Article

Cultura i espectacles
Jaume Fuster

Article de referència:
Molts premis i massa comiats
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Literatura i llibres (278)
Llengua catalana (1362)
Personatges Personatges
Jaume Fuster i Guillemó (6)
Maria Antònia Oliver (6)
Entitats Entitats
Premi Crítica Serra d`Or (44)
Premis Ciutat de Palma (23)
Universitat Ramon Llull (12)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
65 lectures d'aquest article
227 impressions d'aquest article
Jaume Fuster
Mort el 31 de gener de 1998 a l’hospital de Bellvitge a causa d’un càncer, Jaume Fuster i Guillemó va néixer el novembre de 1945 a Barcelona i , des de molt jove es va aficionar a la lectura de novel·les policíaques de la mà del seu pare. Amb només 22 anys va escriure la seva primera obra, Breu història del teatre català. El 1967, juntament amb els germans Lucchetti, els germans Teixidor i Jordi Bordas, va fundar el grup de teatre El Camaleó, alhora que col·laborava en publicacions com Presència o Canigó.

Fuster va publicar el seu primer relat, Abans del foc, el 1971 i un any més tard va editar De mica en mica s’omple la pica, la seva primera novel·la de gènere negre, que es va convertir en un dels grans best sellers de la literatura catalana amb gairebé 200.000 exemplars venuts. Després van seguir, Tarda sessió contínua, 3,45 (1976), La corona valenciana (1982), Les cartes d’Hèrcules Poirot (1983) i Les claus de vidre (1984).

Inspirant-se en la literatura fantàstica de John Ronald Reuel Tolkien, Fuster va crear una trilogia mítica sobre els Països Catalans integrada per L’illa de les tres taronges (1983), L’anell de ferro (1985) i El Jardí de les palmeres (1993). Fuster havia estat membre del col·lectiu Ofèlia Dracs i també havia escrit a quatre mans, amb el científic Antoni Lloret, la novel·la policíaca Mimac. Una de les seves darreres obres, La guàrdia del rei, era una crítica irònica del món de la televisió, en el que ell hi havia treballat com a guionista. Per TVE-Catalunya va fer els guions de Les cartes d’Hèrcules Poirot i de La reina de la selva i per TV3 havia fet els de Les claus de vidre i Qui?, a més d’haver endegat diversos projectes i de col·laborar regularment en alguns dels programes de la cadena.

El seu darrer llibre, Mort de Guillem, va ser publicat el 1996 i tractava de la mort a mans d’elements ultres del jove independentista valencià Guillem Agulló. Combatent per la llengua i la identitat catalana, el 1977 havia estat delegat de l’àmbit de Literatura al Congrés de Cultura Catalana, sobre el que el 1978 va publicar una ressenya històrica: El Congrés de Cultura Catalana què és i què ha estat? Membre d’una generació de lluitadors, Fuster reclamava pels intel·lectuals un paper crític, allunyat del conformisme i el corporativisme, però amanit sempre amb bones dosis d’ironia i humor.

Casat amb l’escriptora mallorquina Maria Antònia Oliver, era un ferm defensor de la tradició cultural comuna de totes les terres de parla catalana i amb aquest esperit va presidir des del 1995 fins a la seva mort l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) que ell havia contribuït a crear. Fuster havia estat guardonat, entre d’altres, amb els premis Ciutat de Palma, Crítica Serra d’Or i Ramon Llull.