Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2011

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Partits polítics i entitats (1853)
Personatges Personatges
Alberto Fernández Díaz (88)
Joan Laporta (171)
Jordi Hereu (130)
Jordi Portabella (46)
Ricard Gomà (11)
Xavier Trias (90)
Entitats Entitats
Ajuntament de Barcelona (355)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
Barcelona (3483)
56 lectures d'aquest article
5 impressions d'aquest article
Xavier Trias, nou alcalde de Barcelona
El 22 de maig del 2011, l’http://www.bcn.cat va canviar de color. Després de 32 anys de govern socialista, Convergència i Unió (CIU) va guanyar per primera vegada a la història les eleccions municipals amb un 27,12% dels vots i 3.860 regidors. El candidat de la federació nacionalista, Xavier Trias, va prendre possessió del càrrec l’1 de juliol amb la promesa de treballar per a tothom i amb “lleialtat extraordinària” al Govern de Catalunya.

Trias ho havia intentat en dues ocasions, sense èxit. Ho va aconseguir a la tercera, com el president de la Generalitat, Artur Mas, que el dia dels comicis va declarar que “aquest tomb” li donava “una nova força per aixecar el país. El candidat de CIU va aconseguir els 15 vots del seu grup i dos d'Unitat per Barcelona, força representada per Jordi Portabella (ERC) i Joan Laporta (DC). Tot i estar per sota dels 21 que marca la majoria, aquest metge de 65 anys amb una dilatada experiència en el món polític com a conseller de Sanitat i de Governació i com a portaveu de CIU a Madrid, va ser escollit com el candidat més votat (va treure 40.000 vots més que el candidat del PSC, Jordi Hereu).

El consistori quedava així format per 15 regidors de CiU, 11 del PSC, 8 del PP, 5 d'ICV i 2 d'Unitat per Barcelona (UxB). Una configuració que va trigar uns dies a fer-se efectiva i que va retardar la constitució de l'Ajuntament perquè el PP va presentar un recurs contra el recompte electoral. Finalment, l'acte va tenir lloc l'1 de juliol, en lloc de l'11 de juny com a la resta d'ajuntaments, sense que el Tribunal Constitucional (TC) hagués pres una decisió ferma sobre el regidor que es disputaven CIU i PP. Quinze dies més tard, i després d’algunes setmanes de pugna judicial amb resolucions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i del TC, finalment aquest darrer decidia en favor del PP, que guanyava així un regidor en detriment de CiU.

En el seu primer discurs al Saló de Cent davant de mig miler de persones, el nou alcalde va anunciar que el benestar del barcelonins i barcelonines i la sortida de la crisi econòmica serien les seves principals línies de treball, alhora que apostava pel diàleg com a eina fonamental per fer política. Una altra manera de dir que es resistia a escollir parella de ball i que confiava en les seves habilitats pactistes per arribar a consensos. En aquest sentit, va anunciar que una de les seves primeres mesures seria la creació d’una taula de seguiment de la crisi amb els agents socials i econòmics, representants de la societat civil i de tots els grups municipals, així com la recerca d’aliances més estretes entre les administracions públiques, el Tercer Sector i la iniciativa privada. “La prioritat és generar ocupació i reactivar l’economia i, alhora, atendre la gent que pateix més dificultats a causa de la crisi”, va manifestar. El nou alcalde també es va mostrar obert a la crítica ciutadana i va demanar als regidors que prioritzessin la feina a peu de carrer. Mentrestant, a la plaça Sant Jaume, una vintena d'indignats cridaven que volien “tornar a la plaça”.

L’alcalde sortint, Jordi Hereu, va assegurar que governar en minoria no restava legitimitat al nou equip de govern i va reafirmar el seu comprimís per seguir treballant per a la ciutat amb col·laboració i control exigent. El representant del Partit Popular Alberto Fernández Díaz va destacar l'inici d'una nova etapa que, segons va dir, arribava amb “voluntat inequívoca de canvi”, no només de noms, sinó de prioritats, de polítiques i de manera de governar. Per això va reclamar una lluita ferma contra la crisi i la simplificació de l’Administració. Per la seva banda, l’ecosocialista Ricard Gomà va defensar el llegat de l’anterior govern en matèria de polítiques socials i mediambientals i va subratllar que no permetria cap pas enrere. En aquest sentit, va demanar un govern integrador, que respectés la pluralitat. El republicà Jordi Portabella va afirmar que el seu grup treballaria per combatre la crisi i va insistir que faria una oposició responsable i constructiva per no afegir dificultats a la situació de minoria del govern, justificant així el seu vot a favor de la investidura de Xavier Trias. El republicà va allargar la mà al nou alcalde per arribar a acords sense dependre del PP.

Transcorreguts els 100 primers dies de mandat, el primer alcalde no socialista de Barcelona des de la restauració democràtica declarava sentir-se especialment orgullós d'haver posat l'accent en la seguretat perseguint la venda ambulant i doblant la presència policial al metro, on els fets delictius havien caigut un 25%, segons dades facilitades pel mateix ajuntament.

Els seus primers gestos van estar especialment marcats pel context de crisi econòmica. Trias va crear la taula de treball Barcelona Creixement amb diferents agents econòmics i socials de la ciutat per teixir una aliança contra l'atur, va comprometre's a avançar un any el compliment de la llei de morositat i va anunciar una política de concertació per a les escoles bressol. També va posar en marxa algunes mesures per reduir despeses com ara la supressió de la revista Barcelona Informació, que tenia un cost d'uns tres milions d'euros anuals. No obstant això, Xavier Trias continuava tenint per davant el repte de governar els més de 1.000 dies restants del seu mandat amb només 14 consellers i molts dels problemes endèmics de la ciutat encara per resoldre.