Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
El dictador xilè Augusto Pinochet gairebé no surt de la seva residència anglesa

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Cas Pinochet (79)
Eleccions i processos electorals (1758)
Personatges Personatges
Abel Matutes (31)
Andrés Zaldívar (2)
Augusto Pinochet Ugarte (116)
Baltasar Garzón (233)
Gladys Marín (1)
Jack Straw (42)
Joaquín Lavín (5)
Juan Guzmán Tapia (23)
Margaret Thatcher (13)
Ricardo Lagos (19)
Ronald Bartle (3)
Sergio Pizarro (2)
Tony Blair (184)
Entitats Entitats
Amnistia Internacional (32)
Concentració (Xile) (3)
El Vaticà (67)
Govern de Xile (14)
Govern d`Espanya (336)
Jutjat de Bow Street (Londres) (4)
Tribunal d´Apel·lació de la Cambra dels Lords (4)
Tribunal Internacional de Justícia (13)
Tribunal Suprem de Londres (4)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Xile (64)
50 lectures d'aquest article
27 impressions d'aquest article
Pinochet passa l'any retingut a Londres
Xile
El dictador xilè Augusto Pinochet va viure el 1999 retingut a Londres mentre esperava els veredictes dels tribunals britànics sobre la demanda d'extradició presentada pel jutge espanyol Baltasar Garzón, que l'acusava d'assassinat, genocidi, tortura i altres crims contra la humanitat. Al llarg de l'any, diverses instàncies judicials i governamentals britàniques es van pronunciar sobre el cas, sempre a favor de la demanda de Garzón. Sistemàticament, els advocats de Pinochet van apel•lar contra aquestes decisions i van aconseguir guanyar temps.

La primera decisió de l'any va correspondre als set jutges del Tribunal d'Apel•lació de la Cambra dels Lords, que, el 18 de gener, van començar la segona vista per decidir sobre l'extradició a Espanya de Pinochet. La primera havia estat anul•lada després que els advocats de l'exdictador recusessin un dels lords jutges per haver col•laborat amb Amnistia Internacional. La nova decisió dels lords, feta pública el 24 de març, va ratificar per 6 vots contra 1 que el senador vitalici no tenia immunitat com a excap d'Estat i que podia ser processat pels delictes que se li imputaven, si bé es van eliminar tots els càrrecs anteriors al 29 de setembre de 1988, data en què el Regne Unit va reconèixer en la seva legislació el delicte de crims contra la humanitat.

Malgrat les gestions fetes pel Vaticà i l'exprimera ministra britànica Margaret Thatcher en l'entorn del Govern de Tony Blair, el 15 d'abril, el ministre de l'Interior, Jack Straw, va donar lium verda a l'inici del procés d'extradició a Espanya de Pinochet. El 4 de Juny, el jutjat londinenc de Bow Street va fixar per al 27 de setembre l'inici del procés d'extradició i va donar al jutge Garzón un termini que finalitzava el 31 d'agost perquè presentés la documentació sobre el cas.

Aquesta decisió va fer augmentar les pressions del Govern xilè sobre l'espanyol. L'11 d'agost, una delegació militar xilena va anunciar a l'Executiu espanyol la revisió dels contractes de subministrament de material militar i va insistir perquè es busqués una solució negociada al conflicte. Unes declaracions del ministre espanyol d'Afers Estrangers, Abel Matutes, en què rebutjava la possibilitat de sotmetre el cas Pinochet a cap mena d'arbitratge internacional van motivar que, el 17 de setembre, Xile cridés a consulta el seu ambaixadora Madrid, Sergio Pizarro. Posteriorment, el Govern xilè va decidir sotmetre el cas al Tribunal de l'Haia.

El 27 de setembre es van iniciar al jutjat de Bow Street les sessions del procés d'extradició a Espanya de Pinochet, basat en 35 casos de tortura que haurien practicat les forces de seguretat xilenes durant els anys 1988 i 1989 sota les seves ordres directes. El 8 d'octubre, el magistrat Ronald Bartle, que havia eximit el dictador d'assistir a la lectura del veredicte per motius de salut, va autoritzar l'extradició de Pinochet en una contundent sentència que acceptava els arguments de l'acusació i rebutjava els de la defensa, la qual va anunciar que recorreria contra la decisió davant el Tribunal Suprem del Regne Unit.

EI cas Pinochet va marcar la vida política xilena, encara que, a mesura que passaven els mesos, van anar prenent protagonisme les eleccions presidencials. Tothom vaticinava la victòria del socialista Ricardo Lagos, candidat de la Concertació (aliança de democristians i socialistes] que el 30 de maig s'havia imposat a Andrés Zaldívar en les primàries que havia celebrat la coalició. Finalment, e! 12 de desembre, les eleccions van donar un empat tècnic entre la candidatura de Lagos (47,94%) i la del dretà Joaquín Lavin (47,57%), que no es resoldrà fins a la segona volta, el 16 de gener del 2000, en la qual podrien resultar decisius el 3,05% dels vots que havia obtingut la candidata comunista Gladys Marín.

Del resultat de les eleccions dependria, en bona part, que es pogués jutjar Pinochet a Xile. Ja al novembre, el jutge xilè Juan Guzmán, que instruïa 40 querelles contra el dictador, s'havia mostrat disposat a demanar que s'aixequés la immunitat a Pinochet per no haver respost a les 75 preguntes que Ii va formular via exhort sobre els crims comesos després del cop d'Estat de I' 11 de setembre de 1973.