Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
El procés judicial contra Augusto Pinochet seguia dividint la societat xilena

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Cas Pinochet (79)
Guerres, conflictes armats, cops d`Estat (388)
Justícia, judicis i sentències (1209)
Jutges, fiscals, advocats (98)
Militars, policia, guerrillers (104)
Política espanyola (900)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Augusto Pinochet Ugarte (116)
Juan Guzmán Tapia (23)
Salvador Allende (9)
Entitats Entitats
Govern de Xile (14)
Tribunal d`Apel·lacions de Xile (17)
Tribunal Suprem de Xile (16)
38 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
La justícia arriba a Pinochet
Xile
El 28 d’agost del 2004, el Tribunal Suprem de Justícia de Xile va reafirmar per 14 vots contra 6 el desaforament del senador vitalici i exdictador de Xile, el general Augusto Pinochet, que havia expressat anteriorment el Tribunal d’Apel·lacions. El veredicte va ser considerat un fet molt significatiu, que reivindicava el paper independent de la justícia en el sistema democràtic xilè, al mateix temps que l’Estat recuperava credibilitat en la comunitat internacional. La sentència, a més, contrarestava els temors de la societat xilena per la impunitat de què havia gaudit sempre Pinochet, malgrat la seva demostrada responsabilitat en la mort de més de 3.000 persones durant el cop d’Estat perpetrat el 1973 contra el Front Popular que presidia Salvador Allende després de guanyar les eleccions poc abans.

Les reaccions dels partidaris de Pinochet van ser contràries a la sentència, adduint que la persecució judicial del senador vitalici no afavoria la reconciliació i oblidava la seva gran contribució a la prosperitat xilena, que el 2004 era, amb diferència, el país més desenvolupat d’Amèrica Llatina: PIB de 160.000 milions de dòlars, creixement del 3,3% i renda per càpita de 10.000 dòlars. Per la seva banda, els adversaris destacaven la implicació del general en la Caravana de la Mort, que va suposar la mort de 74 presos polítics sense judici. En tot plegat hi havia tingut un paper destacat la incriminació internacional feta pel jutge espanyol Baltasar Garzón, que anys enrere havia demanat l’extradició de Pinochet des de la Gran Bretanya, on havia anat a fer-se una cura de salut, petició que finalment no li va ser concedida i el general va poder tornar a Xile.

A l’octubre, el Senat xilè va arribar a un acord històric per reformar la Constitució promulgada el 1980 pel mateix Pinochet amb la finalitat d’eliminar la tutela militar sobre les institucions xilenes i acabar amb la designació de 6 senadors per part de la cúpula militar i el Tribunal Suprem del país, i dels 4 vitalicis, entre els quals, a més de Pinochet, hi havia caps militars i exministres de la dictadura. Els canvis també perseguien retornar al cap d´Estat la facultat de remodelar sense consulta prèvia els comandants de les forces armades i els membres del Tribunal Constitucional, la influència del qual era determinant per a l’aprovació de lleis i decrets presidencials. A finals d’any, quedava pendent de decidir la reforma del sistema electoral binominal, que havia permès a la dreta aplegada a l’Aliança Nacional Xilena gaudir de més oportunitats de representació al Congrés xilè.

Al desembre, el jutge xilè Juan Guzmán Tapia va incriminar directament Pinochet en el procés per un assassinat i nou segrestos qualificats en el marc de l’operació Cóndor, el pla repressiu ordit per les dictadures sud-americanes als anys 70, cosa que va obrir la possibilitat del seu arrest domiciliari, sempre que l’exdictador estigués en condicions mentals d’afrontar un judici. Dos anys i mig enrere, el Tribunal Suprem ja havia exonerat Pinochet de la causa Caravana de la Mort, basant el seu dictamen en el fet que el general patia una “demència subcortical irreversible”. En acabar l’any, partidaris i detractors esperaven la decisió del màxim tribunal, mentre s’accelerava el deteriorament físic de qui havia estat l’home més poderós de Xile durant gairebé 30 anys.