Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
La presència de càmeres de videovigilància al carrer podia vulnerar el dret a la intimitat

Vilassar, on s’havia instal·lat la videovigilància

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Poder legislatiu i lleis (992)
Personatges Personatges
Anton Cañellas Balcells (13)
Jaime Mayor Oreja (90)
José Antonio Alonso (2)
José María Aznar (620)
Josep María Triadó (1)
Juan María Atutxa (47)
Ramon Rodríguez Arribas (3)
Ventura Pérez Marino (4)
Entitats Entitats
Associació de Jutges per la Democràcia (9)
Associació Professional de la Magistratura (4)
Audiència Nacional (322)
Consell General del Poder Judicial (112)
61 lectures d'aquest article
62 impressions d'aquest article
La regulació de les càmeres al carrer
Videovigilància
El 1996 es va intentar reglamentar per primer cop a l'Estat espanyol la utilització de càmeres de vídeo com a sistema de vigilància al carrer. De fet, el nombre de càmeres de videovigilància havia augmentat de manera espectacular tant a carrers com a locals tancats: bancs i caixes, grans comerços, etc. A Catalunya hi havia diverses localitats que tenien instal·lats sistemes de vídeo com a forma de controlar el trànsit o la delinqüència al carrer.

Però la polèmica sobre l'ús d'aquestes càmeres va néixer a Euskadi, on l'Ertzaintza feia temps que utilitzava el vídeo per enregistrar les manifestacions violentes que es produïen als carrers. Com que no hi havia una llei que regulés aquesta mena de gravacions, molt sovint els jutges no les acceptaven com a proves. Per resoldre aquest buit legal es va posar en marxa la nova llei.

El 24 de juliol, el ministre de l'Interior, Jaime Mayor Oreja, i el seu homòleg al govern basc, Juan Maria Atutxa, van presentar conjuntament l'avantprojecte de llei de videovigilància, que regulava tant la gravació amb càmeres mòbils com la instal•lació de càmeres fixes als carrers. Va ser aquest últim punt, que implicava l'enregistrament indiscriminat dels ciutadans que passessin per un lloc determinat, el que va provocar una polèmica més forta.

Alguns jutges van qüestionar la constitucionalitat d'instal•lar cameres als carrers. Va ser el cas del magistrat de l'Audiència Nacional Ventura Pérez Marino i del portaveu de l'Associació de Jutges per la Democràcia, Antonio Alonso. En canvi, el president de l'Associació Professional de la Magistratura, Ramon Rodríguez Arribas, va coincidir amb el president del govern, José Maria Aznar, que la videovigilància "no podia ser inconstitucional". També es va dubtar que fos un mitjà eficaç, ja que els seus protagonistes tenien el fàcil recurs de tapar-se la cara amb caputxes o passamuntanyes, com feien els que practicaven la violència als carrers d'Euskadi.

Abans de començar els tràmits parlamentaris, l'avantprojecte va ser sotmès al filtre del Consell d'Estat i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Els magistrats del CGPJ van decidir per majoria simple que es refés la llei per garantir "més adequadament" els drets fonamentals a la intimitat i la imatge. PSOE, PNB i CiU van demanar al govern que modifiqués la llei incrementant el control i enfortint les garanties donades als ciutadans
.
El govern va introduir moltes d'aquestes modificacions a l'avantprojecte de llei que el 31 d'octubre va començar la tramitació parlamentària. El Congrés va rebutjar les esmenes a la totalitat presentades per Izquierda Unida (IU), Eusko Alkartasuna (EA) i el Bloc Nacionalista Gallec (BNG).

El 2 de novembre es van començar a discutir les 108 esmenes parcials presentades. La majoria anaven en el sentit de fer més curt el termini de presentació de les cintes al jutge (reduint-lo de 72 a 24 hores) i de destrucció dels enregistraments no útils (d'un mes a quinze dies). També es va demanar que l'autoritat judicial fos qui autoritzés les instal·lacions de càmeres i que la comissió que informés sobre les autoritzacions estigués presidida pel fiscal del Tribunal Superior de Justícia de cada comunitat autònoma.

El 16 de novembre, el Síndic de Greuges, Anton Cañellas. va recomanar als Ajuntaments catalans que suspenguessin la videovigilància fins que es disposés de cobertura legal. L'alcalde de Calafell, Josep Maria Triadó, va anunciar que augmentaria el nombre de càmeres al carrer i va dir que aquests aparells només filmaven, i que per tant no vulneraven els drets a la intimitat i a la imatge.