Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Notícia

Any 2006

Imprimir    Recomanar article

Economia

8 de novembre del 2006
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Economia catalana (535)
Estudis, estadístiques, audiències i sondejos (1173)
Personatges Personatges
Josep Oliver (13)
Entitats Entitats
Caixa Catalunya (87)
Universitat de Barcelona (193)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
39 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquesta notícia
Es presenta l´Anuari econòmic comarcal de Caixa Catalunya elaborat pel catedràtic d´economia aplicada de la Universitat de Barcelona Josep Oliver. Les comarques gironines van liderar l´any passat el creixement de l´economia catalana gràcies a la bona evolució de la construcció i els serveis. Així, el producte interior brut (PIB) de Girona va créixer un 4,3 per cent, molt per sobre de la mitjana del Principat, situada en el 3,1 per cent. El Camp de Tarragona, impulsat per la indústria química, i el pla de Lleida a causa de l´embranzida dels serveis. Barcelona i el seu entorn, en canvi, tornen a perdre pes a causa de la mala evolució del sector industrial. Com explica Oliver actualment existeixen tres nuclis econòmics ben clars al voltant de les capitals de Girona, Lleida i Tarragona, a més de les comarques de la costa, excepte el Baix Llobregat. Entre d´altres, creixen molt per damunt de la mitjana el Baix Penedès (6,2 per cent), la Cerdanya (5,8 per cent) o, tots per sobre del 4 per cent, el Garraf, el Tarragonès, la Selva, l´Alt Empordà o la Garrotxa. No passa el mateix a les Terres de l´Ebre i les comarques de muntanya, que l´any passat lideraven l´avenç del PIB però el 2005 han alentit el seu creixement a causa del descens de la producció energètica, la frenada de la construcció i els alts i baixos del sector agrari. La indústria passa sobretot factura al Baix Camp, l´Alta Ribagorça –les dues comarques tenen una evolució negativa– i l´àrea metropolitana. Un dels aspectes més destacats de l´anuari és que cada cop és més gran la distància existent entre el creixement econòmic més elevat –el del Baix Penedès, amb un avenç del 6,2 per cent– i el més reduït, que es registra a l´Alta Ribagorça (el descens és del 0,82 per cent). Mentre els serveis tenen un bon comportament a gairebé totes les comarques i la construcció i, sobretot, la indústria depenen de cada zona, el sector primari només aconsegueix taxes positives al Segrià, les Garrigues i el Baix Empordà. En comarques com l´Alt Camp la producció va caure fins a un 11 per cent per culpa dels descensos en la producció de vi i oli d´oliva. La davallada de la producció energètica, que va actuar el 2004 com a motor econòmic, també explica l´alentiment registrat enguany en algunes comarques, en aquest cas les de muntanya.