Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
Xavier Miserachs

Article de referència:
Adéu a tres grans de la imatge
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Artistes, pintors, fotògrafs, escultors (158)
Arts plàstiques: pintura, escultura, dibuix, fotografia (250)
Museus, biblioteques, fires culturals, exposicions (334)
Premsa escrita (199)
Personatges Personatges
Francesc Català-Roca (9)
Xavier Miserachs (5)
Entitats Entitats
Interviú (6)
Triunfo (5)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Badalona (67)
295 lectures d'aquest article
17 impressions d'aquest article
Xavier Miserachs
El 14 d’agost de 1998 va morir el fotògraf Xavier Miserachs de 61 anys, a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, com a conseqüència d’un càncer de pulmó.

Nascut a Barcelona el 12 de juliol 1937, era fill d’un eminent hematòleg i d’una bibliotecària republicana. Als dotze anys va entrar en contacte amb la fotografia i als 17 va rebre el seu primer premi en un concurs fotogràfic. Paral•lelament, va començar la carrera de medicina, però la va abandonar el 1958 per dedicar-se professionalment a la fotografia. El 1961 va instal•lar al seu estudi a la casa David del carrer Tusset, que es va convertir en un dels centres de peregrinació de l’anomenada gauche divine barcelonina.

El 1964 va publicar Barcelona, blanc i negre, llibre de 400 fotografies considerat un dels millors llibres de fotografia de la postguerra, en que retratava la capital catalana com ningú ho havia fet fins en aquell moment. A partir de 1966 es va decantar més pel fotoperiodisme, i va col•laborar amb revistes com Triunfo, Gaceta Ilustrada o Interviu, i va viatjar per tot el món seguint la notícia, donant testimoni del maig del 68 francès o de la primavera de Praga.

A més de fotògraf, també va fer de disc jockey a la discoteca Boccacio, el centre de trobada de la dita gauche divine barcelonesa. També va ser director artístic de la revista Boccacio a més de fer petites incursions en el món del cinema fent de càmera a les pel•lícules d‘Enric Vila-Matas i Jordi Cadena i va fer el curtmetratge Amén historieta muda.

També va publicar altres llibres com, Costa Brava Show, Catalunya des del mar amb textos de Carlos Barral o Los cachorros de Mario Vargas Llosa, Catalunya a vol d’ocell, amb textos de Carlos Barral, Conversaciones en Cataluña amb texts de Salvador Pàniker, Conversaciones en Madrid, Fotògrafo (reflexions de l’autor al voltant de l’ofici de fotògraf), Gaudí (amb text de Lluís Permanyer), l’Empordà, amb Antoni Puigverd i Barcelona a vol d’ocell amb text de Montserrat Roig havia aplegat alguns dels seus records en el llibre de memòries Fulls de contacte, que va guanyar el premi Gaziel de biografies i memòries 1997. Últimament havia acabat el llibre Criterio fotográfico. Notas para un curso de fotografía, que estava pendent de ser publicat.

Al 1992 La Fundació La Caixa li va dedicar una gran exposició, organitzada per Alain Dupuy, sota el títol “1 segon i 25 centèsimes”. Miserachs mai es va considerar un artista i es tenia per deixeble de Francesc Català-Roca, que, segons confessava, li havia fet veure la fotografia com una manera de viure i d’afrontar la vida. Miserachs havia rebut la Creu de Sant Jordi el passat mes de juliol. El 17 de desembre de 1998, l’Ajuntament de Barcelona va posar el seu nom a la sala d’exposicions de la planta baixa del Palau de la Virreina.