Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Michelle Bachelet, la primera dona en arribar a la presidència d'un país llatinoamericà

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Guerres, conflictes armats, cops d`Estat (388)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
segrestos, robatoris, violacions, tortures, alliberaments (234)
Personatges Personatges
Alberto Bachelet (1)
Àlex Vojkovic (1)
Ángela Jeria (1)
Aníbal Henríquez (1)
Jorge Dávalos (1)
José Piñera (2)
Ricardo Lagos (19)
Verónica Michelle Bachelet Jeria (8)
Entitats Entitats
Casa Central de la Universitat de Xile (2)
Col·legi Interamericà de Defensa de Washington (1)
Dirección de Inteligencia Nacional (1)
Frente Patriótico Manuel Rodríguez (Xile) (2)
Partit Socialista Xilè (2)
Unidad Popular (Xile) (1)
Universitat Humboldt (Berlín) (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Amèrica del Sud (14)
Austràlia (40)
Estats Units d´Amèrica (EUA) (574)
Xile (64)
Berlín (Alemanya) (73)
Maryland (EUA) (3)
Santiago de Xile (Xile) (19)
Washington D.C. (District of Columbia, EUA) (73)
18 lectures d'aquest article
22 impressions d'aquest article
Michelle Bachelet
Xile
Verònica Michelle Bachelet Jeria, nascuda el 9 de setembre de 1951 a Santiago de Xile, era filla del general de la Brigada Aèria Alberto Bachelet i de l’antropòloga Ángela Jeria. A causa de la feina del seu pare, Michelle va passar la infància a les bases aèries de Quintero, Cerro Moreno i El Bosque. Als onze anys, es va traslladar per dos anys a la ciutat de Bethesda, a Maryland, els Estats Units. Quan va tornar a Xile, va ingressar al Liceo Nº1 de Niñas de Santiago, on va cursar els seus estudis secundaris fins al 1969.

L’any 1970 va ingressar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Xile, i en aquella època d’estudiant va entrar a formar part de les Joventuts Socialistes, durant l’època que Salvador Allende governava al capdavant de la Unidad Popular, partit on el pare de Bachelet exercia, des de 1972, de cap de Juntes d’Abastiment i Preus.

Amb el cop d’Estat de l’11 de setembre de 1973, va caure el govern de Salvador Allende, i Alberto Bachelet va ser detingut per traïció a la pàtria. El 12 de març del 74, va morir a causa d’un infart de miocardi després de ser interrogat i torturat a la Presó Pública de Santiago.

Tot i la detenció del seu pare, Michelle va seguir els seus estudis i al seva militància al Parit Socialista des de la clandestinitat. Aquesta activitat va causar que la DINA l’empresonés, amb la seva mare, el 10 de gener de 1975 al centre de detenció Villa Grimaldi. Allà va ser torturada, interrogada i mantinguda sota detenció durant un any, fins que va aconseguir marxar a l’exili a Austràlia. Més tard es va establir a l’Alemanya de l’Est, on va continuar els seus estudis de medicina a la Universitat Humboldt de Berlín. Es va casar amb l’arquitecte Jorge Dávalos, amb qui va tenir els fills Sebastián i Francisca. El 1979 va tornar a Xile, va reprendre els estudis a la Universitat de Xile i el 1982 es va graduar com a metge cirurgià pediatra, amb menció en epidemiologia.

Malgrat ser descartada per raons polítiques a una plaça pública de metge general, va obtenir una beca del Col·legi Mèdic de Xile per a especialitzar-se en pediatria i salut pública a l’Hospital Roberto del Río. A la mateixa època es va incorporar a la ONG Protección a la Infancia Dañada por los Estados de Emergencia (PIDEE), on va treballar ajudant els fills de víctimes de la dictadura fins al 1990.

El 1982 es va separar de Jorge Dávalos, i el 1985 va iniciar una relació de dos anys amb Àlex Vojkovic, portaveu del grup revolucionari Frente Patriótico Manuel Rodríguez.

A principis dels anys noranta va entrar a treballar com a epidemiòloga al servei de Salut Metropolità Occident, i posteriorment a la Comissió Nacional de la Sida (CONASIDA), on va conèixer qui seria la seva parella i pare de la seva tercera filla, l’epidemiòleg Aníbal Henríquez. De 1994 a 1997, Michelle va treballar d’assessora del ministeri de Sanitat. El 1998, després d’estudiar un any al Col·legi Interamericà de Defensa de Washington, Estats Units, va treballar un any assessorant al ministeri de Defensa xilè.

L’11 de març de 2000 va ser nomenada ministra de Salut del govern de Ricardo Lagos. El 2002 es va produir un canvi de gabinet que va convertir a Michelle Bachelet en la primera dona de la història que ocupava un ministeri de Defensa a Amèrica Llatina. Va abandonar aquest càrrec a finals de setembre de 2004 per dedicar-se plenament a la preparació de la seva campanya electoral a la presidència del país.

L’11 de desembre de 2005 es va celebrar la primera volta de les eleccions presidencials de Xile, en què Bachelet es perfilava com a candidata favorita a les enquestes. La seva candidatura va obtenir una primera majoria amb el 45,95% dels vots, enfront del 25,41% obtingut pel seu rival més proper, Sebastián Piñera. Aquest fet la deixava en primera posició per la segona volta que se celebraria el 15 de gener de 2006. Si Bachelet vencia en aquesta segona volta, tal com estava previst, es convertiria en la primera dona en ocupar la presidència del país llatinoamericà.