Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
El president de Taiwan, contrari a l'annexió a la Xina, celebra la seva victòria electoral

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Comerç internacional: importacions i exportacions (110)
Eleccions i processos electorals (1758)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Colin Powell (99)
George W. Bush (404)
Jiang Zemin (47)
Joseph Prueher (2)
Shui-bian Chen (12)
Yang Yiechi (2)
Entitats Entitats
Organització de les Nacions Unides (606)
Organització Mundial del Comerç (56)
Partit Demòcrata Progressista de Taiwan (2)
59 lectures d'aquest article
Ingrés a l’OMC
Xina
El fet cabdal registrat a la Xina el 2001 va ser el seu ingrés a l’Organització Mundial del Comerç (OMC), ja aparaulat anys enrere, sancionat el 15 de setembre a Ginebra i fet efectiu a Doha el 14 de novembre. L’ingrés de la Xina, que va anar acompanyat del de Taiwan, va posar fi a quinze anys de negociacions, va suposar l’obertura al món de la cinquena potència comercial del planeta i va provocar un canvi substancial en el panorama econòmic internacional a l’involucrar 1.300 milions de persones i suposar un intercanvi comercial de gairebé mig bilió de dòlars.

El 2001, la Xina també va acollir al gener la reunió del Grup Internacional sobre Canvi Climàtic de l’ONU, que va celebrar a Xangai una cimera de tres dies sobre l’escalfament del planeta, i el mes de juliol la seva capital, Pequín, va ser escollida com a seu dels Jocs Olímpics de l’any 2008 a l’assemblea del COI celebrada a Moscou, tot i les protestes dels defensors dels drets humans i de la causa del Tibet al món.

Políticament, la Xina va viure el mes d’abril una greu crisi diplomàtica amb els Estats Units en produirse el xoc d’un avió espia nord-americà amb un caça xinès prop de l’illa xinesa de Hainan, que va provocar la mort d’un pilot xinès i va obligar a reunir-se d’emergència l’ambaixador nord-americà, Joseph Prueher, i el viceministre xinès de Relacions Exteriors, Yang Yiechi, a més de fer intervenir els presidents George Bush i Jiang Zemin. Deu dies després de l’incident, el govern xinès va deixar marxar els 24 tripulants de l’avió espia nord-americà, mentre que Washington es disculpava públicament per la mort del pilot i per haver violat l’espai aeri xinès. A finals de mes, les relacions diplomàtiques entre ambdós països van rebre un nou sotrac amb l’oferta feta per l’administració Bushd’un important paquet de tecnologia militar a Taiwan, que va ser considerada per la Xina com un fet de “tràgiques conseqüències”.

En els mesos que seguiren, la Xina va concedir crèdits per import de 70.000 milions de pessetes a Cuba, alhora que el president Zemin denunciava l’embargament nord-americà contra l’illa. També va signar amb Moscou un nou tractat de bon veïnatge, amistat i cooperació i va fer un apropament a la presidència belga de la Unió Europea, amb qui es va comprometre a dialogar sobre els drets humans i el Tibet, i a cooperar per aturar la immigració il.legal cap a Occident.

Aquests allunyaments relatius de l’àmbit d’influència nord-americà van canviar de signe després dels atemptats islamistes de l’11 de setembre a Nova York. Llavors la Xina va arrenglerar-se amb l’OTAN, la Casa Blanca i Rússia i va participar amb el Pakistan i l’Índia en les converses que el secretari d’Estat nord-americà, Collin Powell,va organitzar el mes d’octubre per parlar del nou govern que havia de substituir els talibans a l’Afganistan.

En acabar l’any, les eleccions legislatives celebrades a Taiwan el primer de desembre van donar la victòria al Partit Democràtic del Progrés (DPP) del president Chen Shui-bian, ferm partidari de mantenir la independència de l’illa davant les pretensions d’assimilació de la Xina continental. El DPP va obtenir 87 escons, 21 més que no en tenia, mentre que el tradicional Partit Nacionalista del Kuomintang (KMT) perdia la majoria per primer cop en la història en passar de 114 a 68 escons. De la resta de formacions, el Partit del Poble primer, va ser, amb 46 escons (+29), el que va quedar més ben col.locat per fer una possible coalició amb el partit guanyador.