Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
El president veneçolà Hugo Chavez va obtenir un resultat favorable al referèndum del 15 d'agost

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Autodeterminació, referèndums, processos d`independència (454)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Fidel Castro (78)
Hugo Chávez (56)
James Earl Carter, Jr (26)
Entitats Entitats
Consell Nacional Electoral (Venezuela) (2)
Organització de Països Exportadors de Petroli (39)
Organització d’Estats Americans (17)
22 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
El referèndum de Chávez
Veneçuela
El 15 d’agost del 2004, el president veneçolà Hugo Chávez va guanyar el referèndum organitzat al país sobre la seva continuïtat al poder fins a les eleccions presidencials del 2007, avalat per una majoria del 58,25% de vots favorables i del 41,70% en contra. La gran afluència a les urnes, en una jornada sense incidents remarcables, va fer que les autoritats decidissin posposar el tancament dels col·legis electorals quatre hores fins que el Consell Nacional Electoral va estar en condicions de fer públics els resultats. La victòria de Chávez va rebre l’aval dels principals observadors internacionals, encapçalats per l’expresident dels Estats Units Jimmy Carter i el secretari general de l’Organització d’Estats Americans, César Gaviria, en una consulta que era, de fet, revocatòria de la presidència a què havia accedit en guanyar per un 60% dels vots les eleccions del juliol del 2000 i que li permetia de finalitzar el mandat el 2006, tal com era preceptiu segons la Constitució veneçolana.

Així, Chávez va neutralitzar de forma prou definitiva les crítiques internes i externes rebudes durant el seu mandat per raó del populisme polític i l’absolutisme presidencial que el caracteritzaven i que havien fet trontollar el paper de Veneçuela en el concert llatinoamericà de nacions i, més concretament, en el concert dels països productors de petroli i de l’OPEP, organisme del qual Veneçuela formava part. El 2004, Veneçuela vivia principalment del petroli, que proporcionava el 80% dels ingressos del país, xifrats en 118.000 milions de dòlars, però que mantenia un creixement negatiu del 10% i una renda per càpita de 5.000 dòlars.

Antic militar colpista empeltat d’una retòrica revolucionària que exercitava en continuades aproximacions i comparacions amb la Cuba de Fidel Castro, Chávez exercia la presidència amb hàbits més propis d’un cabdill que d’un dirigent democràtic, fet que li havia reportat nombroses acusacions de corrupció i el ser víctima dos anys enrere d’un intent de cop d’Estat protagonitzat pels sectors empresarials i els principals partits de l’oposició, que va fracassar en obtenir Chávez el suport dels estaments militars i, particularment, de les seves unitats d’elit. En contrapartida, el populisme de Chávez s’havia traduït sempre en un conjunt de mesures econòmiques i socials que van afavorir els sectors populars majoritaris del país, al camp i les ciutats, de manera que va adquirir una mena d’aura redemptorista que el va afavorir sempre i que ell mateix s’encarregava de potenciar, vinculant la seva figura a la dels llibertadors americans.