Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Drets humans (136)
Escàndols polítics (441)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Deng Xiaoping (17)
Li Peng (12)
Liu Shaoqi (1)
Mao Zedong (11)
Zhao Ziyang (2)
Zhou Enlai (2)
Entitats Entitats
Comissió Militar Central (Xina) (5)
Govern de la Xina (25)
Parlament de la República Popular de la Xina (7)
Partit Comunista Xinès (13)
21 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Zhao Ziyang (1919-2005)
Xina
L’exsecretari general del Partit Comunista Xinès (PCX) Zhao Ziyang, principal víctima política de la Revolta de Tianenmen, va morir el 16 de gener a l’hospital de Pequín, acompanyat per la seva família, als 85 anys després d’estar uns dies en coma profund.

Feia temps que Zhao patia malalties càrdiorespiratòries i ja havia hagut de rebre tractament en diverses ocasions anteriors.

L’enterrament, tretze dies després de la seva mort, es va portar a terme a Pequín sota l’estricte control del règim comunista que va impedir el pas a desenes de persones que volien retre-li homenatge.
Zhao va ser enterrat al cementiri de Babaoshan enmig de grans mesures de seguretat i una discreció oficial, de “baix nivell” a instàncies de Pequín.

La nota oficial del govern xinès assenyalava: “Ens els primers anys de la reforma i obertura econòmiques, va ostentar càrrecs al PCX i al governi va contribuir a la causa del partit i del poble. En les turbulències polítiques de 1989, el camarada Zhao va cometre greus errors”.

Nascut el 17 d’octubre de 1919 era fill d’un terratinent de la província d´Henan. Es va unir a les Joventuts Comunistes el 1932 i va treballar com a oficial clandestí de la CPX durant la Segona Guerra Mundial (1937-1945).

A partir del 1951, va començar a destacar dins del partit a la província de Guangdong, fins arribar a ser elegit, el 1960, secretari general del partit a aquesta província.

Durant la Revolució Cultural de, Mao Zedong, va recolzar les reformes de Liu Shaoqi, per la qual cosa va ser despatxat com a líder i va perdre el lideratge del partit. Humiliat, (amb el barret de la vergonya), va creuar la província de Guangzhou fins que el 1971 va ser assignat per treballar a l’interior de Mongòlia.

El 1973, Zhou Enlai el va readmetre dins del partit i, dos anys més tard, el va enviar a Sixuan, la província més gran de la Xina, com a primer secretari del partit. En aquesta zona va introduir unes reformes agràries radicals i exitoses, que van comportar un ràpid increment en la producció.

Des d´aquests mateix any, va ser membre del Comitè Central del PCX. El 1977, Deng Xiaoping el va introduir en el Politburó, com a membre col·laborador i dos anys més tard, ja n´era membre definitiu. El 1982, va entrar a formar part del Comitè Permanent del Politburó.

Després de sis mesos com a viceprimer ministre, va ser elegit primer ministre de la República Popular de la Xina del 1980 al 1987, quan va ser substituït per Li Peng.

Durant aquest període, va ajudar a forjar les inèdites reformes econòmiques que van permetre a la Xina sortir de la gris era industrial i introduir-se al món modern del comerç internacional, prosperitat empresarial i innovació tecnològica de què gaudeix avui en dia. Tot i així, aquestes reformes van ser durament criticades per causar una elevada inflació. Zhao va anomenar la reforma política com “la gran prova pel socialisme”. Creia que el progrés econòmic anava intrínsicament lligat al procés de democratització, per la qual cosa va ser etiquetat de reformista del marxisme.
Demanava més transparència en el govern i un diàleg nacional que permetés la participació de tots els ciutadans en les decisions polítiques, fet que li va reportar un ampli suport popular. Del 1987 al 1989 va ser secretari general del PCX i delfí del líder suprem Deng Xiaoping.

El 1989 Zhao va ser destituït i proscrit, després de declarar-se contrari a l’ús de la força contra el moviment social de la primavera d’aquell any, el més important de la història recent de la Xina, que va culminar davant del món el 4 de juny amb la matança de la plaça de Tiananmen.

El 19 de maig de 1989, el dia abans de la declaració de la llei marcial, Zhao –essent encara secretari general del PCX- va ser vist en públic per última vegada, en una visita a la Plaça de Tiananmen en què, amb ulls plorosos, suplicava als estudiants que aturessin la protesta i alhora els demanava perdó: “He vingut massa tard”, els va dir.

Des d’aleshores i fins a la seva mort, l’exdirigent reformista va estar sotmès a arrest domiciliari, a la seva casa del centre de Pequín.