Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
A Tabaré Vázquez només li va caldre una volta de les eleccions per ser escollit president

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Jorge Batlle (3)
Jorge Larrañaga (2)
Julio María Sanguinetti (1)
Tabaré Vázquez (8)
Entitats Entitats
Assemblea Legislativa de Montevideo (3)
Front Ampli d´esquerres (2)
Partido Blanco (Uruguay) (2)
Partit Colorado (Paraguai) (3)
24 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Les eleccions del Front Ampli
Uruguai
El 31 d’octubre del 2004, el candidat del Front Ampli-Encontre Progressista, Tabaré Vázquez, va aconseguir el 50,7% dels vots en la primera volta de les eleccions presidencial de l’Uruguai, que van posar fi a 174 anys d’hegemonia dels dos partits tradicionals, Blanco i Colorado. Jorge Larrañaga, candidat del partit Blanco i l’únic que hauria pogut forçar una segona volta, va quedar a més de 20 punts de Vázquez, mentre que el partit Colorado va fer el pitjor resultat de la seva història amb un 10% dels sufragis. Amb aquests resultats, el Front Ampli també obtenia una còmoda majoria al Senat, amb 16 senadors propis davant els 14 que tenien els dos partits que havien de conformar l’oposició.

Una salva de petards i coets va saludar el nou president quan va sortir al balcó de l’hotel de campanya, alhora que una manifestació popular sense precedents ocupava massivament els carrers de la ciutat amb crits de “Tabaré, estimat, el poble és amb tu”. Vázquez va dedicar la victòria al general Líber Seregni, fundador del Front Ampli el 1971, que havia mort dos mesos abans sense haver pogut veure realitzat el somni d’arribar al poder. El Front Ampli era una coalició plural de partits formada per socialistes, exguerrillers tupamaros, marxistes, comunistes, socialdemòcrates i independents, que des del 1990 disposava de l’alcaldia de la capital del país, Montevideo, que, amb 1,2 milions d’habitants aplegava gairebé la meitat de la població de l’Uruguai. Per altra banda, era el tercer cop que Vázquez intentava accedir a la màxima magistratura, ja que s’havia enfrontat el 1994 amb Julio María Sanguinetti i el 1999, en segona volta, amb Jorge Batlle.

Entre les primeres mesures anunciades pels frontistes va destacar la voluntat d’integració de l’oposició al gabinet de ministres, raó per la qual s’hauria de reformar l’estructura de l’Estat per permetre ampliar el nombre de secretaries d’àrea. Era una mesura d’excepció motivada per la preocupant situació social que vivia el país, amb una pobresa que afectava un terç de la població, i era la conseqüència de la crisi econòmica induïda pel col·lapse argentí, ja que Argentina era el principal proveïdor de divises de l’Uruguai i va generar amb la seva fallida una caiguda de 15 punts del PIB uruguaià, en volatilitzar-se el 80% de reserves monetàries.

En aquest sentit, la victòria del Front Ampli millorava la interdependència regional de l’Uruguai, ja que el nou govern sintonitzava millor amb els ja consolidats al Brasil, l’Argentina i també Xile, i es facilitava la recerca d’iniciatives econòmiques conjuntes. Entre aquestes va destacar la constitució a Cuzco de la Comunitat Sud-americana de Nacions, que va aplegar 12 països, 361 milions d’habitants, un PIB d’1 bilió de dòlars i un deute extern de 315.000 milions de dòlars. La nova CSN representava, de fet, la suma del Mercosur i la Comunitat Andina de Nacions, i prenia com a referència l’àmbit de la UE cap a la unió econòmica, política i social del conjunt de l’Amèrica del Sud.