Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Vicent González Lizondo

Article de referència:
Eleccions al País Valencià
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Clementina Ródenas (5)
Ricard Pérez Casado (2)
Rita Barberà (46)
Vicent González Lizondo (19)
Entitats Entitats
Ajuntament de València (26)
Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola, S.A (40)
Greco S.A (1)
Parlament de València (77)
Partit Popular (1639)
Unió Valenciana (53)
161 lectures d'aquest article
18 impressions d'aquest article
Vicent González Lizondo
Vicent González Lizondo va néixer el 22 d'agost de 1942 a València, on va fer estudis primaris i estudis nocturns de comptabilitat i idiomes.

Va començar a treballar als 14 anys. En acabar el servei militar va treballar d’agent comercial, i va arribar a gerenciar una de les empreses que representava, Greco S.A., una fàbrica de pinzells que venia gran part de la seva producció a Catalunya.

Com a empresari va ingressar a la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de València, on va crear una comissió d'artesania des de la qual va organitzar la primera exposició d'artesania valenciana, així com la primera dedicada als vins del País Valencià. Va participar també en activitats europees de les cambres de comerç.

González Lizondo es va estrenar en política el 1982, quan va participar en la creació d'Unió Valenciana, formació de la qual va ser elegit president. De les eleccions municipals del 1983 en va sortir com a regidor de l'Ajuntament de València, i va renovar el càrrec en les del 1987. Quan a finals del 1988 va dimitir l'alcalde de la ciutat Ricard Pérez Casado, González Lizondo va presentar la seva candidatura, amb el suport del Partit Popular, que va ser derrotada per la de la socialista Dementina Ródenas per 14 vots a 13.

Escollit diputat per UV a les eleccions generals del 1989, va ser nomenat portaveu del Grup Mixt i va formar part de la Comissió de Control Parlamentari de RTVE. En la seva etapa de diputat es va fer famós pel seu discurs en defensa dels tarongers valencians des de la tribuna d'oradors amb una taronja a les mans.

Va presentar de nou la seva candidatura a les eleccions municipals del 1991, que va guanyar Rita Barberà. González Lizondo va aconseguir la primera tinença d'alcaldia després de pactar amb el Partit Popular. I va dimitir el mes de desembre del 1992, complint la promesa feta en aquest sentit després que un membre d'UV dimitís i fes perdre a la coalició PP-UV la majoria a l'Ajuntament de València.

A les eleccions del 1993, González Lizondo va renovar la seva condició de diputat, si bé el seu partit va perdre un dels dos escons que tenia al Senat. Integrat novament al Grup Mixt, va participar en la comissió de pressupostos i en la comissió nomenada per investigar les activitats de l'ex-governador del Banc d'Espanya Mariano Rubio.

El mes d'octubre del 1994, uns mesos després d'haver estat intervingut del cor, va renunciar al seu escó de diputat, però aviat va anunciar la seva candidatura a les eleccions autonòmiques del 28 de maig de 1995, en què va aconseguir un escó de diputat.

Malgrat que el seu partit va aconseguir només 5 diputats, dos menys que en les anteriors eleccions, UV va protagonitzar un pacte amb el partit més votat, el Partit Popular, per garantir la governabilitat del País Valencià. Com a conseqüència d'aquest pacte, González Lizondo va ser elegit president de les Corts Valencianes.

Vicent González Lizondo estava casat amb Maria Teresa Sánchez Morales, amb qui va tenir quatre fills.