Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Tony King surt del furgó policial després de la seva detenció.

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Crim, delinqüència, màfia (389)
Violència domèstica (70)
Personatges Personatges
Dolores Vázquez (1)
Icíar Bollaín (7)
Joana Ortega (34)
Rocío Wanninkhof (2)
Sonia Carabantes (2)
Tony Alexander King (3)
Entitats Entitats
Institut Català de la Dona (12)
Institut de la Dona de l'estat espanyol (4)
Plataforma Unitària Contra les Violències de Gènere (1)
Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (3)
Xarxa Estatal d´Organitzacions Feministes contra la Violència de Gènere (2)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Coín (Màlaga) (1)
Puerto Banús (Marbella) (1)
53 lectures d'aquest article
14 impressions d'aquest article
Una realitat esfereïdora
Violència contra les dones
Durant l’any 2003, el drama de les dones maltractades i mortes a mans dels seus marits o companys no va parar de créixer respecte a anys anteriors. Si més no, va créixer la percepció pública sobre la gravetat del problema, ja que cadascun d’aquests casos es va convertir en notícia de primera plana en una societat que havia decidit que calia lluitar obertament contra qualsevol forma de violència de gènere i, molt especialment, contra els casos extrems que suposaven la mort de dones a mans dels seus companys sentimentals actuals o del passat.

Segons les xifres de l’Instituto de la Mujer, fins a finals del mes d’octubre del 2003, 68 dones havien mort a mans de les seves parelles a tot l’Estat. A finals del 2003 la Xarxa Espanyola d’Organitzacions Feministes contra la Violència de Gènere va presentar un estudi que xifrava en 97 les dones mortes com a conseqüència de violència de gènere. El 75% eren dones de nacionalitat espanyola, l’edat mitjana de les víctimes se situava en els 26 anys i el mètode d’assassinat més comú era l’arma blanca. Pel que fa als agressors, un 18% van suïcidar-se després de l’homicidi, mentre que un 6% ho van intentar sense èxit.

Segons les dades de l’Institut Català de la Dona (ICD) la mort per violència domèstica s’havia més que duplicat a Catalunya en tres anys: mentre que el 2001 van morir a Catalunya sis dones a conseqüència de la violència de gènere, a finals de novembre del 2003 ja eren 13 les dones mortes des del gener. La majoria de crims es van cometre en l’àmbit convivencial, tot i que molts es van perpetrar després que la dona abandonés la relació de parella o anunciés la intenció de fer-ho.

Per fer front a aquest panorama tan desolador, les diverses institucions intentaven crear mecanismes que permetessin ajudar les víctimes potencials abans no fos massa tard. Així, per exemple, el telèfon d’atenció a les dones maltractades (900 900 120), que l’ICD havia posat en funcionament el 2000, rebia una mitjana de 16 trucades diàries. El problema era que no es disposava de mitjans legals, policials i materials suficients per garantir protecció a totes les dones que en un moment o altre havien estat agredides o amenaçades pels seus marits, exmarits o nòvios.

Per combatre el tràgic desenllaç de l’assassinat calia tenir capacitat per abordar el problema molt abans, quan es manifestava en forma de maltractaments físics o psicològics. En aquest sentit, l’ICD, presidit per Joana Ortega, remarcava el notable augment del maltractament psicològic, que en molts casos podia ser considerat com una fase prèvia als maltractaments físics. A finals de novembre del 2003, l’ICD va impulsar una campanya publicitària per televisió que tenia com a lema Plantem cara als maltractaments. Era un esforç més per fer prendre consciència la societat de la gravetat del problema i per aconseguir que tothom s’impliqués en la lluita contra la violència contra les dones. Una tasca que incloïa d’altres inciatives com les impulsades per la Plataforma Unitària Contra les Violències de Gènere que destacava la importància d’impulsar programes educatius que eliminessin els estereotips culturals relatius al sexe.

A més d’aquestes iniciatives institucionals, el 2003, va tenir un extraordinari impacte l’exhibició de la pel·lícula Te doy mis ojos, dirigida per Icíar Bollaín i interpretada per Laia Marull i Luis Tosar, en què es reflectia de forma realista i dura la realitat del maltractament.

En un altre ordre de coses, el 2003 la societat espanyola es va veure també sacsejada per una altra mena de violència contra les dones. El que impregnava l’anomenat cas King.

El 18 de setembre la policia espanyola va detenir el ciutadà britànic de 38 anys Tony Alexander King, a qui s’acusava de l’assassinat, el 14 d’agost, de la jove de 17 anys Sonia Carabantes. King va ser detingut quan sortia de casa seva a Alhaurín el Grande, un poble situat a escassos quilòmetres de Coín (Màlaga), on havia tingut lloc el crim. A King, que tenia antecedents penals al Regne Unit, el va denunciar la seva pròpia companya.

L’historial delictiu de Tony King, el seu nom vertader era Tony Bromwich, va començar molt aviat. Quan era encara un adolescent va ser denunciat per assaltar sexualment diverses dones i va ser condemnat a 10 anys de presó a la Gran Bretanya. El 1995, un cop havia complert la condemna, es va canviar el nom i es va traslladar a viure a la Costa del Sol. La policia anglesa va alertar l’espanyola de la possibilitat que Bromwich s’hagués traslladat a algun lloc de l’Estat, però aquestes dades van quedar arxivades a la comissaria i mai es van transmetre a la Guàrdia Civil, que era la responsable d’investigar la mort de Sonia.

Tres dies després de la detenció, King es va confessar autor de diverses agressions a dones, sempre sota els efectes de l’alcohol, i va admetre que havia matat Sonia i, també, una altra noia, la jove Rocio Wanninkhof, que va ser trobada morta el 2 de novembre del 1999 a la localitat de Puerto Banús (Marbella), un crim pel qual havia estat condemnada a 15 anys i un dia de presó Dolores Vázquez, examant de la mare de la noia. Des del mes de febrer del 2002, Dolores Vázquez es trobava en llibertat condicional pendent d’un nou judici, ja que el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia va anul·lar el judici amb jurat que havia dictaminat la seva culpabilitat. Aquest fet va desencadenar tota una polèmica sobre la necessitat de modificar el paper del jurat en els casos penals.