Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Grup de persones en uns grans magatzems de Madrid interessant-se pel sistema operatiu Windows'95

Jonathan Prentice, d'Auckland, Nova Zelanda, primera persona de tot el món que va adquirir el 'software' Microsof Windows'95

Articles dependents
Bill Gates
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Empreses multinacionals, transnacionals (451)
Informàtica, software i hardware, virus informàtics (47)
Internet (135)
Personatges Personatges
Bill Gates (23)
Rolling Stones (2)
Entitats Entitats
America Online (2)
Apple Computer (15)
Compuserve (1)
IBM (12)
Microsoft (54)
Prodigy (1)
The Times (7)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Redmond (Washington, EUA) (1)
50 lectures d'aquest article
9 impressions d'aquest article
La finestra cap al futur
Windows'95
El 24 d'agost de 1995 es va llançar a tot el món el nou sistema operatiu Windows'95, un programa destinat a fer que "la informació sigui a la punta dels dits de tothom", segons va declarar el seu creador, Bill Gates, propietari majoritari de Microsoft, l'empresa impulsora del projecte, amb una facturació anual de mig bilió de pessetes, 49 filials per tot el món i 17.000 empleats.

El llançament de Windows'95 va anar acompanyat d'una gran festa a la seu de Microsoft a Redmond i d'una campanya publicitària sense precedents: 25.000 milions de pessetes en un dia, més 100 milions de pessetes que va cobrar el diari britànic The Times per cedir l'edició del 24 d'agost a Microsoft, més els 1.500 milions de pessetes que Gates havia pagat als Rolling Stones per fer servir la seva cançó Start me up a la campanya.
280 fabricants de PC de tot el món -que representaven pràcticament el 80% del mercat mundial- s'havien compromès ja a instal·lar el Winclows'95, que per al primer any tenia previstes unes vendes de 40 milions de còpies, a 100 dòlars cadascuna.

L'únic punt negre de la jornada era l'estudi que estava preparant el General Attorney dels Estats Units sobre la possible vulneració dels drets antitrust per part del Windows'95.

Malgrat això, Bill Gates, president de Microsoft i el segon home més ric d'Amèrica, amb un patrimoni d'1,5 bilions de pessetes, era el protagonista absolut de la jornada.

Dues setmanes més tard, el dimarts 5 de setembre. Gates va presentar a Madrid el Windows'95. Allà va desplegar els seus dots de gran venedor i showman davant una selecta representació del món de la informàtica, les telecomunicacions i la banca. Va plantejar la presentació del remodelat sistema operatiu com un espectacle: va sortir a l'escenari enmig d'una boira esotèrica i als compassos de Start me up (Posa'm en marxa), dels Rolling Stones, que van rebre de Microsoft uns 1.500 milions de pessetes per cedir els drets d'aquest rock de l'àlbum del 1981 Tattoo you, que els Stones havien fet servir fins aleshores per obrir tots els seus concerts. L'efectisme va culminar quan va fer pujar a l'escenari una nena de deu anys anomenada Fanny perquè engegués el nou sistema operatiu. El multimilionari Gates volia expressar així que Windows'95 era tan senzill com un joc de nens.

Aquest nou sistema operatiu millorava les versions de Windows que funcionaven fins aleshores, simplificava encara més l'operativa dels PC, millorava substancialment les seves possibilitats multimèdia i, per damunt de tot, permetia prescindir definitivament de l'MS-DOS, el vell sistema operatiu sobre el qual Gates va bastir la seva fortuna i que va permetre introduir la informàtica en milions de llars, empreses i escoles de tot el món.

Tanmateix. Gates va presentar el seu nou producte com una autèntica revolució destinada a canviar la manera de treballar i de viure de mig món. Per ell, el gran repte era aconseguir que els adults s’interessessin per conèixer i utilitzar els ordinadors personals. Gates va dibuixar un futur ben pròxim on els ciutadans veurien la televisió a través del seu PC; també va dir que en aquest futur pròxim seria estrany que les empreses utilitzessin paper en les seves comunicacions (ningú no enviaria a través del fax un contracte, sinó que el faria arribar al seu destí a través de l'anomenat correu electrònic).

L'arribada de Windows'95 semblava destinada a donar un nou impuls al mercat informàtic mundial i representava també la definitiva victòria dels ordinadors personals sobre els seus tradicionals competidors: estacions de treball, miniordinadors i main-frames. Però també es van sentir veus crítiques amb Windows'95. La majoria d'aquestes veus posaven l'èmfasi en la necessitat d'ampliar els ordinadors existents per poder executar el nou sistema operatiu i en el fet que els avantatges que oferia eren similars als que Apple (Macintosh) i IBM (OS) ja oferien des de feia força anys.

Malgrat les crítiques, el 1995, ningú no feia ombra a Microsoft. Quant a programes, només tenia dos competidors seriosos, el Lotus Notes per a treballs en grup i la xarxa Novell, si bé ja preparava dues alternatives a aquests: el Windows NT i el Microsoft SQL Server. Quant a fabricants, Microsoft només ingressava el 50% d'Apple i I'1,14% d'IBM, però mentre que IBM tenia pèrdues i Apple guanyava el 3,3% de cada dòlar venut, Microsoft en treia el 25%. Vuit de cada deu ordinadors existents al món funcionaven amb un sistema operatiu de Microsoft, i sis de cada deu hi tenien instal·lats molts dels seus programes: Microsoft Word, Excel, Access, Project, etc.

Gates va iniciar immediatament després de la presentació de Windows'95 la seva següent batalla, una batalla que es lliurava en la cruïlla de camins entre la informàtica i la telemàtica: les xarxes; la Microsoft Network (MSN) n'era el primer míssil, i només s'hi podia accedir si es formava part del club Windows'95.

Efectivament, les xarxes de telecomunicacions -la mes estesa de les quals era Internet- eren un territori verge de negoci, sobretot per a les indústries del temps lliure i els sectors de les finances. I Microsoft no havia de quedar enrere en aquesta cursa: el nou Windows'95 incloïa una icona amb les sigles MSN. Només calia un modem en connexió amb la línia telefònica, i quan s'activava aquesta icona amb el ratolí el >PC telefonava al número de la MSN més pròxim a l'usuari, que en el seu primer accés tenia la possibilitat de subscriure-s'hi a unes tarifes més reduïdes que les de la competència.

D'altres grans empreses del sector, com Compuserve, Prodigy i America Online, van criticar que Microsoft aprofités el seu monopoli en l'àmbit dels sistemes operatius dels ordinadors personals per intentar aconseguir també el control del negoci dels sistemes interactius on-line. Si cada PC duia incorporat el sistema operatiu de Microsoft, com ja van confirmar algunes de les més importants empreses de hardware, a l'usuari li semblaria més fàcil i lògic abonar-se a la MSN que no pas a una altra xarxa.

La MSN hauria de donar accés a dos móns, d'una banda una xarxa de telecomunicacions lligada a Internet però tancada -amb informació, bases de dades, grups de discussió i botigues exclusives
per als abonats-, i, de l'altra, l'univers caòtic i desorganitzat d'Internet. Tanmateix, a finals del 1995 hi havia interrogants encara no resolts, tant pel que teia als continguts com pel que feia al funcionament futur de la interrelació entre Windows'95 i la pròpia xarxa.