Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Cas de les `Vaques boges` (49)
Entitats Entitats
Science (20)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Londres (Regne Unit) (179)
52 lectures d'aquest article
18 impressions d'aquest article
El cas de la vedella
'Vaques boges'




"El que realment segueix preocupant no és l'epidèmia sinó el sentiment d'indefensió i d'estafa"

Jordi Bigas
Director de la revista 'Integral'

L’any passat, les autoritats britàniques acceptaren que l'anomenat mal de les vaques boges afecta els humans i que és mortal. Una mala notícia previsible i anunciada. Una malaltia animal, procedent de les ovelles, que ha traspassat la frontera de la seva espècie i afecta altres animals, com els humans, que han ingerit carn infectada. S'han dedicat rius de pàgines a aquest tema, però, lluny d'aclarir què ha passat i què passa, el consumidor cada vegada està més confós respecte als efectes a mitjà i llarg termini i sobretot quina és la lliçó que ens hauria d'ensenyar l'experiència.

S'ha dit que el pànic va ser la primea reacció dels consumidors davant la notícia feta pública el mes de març del 1996 per les autoritats de Londres. A banda de la lògica alarma, els consumidors han vist amb consternació com feien fallida els sistemes de vigilància i control de la qualitat sanitària dels aliments. El que realment segueix preocupant no és l'epidèmia sinó el sentiment d'indefensió i d'estafa. Per aquest motiu, molta gent ha deixat de menjar carn i és fàcilment detectable la pèrdua de confiança en l'Administració, els mitjans de comunicació i les associacions de consumidors, que han demostrat la seva incapacitat per donar un cop de timó que suprimís la causa del problema.

Els que creien que aquest era un problema típicament de l'Europa del sud (recordem l'oli de màquina desviat al consum humà a casa nostra i a Espanya) han comprovat com la manca d'escrúpols dels grans ramaders i les autoritats angleses ha fet possible la circulació de carn infectada arreu d'Europa i també a casa nostra. La publicació a la revista britànica Science d'un estudi que afirma que l'epidèmia podria afectar 80.000 persones ha fixat la primera estimació de la dimensió de la tragèdia.

Quins mecanismes han fet figa? En primer lloc, el sentit comú i el criteri de prevenció. Alimentar vedells, animals que es nodreixen de plantes, amb pinso fet amb restes d'escorxador i d'altres residus com ara olis hauria d'estar prohibit. La pregunta és senzilla. Què mengen les vaques?, com s'alimenta els vedells? Encara hi ha qui creu il·lusòriament que els remugants salten i guimben als prats plens d'herba fins que els sacrifiquen de la manera més humana possible i que viuen perquè algú se'ls mengi.

La ramaderia intensiva industrial no té res a veure amb aquesta imatge idíl·lica d'un passat on el bestiar estava integrat dins d'un paisatge rural perdurable. A hores d'ara, l'aliment dels vedells és un pinso preparat que inclou oli refregit, restes d'escorxadors i multitud d'afegits que se sumen als cereals, importats dels Estats Units.

La vida de les vaques no arriba a cinc anys, en lloc dels vint-i-cinc anys de vida normal. Els usuaris volen carns toves i blanques, poc gustoses i presentades sense recordar la fisonomia de l'animal. Els repugna l'evidència que és un cadàver. Les nostres vaques viuen en espais tancats, reduïdíssims, trepitgen terres pavimentats que els debiliten les potes, i torcen les peüngles fins que queden deformades. Tot això per no parlar dels tractaments hormonals i veterinaris, que no estan destinats a millorar la seva salut sinó a garantir una elevada productivitat immediata.

No és un panorama edificant, i per aquest motiu s'amaga als consumidors i els ciutadans els llocs on viuen, com se les alimenta, els camions que s'utilitzen per dur-les a l'escorxador i els sistemes per sacrificar-les. Les iniciatives en defensa d'una vida digna per a les vaques son ridiculitzades com si el tractament que rep un ésser reduït a satisfer els hàbits gastronòmics dels humans omnívors i carnívors fos un tema irrellevant.

Aquesta befa contra els defensors dels animals s'ha cobrat la seva primera venjança. L'encefalopatia bovina espongiforme és el rutilant nom d'una malaltia que apassiona els científics alimentaris. Molts recursos es destinaran a descobrir com es transmet als humans la malaltia que primer patien les ovelles, després les vaques i ara altres animals. Així i tot, és obvi que mentre despulles d'escorxador alimentin animals herbívors els investigadors tindran feina.