Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2000

Imprimir    Recomanar article
El dictador xilè Augusto Pinochet arriba a l'Hospital Militar de Santiago.

Ricardo Lagos i la seva dona, Luisa Durán.

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Cas Pinochet (79)
Eleccions i processos electorals (1758)
Personatges Personatges
Augusto Pinochet Ugarte (116)
Baltasar Garzón (233)
Jack Straw (42)
Joan Garcés (2)
Joaquín Lavín (5)
Juan Guzmán Tapia (23)
Maurice Kay (1)
Ricardo Lagos (19)
Ricardo Izurieta (2)
Simon Brown (1)
Entitats Entitats
Alt Tribunal de Londres (7)
Alt Tribunal d`Anglaterra i Gal·les (1)
Amnistia Internacional (32)
Audiència Nacional (322)
Consell de seguretat nacional (Xile) (1)
Govern de Bèlgica (4)
Govern de Xile (14)
Govern d`Espanya (336)
Tribunal d`Apel·lacions de Xile (17)
Tribunal Suprem de Xile (16)
31 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
Un jutge xilè processa Pinochet
Xile
El 2000 Xile va ser actualitat a tot el món per raó de la tornada al país de l’exdictador Augusto Pinochet, després d’un llarg procés que havia començat el 9 d'octubre de 1998, quan el general Augusto Pinochet va ingressar en una clínica de Londres per ser operat d'una hèrnia discal. Tot just una setmana després, va ser detingut a la capital britànica per ordre del jutge Baltasar Garzón, que l’acusava de l'assassinat de diversos espanyols a Xile en els anys de la dictadura.

El 2000, Xile també va estar d’actualitat per les eleccions presidencials que es van celebrar al país el 16 de gener i que van ser guanyades pel socialista Ricardo Lagos amb el 51,31% dels vots, davant del 48,69% obtingut pel conservador Joaquín Lavín. La victòria de Lagos va obrir nombroses esperances entre els sectors progressistes del país de que hi haurien suficients garanties per a que la justícia xilena complís amb el compromís que s’havia imposat de jutjar-lo.

El 5 de gener del 2000 Pinochet va ser sotmès a una revisió mèdica de sis hores a l'hospital públic de Nothwick Park a Harrow, a prop de Londres per determinar quin era el seu estat de salut i decidir si estava en condicions de ser extradit a Espanya per ser jutjat pels 35 casos de tortura i mort en que havia estat judicialment implicat. Les exploracions van ser fetes per dos especialistes en geriatria i un neuròleg, però els resultats mèdics només van ser comunicats al ministre d’Interior britànic, Jack Straw, que era, segons la legislació britànica, a qui corresponia decidir, en últim terme sobre l’extradició. Les organitzacions pro drets humans i l’advocat valencià Joan Garcés, que va jugar un paper destacat en la persecució legal de Pinochet, van fer una petició a Straw: “No es deixi enganyar per les lamentacions del general”.

L’11 de gener, Straw, anunciava oficialment que l'exdictador no estava en condicions de suportar un judici a Espanya a causa de la seva delicada salut i que, atenent a raons humanitàries, el Govern britànic el posaria en llibertat en poques setmanes. De tota manera, el ministre britànic va donar un termini de set dies perquè les parts implicades en el cas poguessin recórrer la decisió. Entre els implicats hi havia els governs d’Espanya i Xile, o les organitzacions de víctimes de la dictadura xilena i de defensa dels drets humans. El Govern espanyol va anunciar que no presentaria cap recurs i que respectaria la decisió que es prengués a Londres.

El 31 de gener el jutge Maurice Kay, de l’Alt Tribunal d’Anglaterra i Gal•les, va rebutjar els recursos presentats pel Govern de Bèlgica i per sis organitzacions humanitàries contra la decisió preliminar del ministre de l’Interior britànic, d’alliberar Pinochet per raons de salut. Bèlgica va anunciar que presentaria un últim recurs d’apel•lació, cosa que va obligar Pinochet a continuar sota arrest domiciliari a la Gran Bretanya. I, amb Amnistia Internacional, van apel•lar la sentència, tres jutges de l’Alt Tribunal van decidir admetre el recurs i, segons va anunciar el jutge Simon Brown, el tribunal va considerar sense més preàmbuls els arguments contra la decisió d'Straw.

El 15 de febrer l'alt tribunal de Londres va obligar Straw a entregar a Espanya, Bèlgica, França i Suïssa, els quatre països que havien sol•licitat l’extradició, l’informe mèdic sobre la salut de l'exdictador, perquè els seus perits i experts l’analitzessin. Acabat el termini, el 22 de febrer, els jutges d'aquests països van fer arribar al ministre britànic, les seves consideracions al voltant dels informes mèdics i el jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón va sol•licitar a Straw que no prengués cap decisió sobre el futur de Pinochet i va demanar un nou reconeixement mèdic exhaustiu amb professionals designats per ell mateix, i també que les víctimes de la dictadura pinochetista poguessin participar en la designació d’un perit mèdic.

