Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Tabaré Vázquez, nou president de l'Uruguay, celebrant el triomf del seu partit, l'Encontre Progressista-Front Ampli

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Hugo Chávez (56)
José Díaz (1)
Luiz Inácio Lula da Silva (37)
Néstor Kirchner (26)
Pasqual Maragall (676)
Reinaldo Gargano (1)
Ricardo Lagos (19)
Tabaré Vázquez (8)
Entitats Entitats
Assemblea Legislativa de Montevideo (3)
Encontre Progressista - Front Ampli (Uruguay) (1)
Partido Blanco (Uruguay) (2)
27 lectures d'aquest article
Es consolida el Front Ampli
Uruguai
L’1 de març del 2005, i després del triomf del 31 d’octubre de 2004 a la primera volta de les eleccions presidencials, el socialista Tabaré Vázquez va prendre possessió com a president de la República Oriental de l’Uruguai, amb el suport de les majories absolutes de diputats i senadors de la coalició d’esquerres Encontre Progressista-Front Ampli-Nova Majoria. Aquesta coalició, que aplegava nombroses formacions polítiques, trencava així el monopoli del poder que hi havia hagut a l’Uruguai des de la independència, amb l’alternança de les dues grans agrupacions polítiques uruguaianes, el Partit Colorado i el Partit Blanc o Nacional, que havien ocupat el poder en solitari o en coalició als darrers 170 anys, amb l’únic interval de la dictadura militar que s’imposà al país entre 1973 i 1985.

A la presa de possessió, Tabaré Vázquez va comptar amb la presència i el suport dels tres representants principals de l’esquerra llatinoamericana: el brasiler Luiz Inácio Lula da Silva, el xilè Ricardo Lagos i l’argentí Néstor Kirchner. Més enllà de les coincidències i col·laboracions amb la Cuba de Fidel Castro o la Veneçuela d´Hugo Chávez, la nova formació de govern uruguaiana volia fer front a un seguit de reptes històrics, com ara la necessitat de sortir del subdesenvolupament i de definir objectius continentals a través de la Comunitat Sud-americana de Nacions (CSN), que aplegava dotze estats (Argentina, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Equador, Guaiana, Paraguai, Perú, Surinam, Uruguai, Veneçuela i Xile) i 361 milions d’habitants.

L’1 de març, Tabaré Vázquez també va comptar amb la presència del president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, decidit a reforçar els històrics lligams que havien unit Catalunya amb l’Uruguai, com demostrava la presència en el nou govern uruguaià no només d’uns ministres com Reinaldo Gargano i José Díaz, que en el seu exili català havien militat al PSC, i el fet que el mateix Tabaré Vázquez era un bon coneixedors de la realitat catalana, a través dels mols exiliats que havia conegut.

En tot cas, un parell de mesos després de la presa de possessió i mig any després de l’espectacular triomf electoral, la coalició de govern uruguaiana va guanyar les eleccions departamentals i locals celebrades el 8 de maig del 2005. Si fins llavors només governava al departament de Montevideo, a partir d’aquesta data hi havia pogut sumar set departaments més (Canelones, Maldonado, Paysandú, Rocha, Salto, Treinta y Tres i Florida), que aplegaven més del 75% de la població del país, mentre l’opositor Partit Nacional o Blanc (PN) passava controlar-ne nou, els més escassament poblats (Artigas, Colonia, Cerro Largo, Durazno, Flores, Lavalleja, Río Negro, San José i Soriano), i el Partit Colorado (PC) governava només al departament de Rivera.