Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Václav Havel

Article de referència:
Premi Internacional Catalunya
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Alexander Dubcek (3)
Michal Kovac (3)
Václav Havel (26)
Entitats Entitats
Visage (2)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
República Eslovaca (12)
República Txeca (28)
Praga (República Txeca) (12)
11 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Václav Havel
Vàclav Havel va néixer a Praga el 5 d'octubre de 1936. Malgrat ser fill d'una família benestant -el seu pare dirigia una sala de espectacles i tenia uns estudis de cinema-, Havel no va poder fer els estudis de lletres que tenia projectats. L'arribada del comunisme l'any 1947 el va obligar a fer una carrera tècnica i a guanyar-se la vida treballant com qualsevol.

Havel, però, no va deixar mai de banda les seves aficions literàries, i el 1963 va estrenar la seva primera obra teatral Una festa a l'aire lliure, i va ser un dels fundadors de la revista Visage, censurada per les autoritats txeques.

Havel era present en aquells anys en tots els cercles intel·lectuals que qüestionaven la dominació comunista des d'un punt de vista global, reivindicant no només més llibertat política, sinó proposant a canvi tot un univers de progrés i diàleg.

Durant la primavera de Praga, Havel va participar activament en el procés reformista impulsat per Alexander Dubcek, i va mantenir els seus criteris malgrat la repressió soviètica de 1968. El 1975 va adreçar una carta de denúncia al president, Gustav Husak, i el 1977 va ser un dels 242 dissidents firmants de la Carta 77, que condemnava obertament la invasió soviètica de Txecoslovàquia.

Per tot això, Havel va ser empresonat diverses vegades els anys 1978, el 1983 i el 1989. Aquest últim any, va ser un dels impulsors de l'anomenada revolució de vellut, que va recuperar l'herència del 68, incorporant els vells principis de llibertat d'expressió a la desfeta comunista generalitzada que s'estava vivint a tota l'Europa de l'Est.

Justament la seva pertinença a aquest moviment li va valdré la seva última detenció el mateix 1989 en encapçalar un homenatge a Jan Pallach, un dels màrtirs del 68. La detenció, però, es va inscriure en el procés de lluita per la democràcia que va precedir l'aparició dels partits polítics al país.

Finalment, el 29 de desembre de 1989 va ser elegit primer president no comunista de la República de Txecoslovàquia, en reconeixement a la seva vàlua política i al paper destacat que havia jugat en la defensa de les llibertats.

El tarannà democràtic i progressista de Havel va tornar a posar-se de manifest amb motiu de la celebració del referèndum per a la segregació d'Eslovàquia i Txèquia el 31 de desembre de 1992. Havel, llavors, malgrat no ser partidari de la segregació, sinó de la redefinició de la federació, va demostrar públicament la seva satisfacció pel resultat final del procés, va alabar el grau de civisme i organització demostrat, i va felicitar particularment el nou president d'Eslovàquia, Michal Kovac, el dia de la seva elecció, el febrer de 1993.

Un cop Eslovàquia i Txèquia ja segregades, Havel va mantenir el seu càrrec de president de la nova República Txeca, des d'on va impulsar una política de contactes amb els països veïns, tant orientals -Hongria i Romania- com occidentals -Gran Bretanya i Alemanya-, amb l'objectiu d'assentar la bona marxa del país i convertir la nova República txeca en centre de permeabilitat social, política i econòmica.