors.