Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Les protestes en contra d'Hugo Chávez van anar-se generalitzant a mesura que avançava l'any

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Escàndols polítics (441)
Militars, policia, guerrillers (104)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Carlos Andrés Pérez Rodríguez (6)
Hugo Chávez (56)
Rafael Caldera (4)
Entitats Entitats
Acción Democrática (Veneçuela) (3)
Assemblea Nacional de Veneçuela (7)
39 lectures d'aquest article
Chávez, contestat
Veneçulea
El 2001, el règim populista instaurat a Veneçuela pel general Hugo Chávez, guanyador de les eleccions presidencials del 1998, va començar a manifestar seriosos símptomes de crisi. Aquests símptomes afectaven nombrosos sectors socials i, particularment, l’empresariat del país, que va posar de manifest la seva total oposició a les mesures col.lectivitzadores i estatalistes impulsades per Chávez, el qual havia entrat en un personalisme polític que l’allunyava progressivament de l’estament militar que li havia donat suport anteriorment.

En anys anteriors ja havia estat molt criticada al país la reforma constitucional que va impulsar Chávez per ampliar el seu mandat presidencial de 5 a 6 anys. Aquesta reforma suposava la prèvia creació d’una única Assemblea Nacional, així com la nacionalització d’indústries que havia decretat o la revocació de privatitzacions ja consumades anys abans pels presidents Carlos Andrés Pérez i Rafael Caldera. Per la seva banda, els organismes financers internacionals també havien advertit Chávez de la impossibilitat d’assignar cap nou ajut al país mentre el seu règim continués practicant una política social de màniga ample, que buidava les arques de l’Estat sense cap mena de control i impedia impulsar les reformes estructurals necessàries per acabar amb el 30% d’atur existent, el creixement negatiu de més del 10% assolit i la reducció del deute extern, que el 2001 ja s’apropava als 50.000 milions de dòlars.

Amb tot, el 10 de desembre, Chávez va haver d’afrontar una vaga general convocada per la principal organització patronal del país, la Federació de Cambres de Veneçuela, la Fedecámaras, que va tenir un seguiment gairebé absolut. Concretament, la gota que va fer vessar el got de la paciència dels sectors productius veneçolans va ser la promulgació de 49 decrets llei governamentals que ampliaven fins a límits prohibitius les prerrogatives de l’Estat sobre la propietat privada i l’economia de mercat del país. En acabar l’any, les mobilitzacions continuaven, mentre Chávez seguia defensant les seves iniciatives.