Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Notícia

Any 2006

Imprimir    Recomanar article

Política

11 de gener del 2006
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Illes Balears i Pitiüses (531)
Llengua catalana (1362)
Poder legislatiu i lleis (992)
Personatges Personatges
Antoni Montserrat (3)
Francesc Antich (131)
Jaume Matas (174)
José María Aznar (620)
Entitats Entitats
Partit Popular (1639)
Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (24)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Illes Balears (311)
1 lectura d'aquest article
2 impressions d'aquesta notícia
El català, tot i tenir la condició de llengua pròpia de les Balears a l’Estatut d’autonomia, no pot tenir la consideració de llengua vehicular i prioritària en tots els àmbits de l’educació, segons una sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB). La sala contenciosa administrativa anul·la dos decrets del govern del Pacte de Progrés que regulaven les assignatures de llengua i literatura en català i castellà als centres d’ESO. Les sentències, en les quals hi ha intervingut com a magistrat ponent el jutge Antoni Montserrat, conegut per les seves tesis conservadores, donen la raó al recurs interposat pel govern popular de José María Aznar, del qual formava part l’actual president balear, Jaume Matas, com a ministre de Medi Ambient. L’executiu espanyol va reivindicar les competències estatals davant els decrets del govern dels partits d’esquerres i nacionalistes, presidit per Francesc Antich, que havia decidit unificar els currículums de les llengües catalana i castellana a l’ESO, definint el català com a llengua vehicular en dos decrets de juliol i agost de 2002. L’octubre del mateix any el ministeri d’educació va exigir a l’administració balear que modifiqués els decrets al·legant que en establir un únic currículum per a matèries legalment diferenciades com la llengua i la literatura catalanes i castellanes es vulneraven competències estatals recollides al reial decret 374/2000, que regula els ensenyaments mínims per a totes les comunitats autònomes. El Govern Balear, però, no va modificar la seva decisió. Ara el TSJIB conclou que la normativa balear "és manifestament reductora dels continguts del castellà" i recorda que "els ciutadans de les Balears tenen el dret d’expressar-se i conèixer tots dos idiomes".