Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2011

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Xavier Trias (90)
Entitats Entitats
Convergència Democràtica de Catalunya (320)
Convergència i Unió (1824)
20 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
Xavier Trias
És metge. Com Jordi Pujol i Joan Clos. I ha fet de la perseverança la seva bandera. Després de dues derrotes consecutives, el 22 de maig del 2011, Xavier Trias va guanyar les eleccions municipals de Barcelona. Tenia les enquestes de cara i el suport de l'altra banda de la plaça Sant Jaume. I va saber aprofitar-ho, tot i haver assenyalat en nombroses ocasions "el perill" que suposa que Generalitat i Ajuntament tinguin el mateix color. L'1 de juliol, va convertir-se en alcalde de la ciutat comtal. 

Nascut el 5 d'agost de 1946, Xavier Trias és el segon de 12 germans. Està casat i té quatre fills i sis néts. Es considera liberal en temes econòmics i socialdemòcrata en temes socials. Es va llicenciar en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona el 1970 i es va especialitzar en Pedriatria. Del 1971 al 1973 va completar la seva formació a Gènova (Itàlia) i Berna (Suïssa) on va treballar en la recerca sobre el diagnòstic i tractament de les malalties metabòliques. En tornar a Catalunya, va començar a treballar a l'Hospital de la Vall d'Hebron, on va exercir de metge pediatra durant set anys. Va ser allà mateix on va tenir el primer contacte amb un procés electoral. Aleshores, les eleccions sindicals, a les quals va presentar-se com a independent a la candidatura de Comissions Obreres (CCOO). La feina política va arribar més tard.

Es va fer militant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) el 1979 i el 1981 va entrar al Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya, de la mà del conseller Josep Laporte, que considera el seu pare polític. Dos anys després va assumir la Direcció General d'Ordenació i Planificació Sanitària i el 1984 va ser nomenat Director General de l'Institut Català de la Salut, que va deixar per ser Conseller de Sanitat, precisament en substitució de Laporte, el 1988.

Vuit anys després, Jordi Pujol el va nomenar conseller de la Presidència i el seu número dos. L'any 2000 es va convertir en el seu enviat especial a Madrid com a cap de llista a les eleccions al congrés i després com a cap del grup parlamentari que negociava amb l'aleshores president del govern espanyol, José María Aznar. El 2003, va tornar a Barcelona per esdevenir regidor de CIU a l'Ajuntament de Barcelona, on va perdre les eleccions contra Joan Clos, i quatre anys més tard contra Jordi Hereu.

El 2011, van canviar finalment les tornes i va esdevenir el primer alcalde no socialista des de la instauració de la democràcia. Diuen que és molt familiar, que li agrada l'esport, escoltar Bruce Springsteen i els Beatles i que la seva virtut més destacable és saber escoltar.