Totes les apel•lacions van ser infructuoses i el 2 de març del 2000, després de 17 mesos de detenció a Londres, l'exdictador xilè va marxar d’Anglaterra sense ser jutjat, en un Boeing 707 de la Força Aèria xilena, cap a Xile. D’aquesta manera, Londres posava fi a un complex procés judicial que va aconseguir canviar el Dret Internacional i que feia que a partir d'aquell moment cap dictador pogués sentir-se segur fora del seus país. Segons la premsa britànica, l’alliberament de Pinochet va ser el resultat d’un pacte secret entre els governs d’Espanya, el Regne Unit i Xile. El Govern espanyol va negar que hi hagués hagut “cap pacte en cap moment”.

Després d’aterrar a l’aeroport internacional de Pudahuel, a Santiago de Xile, Pinochet es va alçar de la cadira de rodes en què el transportaven per abraçar-se als seus companys d'armes i familiars, mentre una banda militar toca les seves marxes preferides i milers de seguidors l’aclamaven. Tot seguit va ser traslladat en helicòpter a un hospital militar per ser sotmès a una revisió mèdica de sis hores i mitja. Mentre el general era a Londres, a Xile s’havien obert uns altres 58 sumaris contra ell pels crims comesos durant la dictadura i l’endemà de la seva arribada, Xile va viure un ambient de gran tensió política després de la gran manifestació convocada per familiars de les víctimes del règim dictatorial, que va acabar amb greus incidents i molts ferits.

L'11 de març, el socialista Ricardo Lagos va assumir la presidència de Xile. Durant l’acte de presa de possessió Lagos va demanar “la col•laboració de tots per fer un Xile més gran, més sòlid, més pròsper”. Pinochet que, com a senador vitalici, tenia dret a assistir a l’acte no hi va ser.

El 5 de juny el Tribunal d’Apel•lacions de Santiago de Xile va desposseir “formalment” d’immunitat parlamentària Pinochet, i va donar pas a l’última batalla judicial que podia impedir el seu judici: el Tribunal Suprem. Després de l’anunci, centenars de familiars de desapareguts van esclatar en crits d’alegria. Un dels camins que quedava a la defensa de Pinochet per evitar que hagués de seure al banc dels acusats era assumir la seva demència però la família del general es va negar de manera rotunda a considerar aquesta possibilitat.

Durant la celebració del 27 aniversari del cop militar que va enderrocar Salvador Allende, Xile va tornar a dividir-se. Aquest cop la divisió política i social es va agreujar a l’haver perdut l'exdictador Augusto Pinochet la immunitat parlamentària. El cap de l'Exèrcit, el general Ricardo Izurieta, va participar en una missa a l'Escola Militar en homenatge als "caiguts" en l'assalt al Palau de la Moneda, però Pinochet es va quedar a la seva residència per prescripció mèdica. Mentrestant, exministres, parlamentaris i col•laboradors d'Allende van oferir ofrenes florals al monument a l'expresident.

El 25 de novembre durant la celebració del seu 85è aniversari, l'exdictador xilè Augusto Pinochet, va reconèixer, per primer cop, la seva responsabilitat en els actes comesos per les Forces Armades durant la dictadura del 1973 al 1990. Poc abans, l'Església catòlica havia demanat perdó per les faltes comeses al llarg de la seva història i pel seu silenci davant les violacions dels drets humans, petició a la qual també s'ha afegit Pinochet. D'altra banda, familiars de les víctimes de la dictadura es manifestaven davant de la catedral de Santiago. La mobilització va acabar amb 12 detinguts i tres ferits.

A principi de desembre, després de quatre mesos de diligències, el jutge del Tribunal Suprem de Xile Juan Guzmán Tapia va ordenar l’arrest domiciliari i el processament de l’exdictador xilè Augusto Pinochet pels càrrecs d’homicidi i segrest qualificat. Guzmán considerava que el senador vitalici -que afrontava un total de 192 querelles per violacions dels drets humans- era "coautor i autor intel•lectual” dels assassinats i desaparicions

Després de més de tres dies d’incertesa, el president de Xile, Ricardo Lagos, va cedir a les pressions de la cúpula militar i va convocar el Consell de Seguretat Nacional perquè analitzés la situació sorgida del processament de Pinochet, però aclarint que la reunió es faria quan hi hagués una decisió final sobre el recurs presentat per la defensa. Aquest òrgan consultiu, heretat de la dictadura, es reunia quan un fet o situació “afecta greument les bases de l’organització o la seguretat de l’Estat”.

A mitjan de desembre la sala cinquena del Tribunal d’Apel•lacions de Santiago de Xile va acceptar per unanimitat el recurs d’empara que va presentar la defensa de l’exdictador i va anul•lar l’ordre de processament i la detenció domiciliària del senador vitalici que havia dictat el jutge Juan Guzmán Tapia. El Tribunal va considerar que les respostes de Pinochet a un qüestionari que Guzmán li va enviar, via exhort, quan el dictador estava detingut a Londres, no podien considerar una declaració indagatòria, requisit imprescindible perquè es processés algú.

L’endemà de Nadal en una decisió inesperada, el Tribunal Suprem de Xile va paralitzar l’interrogatori de Augusto Pinochet fins que al senador vitalici se li practiquessin, en un termini que expirava el 9 de gener, els exàmens mentals i neurològics que determinarien si estava en condicions d’afrontar un procés judicial. Una vegada esgotat aquest termini, el jutge Juan Guzmán Tapia li hauria de prendre declaració i, eventualment, processar-lo, encara que no s’haguessin fet els exàmens mèdics prescrits.