Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
El judici de Pinochet va dividir la societat xilena en bàndols gairebé irreconciliables

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Cas Pinochet (79)
Justícia, judicis i sentències (1209)
Militars, policia, guerrillers (104)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Presons, detencions, condemnes, penes (580)
Personatges Personatges
Augusto Pinochet Ugarte (116)
Jordi Pujol i Soley (858)
Juan Guzmán Tapia (23)
Ricardo Lagos (19)
Entitats Entitats
Govern de Xile (14)
Tribunal d`Apel·lacions de Xile (17)
Tribunal Suprem de Xile (16)
45 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Pinochet, dement
Xile
El 2001 va acabar el llarg procés contra el dictador xilè Augusto Pinochet, de 85 anys, que havia començat l’octubre de 1998 a Londres i que va continuar disset mesos després a Xile en ser reclamat per la justícia del seu país. Xile va posar el cas en mans del jutge Juan Guzmán Tapia, que el va processar per presumpta responsabilitat en la matança de 57 opositors polítics i la desaparició de 18 més en l’anomenada Caravana de la Mort, que va recórrer el país a finals del 1973.

Aquest procés, que va començar a principis d’any i durant el qual Pinochet va negar sempre haver ordenat l’execució de ningú ni haver estat assabentat de cap matança perpetrada en els anys que se li indicaven, va suposar l’arrest domiciliari a partir del 31 de gener de l’exgeneral i expresident de Xile i una rebaixa en la seva acusació, decretada el 8 de març pel tribunal d’apel.lacions de Santiago de Xile, en considerar-lo encobridor i no autor dels fets que es jutjaven. Finalment, el 9 de juliol la sala sisena del Tribunal d’Apel.lacions de Santiago va tancar el procés contra Augusto Pinochet, sobre la base de la demència moderada que patia, fet que obligava el tribunal a suspendre el judici fins que la salut de l’exdictador millorés, cosa que ningú considerava ja probable atesa la seva avançada edat.

En conèixer-se la decisió del Tribunal, el president xilè, Ricardo Lagos, va instar la població a respectar el dictamen, en un intent d’evitar aldarulls i garantir la tranquil.litat al país, que havia quedat dividit entre els seguidors i els detractors de l’exdictador. Aquestes qüestions van sortir durant la visita oficial que el president Lagos i una representació del seu govern van fer a Catalunya el mes de juny, durant la qual es va entrevistar amb el president de la Generalitat, Jordi Pujol. En aquella ocasió, Lagos va parlar de la necessitat d’acatar les decisions dels tribunals i de la conveniència que Xile encarés el seu futur pensant en les quotes de progrés assolides i les possibilitats de creixement i benestar que s’havien obert els darrers anys, en ser una de les economies més internacionalitzades del continent llatinoamericà, amb un PIB del 3,3%, el 50% del qual estava vinculat al comerç exterior que practicava amb els principals països del món. Catalunya, concretament, el 2001 mantenia amb Xile un saldo positiu de 8,93 milions de dòlars amb un cobertura del 110,49% i les exportacions catalanes a Xile representaven el 28,62% del total espanyol exportat al país.

Pel que fa a la política interna de Xile, la sentència sobre Pinochet també va tenir efecte sobre els comicis legislatius celebrats el 16 de desembre, en destacar l’ascens de la pinochetista Aliança per Xile, formada per la Unió Demòcrata Independent i Renovació Nacional, que va aconseguir el 25,2% dels vots i va passar de 50 a 57 diputats, en una jornada marcada per una alta abstenció. Per la seva banda, l’oficial Concertació, coalició de centreesquerra de Xile, que liderava el president Ricardo Lagos i que estava integrada pel Partit Democristià, el Partit Socialista, el Partit per la Democràcia i el Partit Radical, va obtenir el 47,9% dels vots i 63 diputats, cosa que li permetia continuar gaudint de majoria al Parlament que representava el país.