Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Notícia

Any 1997

Imprimir    Recomanar article

Cultura i espectacles

2 de gener del 1997
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Científics, innovadors, investigadors (120)
Personatges Personatges
Joan Coromines (28)
Pompeu Fabra (14)
Entitats Entitats
Euskaltzaindia (Acadèmia de la llengua basca) (6)
Institut d´Estudis Catalans (149)
Real Academia de la Lengua Española (37)
Universitat de Barcelona (193)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
Pineda de Mar (5)
Chicago (EUA) (9)
14 lectures d'aquest article
Mor al seu domicili de Pineda de Mar, a 91 anys, el filòleg Joan Coromines i Vigneaux, que es trobava en coma profund des de dissabte passat. Fill de l´escriptor i polític Pere Coromines, Joan Coromines havia nascut a Barcelona el 21 de març de 1905. Des de molt jove ja va mostrar el seu interès per la filologia i es va llicenciar a la facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona el 1927 amb la tesi Vocabulario aranés. Posteriorment va ampliar els seus estudis a Montpeller, Zuric i París. El 1930 va ingressar a l´oficina de Toponímia i Onomàstica de l´Institut d´Estudis Catalans on va col·laborar amb Pompeu Fabra, i l´any següent va iniciar la investigació toponòmica, germen de l´Onomasticon Cataloniae, que va acabar de corregir pocs dies abans de morir. L´exili el va portar a París i posteriorment a l´Argentina on va fundar l´Instituto de Lingüística i va iniciar l´elaboració del Diccionario crítico etimològico de la lengua castellana. Després es va traslladar a Chicago on va donar classes de Filologia Romàntica des de 1948 fins a la seva jubilació al 1968. La seva primera visita a Catalunya després de la Guerra Civil va ser el 1952 però no va retornar definitivament fins després de la seva jubilació quan es va traslladar a viure a Pineda de Mar on va enllestir la seva monumental obra. El 1980 aparegué el primer volum del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana que s´acabà de publicar el 1991. El 1972 rebé la Lletra d´or per la seva obra Lleures i converses d´un filòleg. El 1978 fou investit doctor honoris causa per la Sorbona, el 1981 rebé el premi Jaume i el 1984 el Premi d´Honor de les Lletres Catalanes. El 1989 li fou concedit el Premio Nacional de las Letras Españolas, premi que no va recollir encara que en va acceptar la dotació econòmica per poder continuar els seus treballs. Anteriorment havia rebutjat la possibilitat d´ingressar a la Real Academia de la Lengua Española si bé va acceptar ser nomenat membre honorífic de la Euskaltzaindia, l´acadèmia de la llengua basca.