Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Hugo Chavez va superar els seus opositors en unes polèmiques eleccions marcades per la davallada participativa

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Ana Julia Hattar (1)
César Pérez Vivas (1)
Henry Ramos Allup (1)
Hugo Chávez (56)
Nicolás Maduro (2)
William Lara (1)
Entitats Entitats
Acción Democrática (Veneçuela) (3)
Assemblea Nacional de Veneçuela (7)
Comité de Organización Política Electoral Independiente (Veneçuela) (4)
Moviment Cinquena República (3)
28 lectures d'aquest article
20 impressions d'aquest article
Eleccions a la mida de Chávez
Veneçuela
El 4 de desembre del 2005, els grups polítics que donaven suport al president Hugo Chávez van obtenir tots els escons de l’Assemblea Nacional de Veneçuela en les eleccions legislatives celebrades aquell dia. L’oposició, però, va aconseguir una victòria testimonial en aconseguir situar l’abstenció en el primer pla de la jornada electoral. En conèixer-se els resultats, assolits amb una participació no superior al 25% (a les anteriors eleccions del 2000 la participació havia estat del 56%), els cinc principals partits opositors van denunciar irregularitats en el sistema electoral, que ja havien posat de manifest la setmana anterior als comicis, en denunciar que el sistema informatitzat de votació no garantia l’anonimat dels electors. Concretament, van exposar que el sistema de reconeixement d’empremtes dactilars, que oficialment servia per evitar que una persona votés dues vegades, servia també per a registrar el vot de cada elector, cosa que creava la sospita que el govern pogués utilitzar les dades electorals per beneficiar els seus partidaris o penalitzar els contraris.

En tot cas, el partit de Chávez, el Moviment per la V República (MVR), va obtenir 114 escons dels 167 de l’Assemblea Nacional. Els 53 restants van ser ocupats per representants d’altres grups menors. Aquest fet va servir al director d’organització del MVR, William Lara, per negar les acusacions d’unipartidisme. Per la seva banda, el cap del partit socialcristià Copei, César Pérez Vivas, i el de Primer Justícia, Julio Borges, van anunciar que anirien als tribunals nacionals i internacionals, alhora que Ana Julia Hattar, portaveu del grup cívic antichavista Súmate, que supervisava el procés electoral, va assegurar que s’havia “intimidat ciutadans i es va coaccionar empleats públics”. Per la seva part, el líder d´Aliança Popular, Oswaldo Álvarez, va considerar que el resultat posava en dubte el suport popular al president. La mateixa opinió li va merèixer la consulta al secretari general d’Acció Democràtica, Henry Ramos Allup.

La resposta oficial va ser la de desqualificar l’oposició, a la qual va acusar de voler deslegitimar les institucions per a interferir en el procés electoral. El president Hugo Chávez, concretament, va condemnar el boicot com un complot organitzat per Washington per desprestigiar el seu govern, i i va deixar entreveure la possibilitat d’il·legalitzar els partits que no reconeguessin els resultats, emparant-se en una norma segons la qual els partits amb menys d’un 1% de representació electoral han de renovar la seva inscripció. Per la seva banda, el president de l’Assemblea Nacional de Veneçuela, Nicolás Maduro, va acusar directament l’ambaixada nord-americana de finançar grups com Súmate perquè ataquessin el Consell Electoral.