Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Notícia

Any 2003

Imprimir    Recomanar article

Món

14 de gener del 2003
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Política europea (690)
Personatges Personatges
Gerhard Schröder (108)
Giorgio Napolitano (4)
Jacques Chirac (161)
Entitats Entitats
Tribunal de Justícia de la Unió Europea (21)
Unió Europea (1018)
1 lectura d'aquest article
El president francès, Jacques Chirac, i el canceller alemany, Gerhard Schröder, acorden plantejar als socis europeus que el president de la Comissió Europea sigui elegit pel Parlament Europeu, i que els caps d´Estat i de govern elegeixin el president del Consell Europeu per a un període de dos anys i mig, només renovable una vegada. A més, l'històric acord entre Alemanya i França proposa la figura d´un responsable de la diplomàcia i la seguretat europees que coordini les dues presidències pel que fa a la política exterior i que tindria més pes i poder que l´actual Mister Pesc. Tant Schröder com Chirac admeten que l´acord ha suposat renúncies per a totes dues parts, ja que França, com la Gran Bretanya i Espanya, defensa el poder dels Estats i Alemanya aposta pel model federalista. Avui també, el Parlament Europeu rebutja les propostes que pretenien garantir la participació directa dels governs regionals als Consells de Ministres de la Unió Europea (UE) i que les regions amb poders legislatius, com ara Catalunya, poguessin recórrer directament davant el Tribunal de Justícia Europeu les decisions comunitàries que perjudiquessin els seus drets. Ara, quan una regió se senti perjudicada per una decisió comunitària podrà recórrer al Tribunal Europeu només a través de l´autoritat de l´Estat a què pertanyi, tot i que es reconeix al Comitè de les Regions la capacitat de recórrer davant el Tribunal Europeu. La proposta sobre el paper limitat de les regions a la nova UE ampliada, elaborada pel socialista italià Giorgio Napolitano, és aprovada per 395 vots a favor, 100 en contra i 45 abstencions.