Article

Cultura i espectacles
Josep Maria Lladó

Article de referència:
L'AVUI fa 20 anys, neix el 'Diari de Balears'
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Comunicadors, periodistes (132)
Personatges Personatges
Amadeu Vives (2)
Jaume Carner (1)
Joaquim Ventalló (2)
Josep Tarradellas (27)
Lluís Companys (37)
Lluís Nicolau d'Olwer (1)
Marcel·lí Domingo (1)
Entitats Entitats
Avui (154)
Creu de Sant Jordi (113)
El Correo Catalán (13)
El Noticiero Universal (8)
La Humanitat (2)
La Publicitat (5)
La Vanguardia (70)
La veu de Catalunya (4)
Le Monde (12)
Le Nouvel Observateur (2)
L`Espoir (1)
L`Opinió (2)
Medalla d´Òr de la Generalitat de Catalunya (31)
Per Catalunya (1)
Tele/Exprés (14)
Última Hora (3)
153 lectures d'aquest article
311 impressions d'aquest article
Josep Maria Lladó
L'habitual articulista de l'AVUI Josep Maria Lladó va morir a 86 anys a la seva ciutat natal, Barcelona, el 9 de maig de 1996. La seva dilatada activitat periodística va estar marcada pel compromís polític, que va demostrar de molt jove amb articles a La Veu de Catalunya i després a La Publicitat, on va començar a treballar professionalment el 1930 de la mà del músic Amadeu Vives.

Després d'un parèntesi que el va portar a col·laborar amb polítics catalans a Madrid, va tornar a Catalunya per treballar a L'Opinió, Última Hora i La Vanguardia. A instàncies de Lluís Companys, l'octubre del 1936 es va fer càrrec de la direcció de La Humanitat, des d'on va impulsar un cicle d'editorials i articles condemnant els assassinats a la rereguarda republicana.

Josep Maria Lladó va demanar que el destinessin al front d'Aragó, on va participar en la batalla del Segre. Després de la guerra i de passar onze mesos al camp de concentració d'Argelers, el 1939 va anar a Montpeller i després a París, per acabar establint-se a Niça, on va col·laborar amb la Resistència. A França va publicar la revista Per Catalunya, va ser redactor al diari L'Espoir i va col·laborar amb Le Monde i Le Nouvel Observateur.

Quan va tornar a Catalunya, al 1950, el règim li va negar el carnet de periodista i, amb Joaquim Ventalló, va treballar a l'editorial Bruguera. El 1964 va tornar a exercir la seva professió a Tele-exprés. Va elaborar el guió del programa Mare Nostrum de TVE i va treballar a El Noticiero Universal, El Correo Catalán i l'AVUI, entre altres mitjans, a partir dels anys setanta. La Generalitat i la Diputació de Barcelona van reconèixer la tasca de Josep Maria Lladó amb la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Or, respectivament. Els periodistes catalans li van retre homenatge el 1992, quan va fer 81 anys.

Els seus llibres, sobre fets i personatges de Catalunya anteriors a la guerra civil, van estar representats per títols com 14 d'abril, El 19 de juliol a Barcelona, Els ismes, Raquel Meller, La guerra dels Sis Dies, La vida del president Companys, o Vint-i-vuit catalans universals.

Nascut el 30 de juliol de 1910 a Barcelona, Josep Maria Lladó i Figueres es va llicenciar en dret, va començar a escriure a 14 anys i va publicar el seu primer article a La Veu de Catalunya. Els seus escrits contra la dictadura del general José Primo de Rivera li van costar la presó durant la seva època d'universitari. En temps de la República es va mantenir a prop del president Lluís Companys, i a Madrid va ser secretari dels ministres catalans Lluís Nicolau d'Olwer, Jaume Carner i Marcel·lí Domingo. Va mantenir una estreta relació amb Josep Tarradellas.